Público
Público

L'OTAN considera la migració com a "amenaça" des del 2010 per reprimir-la militarment

L'estratègia de l'Aliança implica que els migrants "són assenyalats com a 'subjectes de risc i subjectes en risc', de manera que les operacions militars justifiquen el seu desplegament per a finalitats de rescat", assenyala un informe del Centre Delàs

Valla de Melilla
Vista de les tanques del pas fronterer de Nador amb Melilla. María Traspaderne / EFE

Un problema social convertit en factor de seguretat. Una resposta militar a una qüestió generada, precisament, per les actuacions militars a certs paradisos de la guerra. Una via que ja està oberta i que ara, amb les imatges de Melilla de fons, vol sortir reforçada: l'OTAN creu que les crisis migratòries també es poden atendre per la via de les armes.

A les portes de la cimera que se celebrarà aquesta setmana a Madrid, els socis de l'Aliança Atlàntica tenen la qüestió de la migració entre els seus punts a abordar. Ho faran després de l'horror viscut divendres passat a Melilla, on almenys 23 migrants van morir en l'intent de saltar la tanca.

L'OTAN té la recepta per a aquests problemes. El 2010, l'Aliança va aprofitar la cimera celebrada a Lisboa per incorporar al seu "Concepte Estratègic" –el document que marca les seves directrius polítiques generals– la qüestió de la "inestabilitat o els conflictes més enllà de les fronteres de l'OTAN, incloent-hi la promoció de l'extremisme, el terrorisme i les activitats il·legals transnacionals, com ara el tràfic d'armes, narcòtics i persones".

"A aquesta nova perspectiva d'abordar les migracions com una amenaça a la seguretat, per les repercussions que pot tenir, també s'hi suma la manera com la migració és considerada il·legal i, per tant, un crim", afirma la investigadora Ainhoa Ruiz a un informe que acaba de publicar el Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Segons la seva opinió, aquesta aposta militarista va servir per "diluir" la possibilitat d'"abordar les migracions des d'una perspectiva humanitària, reforçada per la narrativa securitària". A això s'hi afegeix la "persecució intensiva exercida sobre les màfies i traficants de persones que, per a les persones migrants i desplaçades per la força, suposen, en la majoria dels casos, l'única via d'escapament de les diverses formes de violència presents a els seus països".

"Aquests factors faciliten l'expansió del discurs securitari, que col·loca la persona que migra a l'entramat d'altres formes de crim, i que impulsa la utilització de mètodes militaritzats que afecten considerablement els drets de les persones migrants", apunta Ruiz.

Aquesta estratègia de l'OTAN implica que les persones migrants "són assenyalades com a 'subjectes de risc i subjectes en risc', de manera que les operacions militars justifiquen el seu desplegament per a finalitats de rescat, quan això és una obligació de qualsevol embarcació si troba una altra en situació d'auxili".

Per a Ruiz, "la realitat és que aquestes operacions es despleguen per a la vigilància i la persecució de diferents formes de crim, entre les quals hi ha la migració considerada irregular", convertida en moltes ocasions en l'"única opció per a les persones que fugen de la violència i la persecució".

Operacions militars

Glenda Garelli, investigadora del Departament d'Afers Internacionals de la Universitat DePaul (Chicago, EUA) i Martina Tazzioli, acadèmica de la Universitat de Swansea (Gal·les), van fer un treball conjunt el 2017 en què advertien precisament que l'abordatge de les migracions des de una narrativa i una pràctica militarista "ha conduït a desplegar tot un seguit d'operacions militars per abordar les migracions, especialment a la zona del Mediterrani", destaca l'informe del Centre Delàs.

Al començament del 2016 es va registrar una fita en aquesta estratègia de l'Aliança Atlàntica: al febrer d'aquell any, l'OTAN va enviar vaixells de guerra al mar Egeu per fer front a la crisi de refugiats que es vivia aleshores.

"D'aquesta manera, el desplegament militar de l'OTAN va venir a donar suport a les operacions que ja s'estaven duent a terme al mar Egeu a través de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), per tal de reforçar el reconeixement, control i vigilància del mar Egeu i aigües internacionals, en què Frontex i els guardes costaners turcs i grecs no tenien capacitat per actuar", recorda Ruiz.

Fluxos migratoris

Si bé es va tractar de la primera operació amb mandat específic de suport al control i vigilància migratori, la veritat és que l'OTAN "ja col·laborava amb la Unió Europea a través de la seva operació Active Endeavour desplegada a la Mediterrània des de l'any 2001 per a la vigilància i el control del terrorisme", destaca la investigadora. Aquella operació va donar pas a una iniciativa de seguretat més àmplia anomenada Sea Guardian, que "va incorporar el control dels fluxos migratoris entre els seus fins".

L'informe del Centre Delàs subratlla un altre aspecte rellevant d'aquest escenari. "És important destacar que, mentre Frontex només pot deixar els vaixells de migrants a costes europees, en canvi, les operacions de l'OTAN permeten deixar aquests vaixells a terra d'un altre Estat membre de l'Aliança, com és el cas de Turquia", una forma "si més no, evident, d'interceptar i desviar els fluxos migratoris fora dels països de la UE", remarca el document.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?