Público
Público
patrimoni

El llegat de l'astrònom que va fascinar a la ciutat: Vil·la Urània

Josep Comas i Solà va despertar una gran admiració a la Barcelona del seu temps i va deixar la seva casa-observatori a la ciutat. Un historiador, descendents i veïns del Farró la van salvar in extremis i ara acull un centre cívic

Vil·la Urània.
Vil·la Urània. Joanna Chichelnitzky

Hi ha una caseta on la Via Augusta de Barcelona deixa enrere Gràcia que crida l'atenció perquè ha sobreviscut entre els blocs de pisos. És la Vil·la Urània del barri del Farró –en un extrem del districte de Sarrià-Sant Gervasi–, que va ser la residència de l'astrònom Josep Comas i Solà (Barcelona, 1868-1937), la vocació científica de la qual i divulgadora va deixar empremta. En el seu testament, la va deixar a l'Ajuntament perquè fos "observatori popular, grup escolar o institució cultural", i al final s'ha complert la seva voluntat sense que hi hagi risc que es pugui fer marxa enrere. El 2018 es va inaugurar el centre cívic que s'ha construït al costat de la casa, que acull el bar de l'equipament. Els veïns així ho van voler perquè fos un punt de trobada. Ja ho havia estat en el seu moment amb les observacions astronòmiques que es van mantenir fins 20 anys després de la mort de Comas i Solà. No obstant això, moltes han estat les temptacions a fer cas omís al seu testament.

Els familiars de Comas i Solà han vetllat durant dècades perquè es complís la seva voluntat

La casa va ser construïda el 1868 per encàrrec del pare de Comas i Solà, i té una forta càrrega simbòlica pel fascinant llegat de l'astrònom. "Va ser una persona molt estimada i coneguda", a Barcelona i fora, rememora Ricard Martínez, que va presidir la Agrupació Astronòmica de Barcelona (Àster). Omplia sales amb les seves conferències, i també divulgava a través de la ràdio i articles escrits. "Sovint sol·licitava la ­col·laboració dels lectors, fent-los partícips dels resultats de les observacions: eclipsis de Sol o de Lluna, tremolors de la Terra, caiguda de meteorits, estrelles fugaces...", detalla Martínez. Va impulsar la creació de l'Observatori Fabra i la Festa del Sol, que se celebrava amb l'arribada del solstici d'estiu, i va ser cofundador de la Societat Astronòmica d'Espanya. Entre les seves troballes figuren 11 asteroides, dos cometes, l'atmosfera de Tità, la rotació diferencial de Saturn o una estrella variable, però també tenia una dimensió teòrica. Martínez destaca la seva teoria emissiu-ondulatòria de la llum i de la radiació. La Vil·la Urània, que deu el seu nom al llibre Urania, obra de Camille Flammarion –mestre de Comas i Solà–, és un testimoni supervivent de la trajectòria de l'astrònom, si bé va estar en risc de desaparèixer en diverses ocasions. L'última va ser el 2012, quan va ser salvada in extremis per satisfacció de veïns, amants del llegat de l'astrònom i familiars. "Podem morir tranquils. Això ho tenim guanyat perquè ara hi ha uns veïns que no deixaran que es perdi", celebra Mariona Petit, una de les descendents de Comas i Solà, germanastre de la seva àvia. Després de la mort de l'astrònom, que no va tenir fills, van continuar vivint a la casa la seva dona i la seva cunyada. El 1957, després de morir l'esposa, els nebots de Comas i Solà –entre ells el pare de Petit– van anar a lliurar les claus a l'Ajuntament, al qual li va costar respectar la voluntat de l'astrònom.

El viacrucis per preservar la casa

Així ho demostra una carta que els familiars van enviar al Consistori el 2012 per exigir per enèsima vegada el compliment del testament. "L'Ajuntament franquista no va respectar el llegat i per culpa de la seva de­sídia el material artístic i científic que hi havia a la torre va ser danyat, saquejat i en gran part s'ha perdut. Els ajuntaments democràtics que han vingut després mai s'han pres seriosament la recuperació de la memòria del científic, que en canvi tant va creure en ells", resava la missiva. Els familiars van haver de presentar una instància en 1963 denunciant l'incompliment del llegat –després d'això, la casa va albergar una guarderia–, i al·legacions el 1995 i 1998, ja en democràcia, contra la intenció municipal de vendre-la. El 2012 un taxista es va adonar d'un cartell que presagiava la seva demolició.

Un tuit de l'historiador Dani Cortijo va donar l'alerta que la casa anava a ser demolida

La sort va ser que el taxista és el pare de l'historiador Dani Cortijo, autor del blog Altres Barcelones, i que està molt compromès amb la defensa del patrimoni. "De petit el meu pare havia estalviat la setmanada per comprar-se un llibre de Comas i Solà. Va parar el cotxe, em va enviar una foto i em va dir: "'Volen demolir la casa de Comas i Solà'", rememora Cortijo. L'Ajuntament va projectar un edifici d'habitatges. Diverses fonts apunten que algú vinculat al Consistori ho sabia i hauria comprat temps enrere la finca contigua, on ara hi ha el centre cívic, per treure rèdit de l'operació. Cortijo, ja bregat davant altres possibles pèrdues de patrimoni, es va dir a si mateix que l'única manera de preservar Vil·la Urània era generar un bon embolic. Va fer un tuit que va ser el detonant de les mobilitzacions, si bé està convençut que es va salvar pel testament. Si s'hagués incomplert amb una demolició, els familiars podrien haver reclamat la casa.

El llavors govern municipal del convergent Xavier Trias va haver de fer marxa enrere. Es van remenar diverses solucions, fins i tot un projecte perquè la Vil·la Urània quedés intacta i, per damunt, l'edifici d'habitatges, però es va optar per mantenir-la i fer el centre cívic en un edifici modern en la finca contigua. La seva gestió està adjudicada a Trànsit Projectes, i una desena d'entitats ciutadanes i d'altres científiques participen d'una forma o una altra en la gestió.
La directora, Irene Oliva, explica que, més enllà dels clàssics tallers de centre cívic –idiomes, pintura o cuina–, posen l'accent en la divulgació científica –precisa que tracten de "fer la ciència accessible per a tots", com feia Comas i Solà, a qui se li dedica una exposició–, així com en l'art tèxtil, una cosa heretada de l'antic centre cívic de Casa Sagnier. Ester Rodríguez, de l'Associació de Veïns del Farró, està satisfeta amb l'equipament, però no amb que la seva presència es limiti a tenir veu, però no vot, quan al principi fins i tot els van oferir gestionar el centre.

És un dels centres cívics que acull la vacunació de la grip per alleugerir als CAP

Amb la pandèmia s'han imposat les activitats en línia, però tracten de continuar construint comunitat, la qual cosa no és fàcil: el 2019 va haver-hi més de 2.400 usuaris, i en l'últim trimestre de 2020 són uns 500. La mitjana d'edat és de 56 anys. A diferència d'altres barris, on hi ha qui no es pot pagar internet, en Vil·la Urània la necessitat més habitual és ajudar la gent gran a aprendre com connectar-se a les sessions virtuals. "L'important és que perdin la por", diu la directora, que desitjaria una progressiva recuperació de les presencials. El que es fa aquesta tardor in situ és, com en altres centres cívics, la vacunació de la grip per alleujar la càrrega assistencial dels CAP per la pandèmia. Un dels administratius del CAP Adrià ressalta que l'espai és agradable, mentre que hi ha qui acudeix a vacunar-se i descobreix Vil·la Urània per primera vegada, com Blanca Segura. "Vaig haver de buscar en el mapa", admet. La punxada no li dol massa: "Ja m'havien posat la vacuna alguna vegada i és suportable".

Vetllar pel patrimoni

En la família de Comas i Solà ja dormen tranquils, però no ho fa tot aquell que vetlla pel patrimoni de Barcelona. Segons l'historiador Dani Cortijo, "es posa molt en valor la mobilització veïnal, però no es posa el focus en el problema". Per a ell, el catàleg de patrimoni ha d'incorporar criteris més amplis –no sols el valor arquitectònic, sinó també l'històric– i ser revisable per a no haver d'estar sempre atents davant qualsevol risc de desaparició. "Volem un catàleg que ens deixi dormir tranquils", assevera.