Público
Público

Judici 1-O L'advocat de Junqueras, sobre el judici: "És un atemptat al dret de protesta"

El lletrat Andreu Van den Eynde obre el torn d'intervencions de les defenses en l'arrencada del judici al Procés al Tribunal Suprem. Denuncia que als 12 processats se'ls ha assimilat "als terroristes", i critica la vulneració de múltiples drets de l'exvidepresident de la Generalitat. Demana a l'Alt Tribunal que torni la causa a l'esfera política.

Junqueras al costat de Romeva i Forn i davant de Turull i Rull al judici del Suprem. / EFE

"Un atemptat al dret de protesta"; "Una causa general contra l'independentisme"; un impediment "al desenvolupament de la ideologia legítima" dels seus representats. Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva en el judici contra els líders del Procés, s'ha mostrat aquest dimarts molt dur i crític amb la instrucció de la causa i amb el Tribunal Suprem, responsable de enjudiciar

El lletrat ha obert les intervencions de les defenses en la primera jornada de qüestions prèvies d'aquesta macrocausa, denunciant la "vulneració" de múltiples drets dels seus representats. De dret a la participació política a la violació de la seva presumpció d'innocència, Van den Eynde ha demanat a l'Alt Tribunal que "torni" el procés a l'esfera política, i ha denunciat que als 12 processats se'ls ha assimilat "als terroristes ". "Assimilats als terroristes, sense drets polítics, sense poder sortir. Són pitjors que els terroristes", sentenciava.

El lletrat es referia així a la suspensió dels drets polítics de Junqueras i Romeva amb la seva entrada a la presó provisional, malgrat la seva condició de membres del Govern i diputats: "Aquesta causa impedeix el desenvolupament d'una ideologia legítima", apuntava.

A l'inici de la seva intervenció, que s'ha prolongat durant gairebé una hora i 20 minuts, anticipava que no construiria una estratègia defensiva "política", si bé també aclaria que tot el procés, des del començament de la instrucció al Jutjat número 13 de Barcelona -"la causa mare"- és "una causa general contra l'independentisme català".

Segons aquest relat, la causa perseguia apartar "de l'arena política" el Govern, i la seva entrada a la presó buscava invisibilitzar els seus integrants, i per tant ha suposat "una suspensió generalitzada i indeguda dels seus drets polítics". En aquest marc, Van den Eynde ha recordat que la Constitució és el primer mecanisme que "impedeix criminalitzar la dissidència", i ha tornat a insistir que els seus representats no han vulnerat cap llei.

"No hi ha cap llei que impedeixi la secessió subestatal", deia, esgrimint que qualsevol "pretensió defensada pacíficament" ha de ser recollida per l'Estat. En aquesta ocasió, el lletrat no ha demanat expressament la posada en llibertat dels seus representats -Junqueras porta des de novembre de 2017 a la presó provisional-, si bé sí que li ha demanat que la "valori".

"El Govern [estatal] es vol estalviar el judici"

En un altre ordre de coses, Van den Eynde ha denunciat que aquesta causa ha servit per restringir "tots els drets" que "la Constitució" reconeix als seus representats. "Em costava trobar drets de la Constitució que no s'hagin vulnerat", ironitzava.

Per això ha demanat al Suprem que consulti amb el Tribunal Europeu de Justícia si s'estan vulnerant dues directives comunitàries: la referida a la presumpció d'innocència i una altra sobre els drets d'informació dels acusats, que encara no han rebut les proves documentals acceptades en la causa. "El Suprem ha de fer aquesta consulta al Tribunal Europeu, aquest ha de respondre, i mentre es realitzi el tràmit, el judici no hauria de poder seguir", apunten des d'ERC.

En aquesta llista de drets suposadament vulnerats -entre els quals inclou que Junqueras no pogués assistir a missa a la presó- destaca particularment el dret a la presumpció d'innocència. De les paraules del Govern de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría -que va parlar d'"escapçar als independentistes" -, a l'actual Executiu de Pedro Sánchez, amb les recents paraules d'Irene Lozano, secretària d'Estat d'Espanya Global sobre els processats  -va dir que "han comès delictes"-, el lletrat ha fet un repàs de declaracions que li fan concloure que s'ha intentat presentar Junqueras i Romeva com a culpables, quan encara ni tan sols havia arrencat el procediment. "El Govern [estatal] es vol estalviar el judici", ha acusat.

Potser, l'exemple més cridaner era el de l'autobús de Ciutadans en contra de l'indult als processats, quan ni tan sols es coneixia encara la data del judici. "Hi ha un autobús contractat donant per feta la condemna. Portar un autobús amb la cara del senyor Junqueras per Espanya és del Far West, no és del segle XXI", ha conclòs.

"Facin de jutges, no de salvadors de la pàtria"

Abans del recés de les 13.10 hores han intervingut tres advocats, els representants de sis dels processats. Jordi Pina, lletrat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha demanat als magistrats "que facin de jutges, no de salvadors de la pàtria, perquè d'això no va aquest procediment".

Pina ha reiterat algunes de les denúncies de Van den Eynde, i ha incidit en la importància de no obviar els vicis de la instrucció. A això suma l'"aparença de falta d'imparcialitat" del tribunal - "quatre dels magistrats estan contaminats" -, fonamentada en part en les paraules del portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó, sobre la capacitat dels conservadors per "controlar" la sala que jutja el Procés "des de darrere".

De fet, el lletrat també ha demanat la suspensió del judici fins que se'ls traslladin les proves documentals i puguin estudiar-les. I, sobre les compareixences de testimonis rebutjades pel tribunal, Pina ha tornat a demanar que testifiqui el rei, Felip VI, en entendre que la Llei d'enjudiciament criminal permet eximir-lo de fer-ho, però no ho prohibeix. "El Tribunal hauria exposar a sa majestat el rei" aquesta opció de comparèixer, deia. "Vagi per endavant que jo no vull importunar a sa majestat", ha reblat.