Público
Público
dret a l'habitatge

La majoria de partits es comprometen a recuperar en forma de llei el decret del lloguer social tombat pel TC

La regulació del preu dels lloguers, els desnonaments o els pisos turístics han centrat el debat electoral sobre habitatge organitzat pel Sindicat de Llogateres i la PAH.

Manifestacio en defensa del decret de l'habitatge tombat pel TC.
Manifestació en defensa del decret de l'habitatge tombat pel TC. Carola López / ACN

La majoria de partits s'han compromès aquest dilluns a impulsar, d'una forma o una altra, una llei que recuperi el decret del lloguer social tombat pel TC, com reclamen els moviments per l'habitatge. Així ho han fet explícitament des d'ERC, JxCat, En Comú Podem, el PDeCAT i la CUP durant el debat electoral sobre habitatge organitzat pel Sindicat de Llogateres i la PAH. De forma més ambigua s'han expressat des del PSC i Ciutadans: els socialistes han manifestat voluntat per analitzar la normativa actual, mentre els de Cs han afirmat que defensaran el dret a l'habitatge però que cal més seguretat jurídica. D'altra banda, el PPC, partit que va presentar el recurs al Constitucional, ha remarcat que les lleis "s'han d'adaptar al marc competencial".

La diputada de Ciutadans Sonia Rodríguez ha demanat "avançar en polítiques" que blindin els drets per l'habitatge però ha criticat, amb relació a decrets del Govern, que és "molt problemàtic" no tenir "seguretat jurídica". Des del PDeCAT, Marc Rodés ha apel·lat a recuperar "l'esperit d'unanimitat" que va permetre aprovar la llei 24/2015 i impulsar "una senyora llei" que refongui decrets que l'amplien i que són suspesos per tribunals.

El diputat d'ERC Jose Rodríguez ha afirmat que si hi hagués una iniciativa estatal en la línia del decret suspès tindria el seu suport i ha criticat que el govern del PSOE i Podem no hagi fet "cap regulació". "Recuperarem el decret 17/2019 en forma de llei des del minut u de la legislatura", ha afirmat, augurant, però, que segur que seria impugnada.

Per la seva part, la diputada del PSC Rosa Maria Ibarra ha reblat al govern d'ERC i JxCat que hagi apostat per decrets i lleis "que només generen soroll en un àmbit tan sensible" com l'habitatge i ha recordat que el seu grup ja va advertir que el decret 17/2019 de lloguer social tenia aspectes que podrien ser objectes de recurs. "Es podria haver engegat el projecte de llei per trobar fórmules per millorar el text però això no es va voler fer", ha apuntat.

La diputada d'En Comú Podem Susanna Segovia  ha assegurat que la seva formació es compromet "des de ja" a defensar la 24/2015 i la seva reforma a partir del decret tombat pel TC. "Estem disposats a rescatar tot el contingut com una nova proposició de llei que es tramiti per la via d'urgència i sigui la primera llei que s'aprovi després de les eleccions del 14-F", ha assenyalat.

Per part de la CUP, la diputada Maria Sirvent ha promès el compromís dels cupaires per no només recuperar la llei amb les seves ampliacions sinó també per defensar-la al carrer. En relació a la suspensió del TC, Sirvent ha recordat que les seves aspiracions no caben en la constitució mentre que hi ha un "gran consens" a Catalunya perquè els grans tenidors ofereixin lloguer social abans d'executar un desnonament.

Per últim, Elena Fort, en representació de JxCat, ha garantit el seu compromís perquè la nova llei sigui "prioritària i amb el consens de tots".

Regulació dels lloguers

La Llei de Regulació de preus de Lloguer també ha estat motiu de debat i retrets. ERC, JxCat o ECP han reiterat que, si el TC l'acabés suspenent, tornarien a recuperar-la, tot i que amb matisos. Ibarra, del PSC, ha criticat que la llei s'impulsés "amb grans tensions" entre els socis de Govern i ha assegurat que "s'ha d'avançar en la regulació de lloguers de forma coordinada amb totes les administracions i tots els agents implicats en l'àmbit immobiliari".

Susanna Segovia (ECP) ha indicat que la gran pregunta és què passa amb el seu desplegament i ha assegurat que "no hi ha hagut voluntat per fer-la efectiva". En aquest sentit, ha demanat que es faci una campanya informativa, es dotin els recursos necessaris per fer inspeccions o es fiscalitzi als portals immobiliaris. Tant ECP com la CUP han coincidit que cal aplicar sancions.

Contra les crítiques d'algunes formacions, els republicans han assegurat que la llei està sent "efectiva" i han reivindicat la marca d'ERC en l'impuls de la llei tot i les "amenaces" del TC i el "sabotatge" de JxCat. Elena Fort ha negat cap sabotatge i ha dit que consideraven que calia protegir el petit propietari. "I encara ens hem quedat curts; si s'anul·la, seguirem defensant el mateix concepte però per millorar-la", ha afegit.

En aquest bloc Cs ha demanat mesures per incentivar els propietaris, el PDeCAT ha assegurat que reclamarà competències de legislació sobre lloguer d'immobles. Álvaro Benejam, del PPC, ha criticat la "incompetència" del Govern i ha assegurat que el sistema de càlcul fixat per calcular el preu dels lloguers "no és correcte" i ha generat "un desequilibri". "S'hauria de fer de forma diferent dins del marc competencial", ha indicat el popular.

Pisos turístics i habitatge públic

Durant el debat, les diferents formacions també han coincidit en el fet que cal abordar els pisos turístics per controlar i regular el seu abast, tot i que amb algunes diferències, i han presentat diferents propostes per impulsar més habitatge públic. En alguns casos, comptant amb la col·laboració del sector privat.

Entre les propostes que han sorgit, per exemple, la dels Comuns de crear un operador d'habitatge públic; la creació d'un servei català de l'habitatge, per part del PSC; un pacte per l'habitatge, per part del PDeCAT; o modificar el reglament de la Sareb perquè els pisos buits passin a ser propietat dels municipis, com ha argumentat ERC. Des de la CUP, Maria Sirvent ha apuntat que defensen l'expropiació sense compensació d'habitatges buits en mans de grans tenidors i de bancs. 

Actuació dels Mossos en desnonaments i llei mordassa

En el darrer bloc, sobre l'actuació dels Mossos en desnonaments, En Comú Podem ha dit que renovarà el protocol perquè els Mossos hagin de treballar en col·laboració amb els serveis socials abans de procedir davant del desnonament d'una família vulnerable i s'ha mostrat convençuda que la llei mordassa -que permet ara multar activistes- es derogarà. La CUP ha tornat a defensar la dissolució de la BRIMO i l'ARRO i la no aplicació de la llei mordassa.

Jose Rodríguez ha tornat a atacar JxCat i ha apuntat que des de la represa dels desnonaments al setembre Interior va començar a aplicar multes d'acord amb la llei mordassa a activistes que volen impedir desnonaments. "Vam expressar el nostre rebuig al conseller d'Interior", ha dit. Segons ell, però, Interior no vol comprometre's a no aplicar la llei perquè es quedarien sense eines per multar les persones que se salten el confinament.