Si les negociacions de la futura llei d'Habitatge entre el PSOE i Unidas Podemos estan enquistades des de fa algunes setmanes per les diferències entre els socis de Govern, les paraules d'aquest dilluns del ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, sobre la regulació dels lloguers semblen haver complicat les coses, no només amb els de Pablo Iglesias, sinó també amb els partits que sustenten la majoria parlamentària de l'Executiu.

Ábalos va apuntar en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva socialista que el ministeri que dirigeix aposta per tractar de rebaixar els preus dels lloguers a través d'incentius fiscals. "Respecte a la intervenció dels preus, existeixen dues concepcions diferents i en el nostre cas considerem més positiu i eficaç promoure que no imposar. Lògicament, els més recurrents són els (incentius) fiscals, encara que també pot haver-hi altres mesures que no siguin imposar", va dir.

Aquestes declaracions han tibat al seu soci de Govern espanyol i qui coproposa la futura norma sobre Habitatge, Unidas Podemos, que des de fa diversos mesos denuncien que Transports no els ha presentat una sola proposta concreta en aquesta matèria, malgrat que els socialistes han rebutjat les entregades per la formació morada.

Els d'Iglesias adverteixen que posar-hi a la llei d'Habitatge mesures fiscals en comptes d'establir directament límits als preus del lloguer seria incórrer en un incompliment dels acords signats en aquesta matèria. L'acord que van aconseguir el PSOE i Unidas Podemos a la fi d'octubre per tirar endavant els Pressupostos de 2021 parla literalment de "regular la contenció de les rendes del lloguer en la llei d'Habitatge".

En concret, s'explica que "en les zones de mercat tensionat, determinades en funció dels sistemes d'índexs de referència, s'establiran mecanismes de contenció o eventualment baixada dels preus, tant dels nous contractes com dels contractes existents". I s'afegeix que "es contindran les pujades injustificades en els nous arrendaments, prenent com a referència el preu del contracte de l'arrendament anterior i delimitant els increments permesos a les situacions que es continguin en la llei d'habitatge".

Aquest acord abunda en la mateixa línia que el de coalició, signat el desembre de 2019 per conformar l'Executiu. Per al Ministeri de Transports les mesures fiscals no van en contra dels acords signats amb Unidas Podemos, ja que consideren que també constitueixen una regulació per contenir les rendes del lloguer.

Hi haurà índex de preus i zones tensionades

En aquest sentit, fonts del Ministeri de Transports afirmen que hi haurà índex de referència de preus de lloguer i es podran decretar zones tensionades per intervenir, encara que precisen que les diferències amb Unidas Podemos estan en com fer-ho. Aquí, els d'Ábalos advocaran per bonificacions, rebaixes fiscals en l'IRPF i altres incentius que portin a la baixa el preu dels lloguers. Per al ministre, els estímuls poden ser més efectius que les imposicions o fixar els preus.

No obstant això, els de Pablo Iglesias adverteixen que no assumiran el que per la formació morada és un incompliment dels acords. En aquesta línia, apunten al fet que aquesta seria una línia vermella que, unida a les discrepàncies entre Unidas Podemos i el PSOE sobre el paper dels grans fons d'inversions en la nova llei d'habitatge i l'impost que proposen per mobilitzar habitatge buit (que Transports rebutja), així com les diferències sobre la prohibició dels desnonaments, amenaça de fer descarrilar unes negociacions que no passen pel seu millor moment.

Des de la Vicepresidència de Drets Socials es recorda que, més enllà de les discrepàncies respecte als continguts de la futura norma, el seu desenvolupament ja està fora dels terminis acordats en l'últim compromís adquirit per totes dues formacions. El 27 d'octubre el PSOE i Unidas Podemos van acordar portar l'avantprojecte de llei al Consell de Ministres en el termini de tres mesos, un període que va vèncer a finals del mes de gener.

No obstant això, fa temps que al Ministeri de Transports parlen del mes de març per portar la llei al Consell, i aquest dilluns Ábalos ha insistit que "si en 40 anys no s'ha fet (una llei d'Habitatge), per fer una mala llei tampoc hem de córrer".

Les paraules del ministre no només han tensat Unidas Podemos, sinó que també han generat el dubte entre les formacions del denominat bloc de la investidura, que sostenen la majoria parlamentària de l'Executiu espanyol de coalició i que van ser clau en l'aprovació de mesures com els Pressupostos de 2021.

En aquest sentit, ERC i Bildu han sol·licitat en el Congrés una petició perquè Ábalos comparegui en la Comissió de Transports amb l'objectiu que el ministre aclareixi quines són les seves propostes concretes respecte a la llei d'Habitatge (no es coneix encara l'esborrany que estaria fent el Ministeri, un document que la Vicepresidència de Drets Socials no ha vist, malgrat ser coproposant de la norma).

Els republicans i la Bildu asseguren estar preocupats després de les declaracions d'Ábalos i temen un "possible incompliment dels acords aconseguits per limitar els preus del lloguer i la necessitat de donar resposta a l'emergència residencial". L'octubre de l'any passat, uns dies abans que Unidas Podemps i el PSOE tanquessin el seu acord en matèria pressupostària, set partits de la Cambra Baixa (entre els quals es trobava la formació morada) van signar un manifest que demanava limitar els lloguers.

Fonts del Ministeri de Transports continuen intentant rebaixar la polèmica i insisteixen que els objectius per regular el mercat d'habitatge i del lloguer són els mateixos, i que es pensen complir els acords aconseguits pel Govern espanyol de coalició i per als Pressupostos.

Aquestes mateixes fonts expliquen que es continua dialogant i creuen que es pot arribar a punts d'acord si hi ha voluntat política per a no fer d'aquesta llei un nou focus de confrontació dins del Govern estatal. De fet, Ábalos recorda una vegada i una altra que serà la primera llei d'habitatge de l'etapa democràtica i que suposarà un gran avenç per potenciar la funció social de l'habitatge.