L’arrencada de la Comissió d’Estudi del Model Policial ha revifat la controvèrsia sobre el paper dels Mossos d’Esquadra en l’ordre públic de Catalunya la mateixa setmana que se celebra la Junta de Seguretat, que es reunirà aquest divendres. És una polèmica que ha pres especial notorietat els darrers anys a causa de les actuacions que les seves unitats operatives, la Brigada Mòbil (Brimo) i l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), han realitzat en desnonaments o protestes vinculades al procés sobiranista.

Prova d’això és el judici que ha tingut lloc aquesta setmana a Manresa als 9 de Lledoners, els activistes acusats dels delictes d’agressions i atemptat contra l’autoritat quan participaven en la rebuda dels líders polítics que eren traslladats al centre penitenciari d’aquesta localitat l’1 de febrer de 2019. La contradicció i feblesa de les proves aportades pels Mossos ha acabat amb l'absolució de sis dels encausats i la rebaixa de les penes per a la resta, cosa que per la defensa, representada per Alerta Solidària, mostra l’arbitrarietat amb què la policia catalana formula els atestats que afecten militants independentistes o relacionats amb la dissidència social.

El judici als 9 de Lledoners ha coincidit amb l’actualització de l’informe que cada any publica el Centre Irídia, segons el qual 44 dels 122 agents investigats per abusos o maltractaments l’any 2020 a Catalunya són mossos d’esquadra. També destaca la recent decisió dels Mossos de no expedientar l’agent que va inventar-se una agressió a un noi durant el desallotjament del centre social ocupat El Rec, al barri del Fort Pienc de Barcelona, el 19 de desembre de 2019.

L'informe també recull la declaració dels dos escopeters de la unitat antidisturbis que haurien provocat la pèrdua d’un ull a una noia que assistia a una protesta contra l’empresonament del raper Pablo Hásel el 16 de febrer passat. Segons Irídia, el projectil de foam que va impactar al seu rostre es va disparar a una distància de 20 metres i per damunt de la cintura, la qual cosa contravé el protocol dels policies per aquest tipus de contingències.

Trapero al contraatac

Totes aquestes denúncies, però sobretot l’inici de la comissió parlamentària, que presideix la diputada de la CUP Dolors Sabater, ha incrementat el malestar en el si dels Mossos. Amb vista a possibles canvis en el model policial, han sortit en tromba amb l’ànim de marcar perfil i tancar files amb l’objectiu de reivindicar el seu paper en la seguretat pública del país.

En aquesta línia es va expressar el major Josep Lluís Trapero el passat dia 21 d’octubre, en l’acte del Dia de les Esquadres, patró de la policia catalana. El major va exigir que s’acabés la intolerància que, segons ell, s’ha estès cap al cos policial. En al·lusió als sectors que critiquen la desproporció amb què actuen els agents en determinades operacions, Trapero va etzibar tot un al·legat: "Per canviar el món cal tirar pedres a la policia o cremar contenidors? Què té de transformador o revolucionari?".

Les declaracions del màxim responsable del cos davant del conseller Joan Ignasi Elena només eren l’avantsala de la marxa que, al cap de quaranta-vuit hores, va congregar un miler de mossos pel centre Barcelona seguint la crida dels sindicats que més s’han significat en la defensa de l’actual model policial i més refractaris s’han mostrat respecte al Procés.

Tret de SEGCat, de perfil marcadament sobiranista, destaquen USPAC-USCOP, SPC, SME, CAT-ME, SEIME-FEPOL, SICME, AFITCME i SAP-FEPOL, que en boca del seu portaveu, Toni Castejón, va recriminar els partits sobiranistes "la manca de suport" alhora que va advertir-los que "la situació ha arribat al límit i cal revertir-la perquè és insostenible".

La marxa, que duia per lema "Per la seguretat pública" i va anar envoltada de proclames com "Agredir un policia surt gratuït!", va ser contestada poc després pel conseller Elena, que malgrat admetre que "els Mossos han patit agressions inacceptables que no poden quedar impunes", no ha evitat el malestar dels sindicats.

De fet, en el comunicat emès amb motiu de la manifestació, els sindicats van retreure a l’executiu de Pere Aragonès l’elecció de la CUP per presidir la comissió sobre el model policial, tot indicant que el "sotmetiment al grup parlamentari que marca la política és tal que (ni ERC ni JxCat) no han tingut la valentia de manifestar-se en suport a la seva policia". No sols això: en una crítica velada a la suposada condescendència amb la formació anticapitalista, els va retreure que aprovessin la proposició que insta el Govern a modificar el protocol sobre l’ús dels projectils de foam, un tipus d’armes que, segons han reiterat els col·lectius Stop Bales de Goma i Irídia, tenen una alta capacitat lesiva.

Jocs de poder

En aquest escenari, tens i enrarit pels últims episodis, ha començat a reunir-se la Comissió d’Estudi del Model Policial, que segons l’advocat i portaveu de la CUP, Xavier Pellicer, "ha de posar fi a la militarització dels cossos policials que actuen contra la població civil", raó per la qual la candidatura independentista planteja la creació d’un organisme independent amb potestat fiscalitzadora i sancionadora de les seves activitats.

Com era de preveure, la proposta recollida en l’acord subscrit el mes de juny entre ERC, JxCat, Comuns i la mateixa CUP, ha aixecat un enèrgic rebuig entre els sindicats més conservadors de la policia, els quals ja s’havien oposat al seu moment a la retirada de les bales de goma i que, ara també, rebutgen que es revisi l’enfocament de la comissaria d’informació en relació amb una altra demanda dels anticapitalistes, com és el "seguiment d’activistes polítics, bases de dades i sistemes de vigilància i seguiments que poden xocar amb els drets fonamentals".

Aquestes carpetes, i molt en particular la que preveu modificar el rol de la Brimo, ha acabat per desfermar la ira d’unes dotacions que, agrupades en la plataforma MosSOS, es veuen a les portes de canvis que poden representar la fi dels seus privilegis i un model de seguretat que vol ser un exemple de bones pràctiques. Pertocarà al govern, i al conseller Elena en primera instància, pacificar una revolta interna que, tret dels aspectes estrictament laborals, pot esdevenir un obstacle amb vista a garantir l’aterratge d’un sistema policial més transparent, modern i garantista.