Público
Público
migració

Helena Maleno adverteix dels perills de la ruta canària: "Tenim l'exemple de Líbia"

L'activista de l'ONG 'Caminado Fronteras' afirma que "l'evolució és la que es preveia", amb el desplaçament de la ruta migratòria cap a l'Atlàntic i les Canàries, una de les més perilloses que hi ha, i avisa que cada vegada hi haurà més morts. Més de 3.500 migrants han arribat a l'arxipèlag per mar des que va començar l'any, cinc vegades més que en el mateix període de 2019.

La investigadora y experta en migraciones, Helena Maleno, en Madrid.- JAIRO VARGAS
La investigadora i experta en migracions Helena Maleno.- JAIRO VARGAS

efe

L'activista Helena Maleno, cara i veu del col·lectiu Caminando Fronteras, està molt preocupada amb la deriva que percep els últims mesos en la ruta canària: cada vegada més gent, cada vegada embarcacions més inestables, cada vegada més morts, cada vegada màfies més fortes lucrant-se del negoci... cada vegada menys protecció dels drets humans. "Quan no hi ha xarxes socials, quan les comunitats migrants no tenen resposta, quan la gent està tan desesperada, quan vulneren els teus drets i no pots anar a denunciar-ho perquè estàs en situació irregular i els estats no et protegeixen, ets camp fàcil per a les grups criminals que operen en aquestes rutes. Cal tenir moltíssima cura, tenim l'exemple de Líbia", adverteix.

L'ONG compta 245 morts en aquesta ruta només entre gener i març

Més de 3.500 immigrants han arribat a Canàries per mar des que va començar l'any, cinc vegades més que en el mateix període de 2019, una xifra sense precedents des del final de la crisi de les piragües de 2005-2008. Si el recompte es fa des de l'agost de 2019, quan les xifres van començar a accelerar-se, el balanç dels dotze mesos comença a acostar-se a les 6.000 persones, amb almenys 357 morts.

Maleno, referència per centenars de famílies de tota l'Àfrica que la truquen cada vegada que algun dels seus puja a la pastera, analitza en una entrevista amb l'Agència Efe l'evolució de les arribades de migrants en pastera a Canàries en els últims mesos. L'assumpte preocupa diverses administracions i més d'una ONG, entre elles la seva, que sap de la perillositat d'aquesta ruta. "L'evolució és la que es preveia, portem temps alertant des de la nostra organització que la ruta s'ha desplaçat a l'Atlàntic, cap a la ruta canària, una de les més perilloses que hi ha. Les autoritats també ho sabien i s'haurien d'haver pres mesures en diverses direccions", apunta.

"Fracàs estrepitós del dret a la vida"

"Potser és que no interessa defensar les vides migrants. És el que mostra també aquesta ruta: una tendència cap a una major normalització de les morts"

Per a Caminando Fronteras les dades dels últims mesos, amb desenes de morts al mar (l'ONG en compta 245 rumb a Canàries només entre gener i març), mostren el "fracàs estrepitós del dret a la vida" al sud de la frontera sud europea. "Potser és que no interessa defensar les vides migrants. És el que mostra també aquesta ruta: una tendència cap a una major normalització de les morts. És igual que es morin, perquè el control migratori és l'important. La ruta atlàntica és un exemple bastant gràfic de la necropolítica, d'aquesta política que es fa perquè determinades persones morin", opina Maleno.

L'activista espanyola, que resideix a Tànger (el Marroc), és pessimista sobre "la deriva que prendrà" la ruta a Canàries: "Cada vegada hi haurà més morts", pronostica. Cada vegada la gent que s'embarca desesperada cap al somni europeu s'arriscarà més, en pitjors pasteres, sense importar quines siguin les condicions al mar. "En les rutes més perilloses perden poder les comunitats migrants, perden poder les famílies i les pròpies persones per a defensar-se, que depenen cada vegada més de xarxes més fortes. Cada vegada sortiran en embarcacions pitjors, com estem veient ja, amb condicions meteorològiques pitjors i no s'invertirà en protegir les seves vides, sinó en dispositius migratoris per a controlar-ne les sortides".

Maleno acaba de publicar fa uns mesos Dona de frontera, on relata la seva experiència i, sobretot, com en un moment de la seva vida el seu activisme va servir d'excusa perquè la processessin sota l'acusació de traficar amb persones, de fomentar la immigració il·legal, càrrecs dels quals va resultar absolta als tribunals.

L'activista adverteix que "la militarització de les fronteres només fa créixer la perillositat de les rutes i el poder de les xarxes criminals" 

El seu discurs és molt crític amb la política que segueix Europa i, en general, Occident respecte a les migracions: "Aquí guanyen tots, guanyen diners empreses dedicades al control migratori secundades pels estats i guanyen els grups criminals", defensa. "És el que passa quan s'obren rutes més perilloses, ho hem vist a Líbia, als Estats Units i en altres llocs del món, la militarització de les fronteres només fa créixer la perillositat de les rutes i el poder de les xarxes criminals", sentència.

Maleno demana que se li posi "nom i cognoms als victimaris", expressió amb la qual no es refereix només "als petits, als quals fiquen a la presó perquè conduïen la pastera", precisa, sinó "a les empreses que s'estan enriquint amb això i a grups criminals contra els quals cal anar de front". "I les víctimes són persones que no estan sent protegides pels estats en el seu dret a la vida i que no tenen a on anar a denunciar el que els està succeint. Perquè al final es tracta de migrants, se'ls despulla de la seva condició humana, quan són persones que pateixen un munt de coses i, al final, sempre els passa la frontera per damunt, fins i tot en els sistemes d'acolliment", diu.

Per això, Maleno reclama que se li doni "un gir important a les fronteres, un gir amb un enfocament de drets humans", amb el qual creu que "no guanyaria diners ningú". "Almenys no a costa de la mort de les persones", conclou.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?