Més enllà de la Covid: altres malalties que s'agreugen, consultes cancel·lades i retards en els diagnòstics

Els casos de diverses dones que han mort amb càncer sense aconseguir una cita presencial en el seu centre de salut han posat en el focus un gran problema que portem veient des que va començar la pandèmia: les morts, el dolor i el sofriment derivat d'altres malalties i patologies que no són Covid i que no arriben a ser ateses. Malalts que no s'han diagnosticat en aquests mesos d'emergència sanitària. Defuncions que també formen part de l'excés de mortalitat. Malalties que s'agreugen perquè no han estat tractades. Casos anòmals que no són pel coronavirus però sí que es deuen a la crisi sanitària i al col·lapse del sistema que ha provocat la pandèmia.

El passat 4 d'octubre es va conèixer la defunció de Sonia Sainz-Maza, una dona de 48 anys amb càncer de còlon, sense haver tingut cita presencial en el seu centre de salut després de tres mesos trucant. "No apareixerà en cap estadística, però sens dubte ha estat una víctima de la Covid", va afirmar la seva germana durant una entrevista amb El Correo de Burgos. La Junta i la Fiscalia investigaran el cas però, una setmana després de conèixer-se aquesta mort, va sortir a la llum que Lidia Bayona i Lídia González, dues burgaleses més, van morir en condicions similars. A Público expliquem aquest dimarts el cas de María Jesús Leal, una dona a la qual li van diagnosticar lumbago i que va intentar, en sis ocasions, aconseguir una cita presencial en el seu centre de salut. Els dolors augmentaven i, quan va ingressar a l'Hospital Clínic San Carlos, tenia càncer amb metàstasi. Va morir als 34 dies.

Totes elles van ser víctimes de la pandèmia encara que no tinguessin Covid. La setmana passada, l'excés de defuncions detectat pel Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) a Espanya, era del 19%. Segons les dades publicades aquest dilluns per Eurostat, Espanya és el país de la Unió Europea (UE) amb major excés de mortalitat amb 48.000 defuncions més que la mitjana entre març i juny d'enguany i dels quatre anteriors.

La xifra de morts durant la pandèmia ha estat molt discutida perquè el Ministeri de Sanitat xifra els morts que comptaven amb una prova diagnòstica que confirmava que tenien coronavirus. Això ha provocat grans diferències que, tanmateix, des de Sanitat sempre han defensat. Des de l'equip del ministre Salvador Illa es creu que, per exemple, a les residències no van morir només per Covid: també per altres malalties i fins i tot pel dolor i per la solitud que va provocar el confinament i els mesos més durs de la pandèmia.

Encara no hi ha dades ni estimacions oficials sobre això per la complexitat i el col·lapse del sistema sanitari. No obstant això, les associacions treballen en estudis que mostren totes les conseqüències de la pandèmia.

L'Associació el Defensor del Pacient estima que l'increment de les llistes d'espera estarà entre un 40% i 50%. Les últimes dades de Sanitat, de desembre de 2019, xifren en 705.000 els pacients que esperaven una intervenció quirúrgica. Ja llavors es notava un important increment respecte a desembre de 2018: 36.709 més.

"És un moment gravíssim perquè hi ha persones que estan morint de Covid i altres que estan morint abandonats. No hi ha xifres oficials i, les que hi ha, tampoc són fiables. Les cites de proves diagnòstiques estan tancades. Si una persona no està apuntada, ni tan sols compta a la llista. Però l'augment no serà menys del 40%", explica Carmen Flores, presidenta d'aquesta institució privada, a Público. Això que indica Flores és el que explica que es tinguin llistes d'esperes que s'han vist reduïdes, com van reconèixer els Governs autonòmics de Catalunya i Navarra, perquè gairebé no hi ha derivacions i es queden congelades.

Al costat de l'estimació de l'increment de la llista d'espera, hi ha moltes altres dades greus. Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients (POP), assenyala que l'estimació sobre el temps que passa perquè es diagnostiqui una malaltia crònica s'incrementa fins a un 30%. Abans de la pandèmia, aquest temps ja era molt greu: una mitjana de tres anys per als homes i de sis per a les dones. Una altra dada alarmant és que el 69% dels pacients crònics va sofrir la cancel·lació de les consultes que tenia programades abans de la pandèmia.

Des de la POP van realitzar l'Estudi de l'impacte de la Covid-19 en les persones amb malaltia crònica, al qual ha tingut accés Públic, i que posa llum a moltes de les complicacions que estan vivint moltes persones: el 41,4% dels pacients va veure suspesa o ajornada la seva rehabilitació durant els primers mesos de la pandèmia i el 80% de les persones que van participar en l'estudi es va trobar amb dificultats per a poder aconseguir medicació durant l'estat d'alarma. La por al contagi als hospitals i centres de salut va portar al 22% dels pacients a intentar aguantar per no acudir als centres sanitaris.

Això últim porta a la coneguda Llei de cures inverses pels metges de família: l'accés a l'atenció mèdica o social de qualitat varia en proporció inversa a la seva necessitat en la població assistida. Això ara es veu més reflectit que mai en Atenció Primària, completament col·lapsada des que va acabar l'estat d'alarma.

Davant això, Escobar recorda que des de la POP estan demanant des que va començar la pandèmia que s'elabori un pla per als pacients crònics. "Només un 3,4% de més del 40% dels nostres pacients que van demanar atenció psicològica l'han tingut. És fonamental que es parli d'aquesta epidèmia paral·lela, que les Administracions desenvolupin un pla i indicadors de seguiment. Els hem demanat al Ministeri de Sanitat i estem a l'espera que la Secretaria d'Estat es posi en contacte amb nosaltres", comenta a aquest mitjà.

Flores comparteix la crítica d'Escobar sobre la falta de dades i, a més, avisa que les denúncies per omissió de socors van en augment. "Atenció Primària és la porta a tot: a una analítica, a una prova o a un diagnòstic. És primordial i portem dient-ho molts anys. La situació és alarmant, sobretot en la Comunitat de Madrid, perquè les Administracions s'han preocupat de les privatitzacions i no de defensar la Sanitat Pública. Els metges de família estan saturats, fent diagnòstics i fent tractaments per telèfon, i això és molt perillós per a pacients i metges".

La presidenta de l'Asociación El Defensor del Paciente confirma que té coneixement de moltes denúncies i negligències. El col·lapse d'Atenció Primària s'estén per tot el país, encara que per por o per falta de forces i capacitat no arribin a fer-se públics tants casos com els que es van coneixent de Burgos. Però cada vegada és més clar: "Cal assumir que no tot és Covid", insisteix. En aquest sentit, recorda a totes les persones en llistes d'espera abans de la pandèmia, a les diagnosticades, les que estan esperant a ser diagnosticades, les que pateixen els llargs retards (que continuen augmentant) per veure a un especialista o per una intervenció quirúrgica. Patologies que s'agreugen per la falta d'atenció mèdica per un sistema col·lapsat.

Interrupcions, cancel·lacions i retards

Com han demostrat els tres casos de Burgos, els casos que tenen a veure amb el càncer són dels més greus. Aquest dilluns, Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, el doctor Álvaro Rodríguez-Lescure, president de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), ha assenyalat que el desviament de recursos físics, tecnològics i humans per tractar a malalts de Covid-19 ha suposat un retard en els diagnòstics de càncer. Les dades de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO, en anglès) apunten al fet que un 36,5% dels tractaments oncològics s'han interromput en el continent, el 60,9% dels centres d'oncologia mèdica van reduir la seva activitat en el pic de la pandèmia, la qual cosa es va traduir en la cancel·lació o retard de les cirurgies (el 44% dels centres), la quimioteràpia (25%) i la radioteràpia (17%).

Però no és només el càncer. Un registre de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) que comparava dades d'abril respecte als de 2019 recull un augment del temps d'isquèmia; és a dir, els minuts que transcorren des que s'inicien els símptomes fins a la primera assistència mèdica. Abans de la pandèmia, aquest temps era de 200 minuts i durant la crisi sanitària va arribar fins als 233. Així mateix, aquest estudi, signat pel doctor Oriol Rodríguez Leor, mostrava que la mortalitat hospitalària per infart es va doblegar durant la pandèmia.

Des de Joves Pensionistes també han recollit una sèrie de dades per enviar un escrit a les Administracions i demanar mesures. Segons aquest document, i fent referència a dades de la Federació Espanyola de Malalties Rares, nou de cada deu pacients han sofert una interrupció de l'atenció que rebien per la seva malaltia i, segons l'Observatori de Polítiques Farmacèutiques, el mes de maig es va registrar una baixada històrica del 10,77% menys del consum de receptes.