Público
Público
REPRESSIÓ

L'Audiència Nacional dona deu dies a Pablo Hasel per entrar a presó

Els nou mesos de l'última condemna se sumen als dos anys d'una sentència anterior, totes dues per enaltiment del terrorisme

El raper lleidatà Pablo Rivadulla, conegut artísticament com a Pablo Hasel, després d'una roda de premsa a Lleida.
El raper lleidatà Pablo Rivadulla, conegut artísticament com a Pablo Hasel, després d'una roda de premsa a Lleida. Laura Cortés / ACN

ACN

L'Audiència Nacional (AN) ha donat deu dies al raper lleidatà Pablo Hasel perquè entri voluntàriament a presó, després que el Tribunal Constitucional decidís no admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per la seva defensa contra l'última sentència. La decisió encara es pot recórrer. La pena, ratificada pel Tribunal Suprem, és de nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l'agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquesta condemna se suma als dos anys de presó imposats el 2014 per l'Audiència Nacional, també per enaltiment del terrorisme, per la lletra d'algunes de les seves cançons sobre els GRAPO, ETA o Terra Lliure.

En un tuit, el músic ha dit: "Al final no hi ha hagut la suficient solidaritat per parar això que ens afecta a la majoria que no tenim garantida la llibertat d’expressió. M’empresonaran per explicar fets objectius, però mai em doblegaran".

Hasel va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons la sentència, incitaven a la violència, comentaris "d'enaltiment del terrorisme" i "vexatoris" conta la monarquia i altres institucions espanyoles. La defensa del raper insistia que els fets jutjats eren conseqüència d'un dret "efectiu" a la llibertat ideològica i d'expressió i que la sentència establia com a tipus penal el "llibertinatge d'expressió", i puntualitzava que aquest és "inexistent" al codi penal.

El seu advocat demanava a l'Alt Tribunal que anul·lés la sentència de l'AN i l'absolgués en entendre que es violava la tutela judicial efectiva que recull l'article 24.1 de la Constitució. El Constitucional, però, considera que "no es justifica l'especial transcendència constitucional del recurs".