Público
Público
economia

El negoci de la banca millora en plena pandèmia amb més de 55 milions diaris en comissions

La punxada del BBVA als EUA i un recàlcul a la baixa dels actius fiscals diferits de Santander situen en números vermells sobre el paper el resultat en els primers nou mesos de l'any. Sense aquests ajustos comptables, el sector financer obté majors guanys que l'any passat gràcies, principalment, al pes del cobrament per serveis bancaris als clients.

Dos jóvenes operan en sendos cajeros automáticos de dos entidades bancarias, en la localidad malagueña de Ronda. REUTERS/Jon Nazca
Dos joves operen a diferents caixers automàtics de dues entitats bancàries, a la localitat. REUTERS/Jon Nazca — Jon Nazca / REUTERS

La pandèmia, o si més no els seus efectes en l'economia, no estan afectant la banca espanyola en la mateixa mesura que al conjunt de l'economia: el seu negoci ha millorat en els primers nou mesos de l'any, els mateixos en els quals, amb dos trimestres de caiguda i un de millora relativa, l'activitat productiva del país acumula un enfonsament pròxim al 10%, segons les dades del PIB que publica l'INE, que situen la reculada interanual en el -8,7%.

Juntament amb la històrica mobilització del crèdit amb els avals de l'ICO (Institut de Crèdit Oficial), que implicarà que els principals beneficis per als bancs arribin a partir del quart trimestre d'enguany amb la generalització del cobrament de les quotes a autònoms i empreses pels préstecs, un dels principals motius d'aquesta millora es troba en el cobrament de comissions als clients pels serveis bancaris, que entre gener i setembre van aconseguir una quantia de 15.146 milions d'euros (55 milions diaris, o uns 2,3 milions per hora) en el conjunt del negoci global de les sis grans entitats espanyoles.

Aquest registre, segons les dades facilitades pels sis grans bancs de l'Ibex35 (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Bankinter i Sabadell) a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), se situa en 7.232 milions en el mercat local espanyol, pràcticament el mateix nivell que l'any passat, quan a hores d'ara de l'any els ingressos per comissions sumaven 7.261.

Resulta cridaner l'elevat pes de les comissions en el negoci bancari espanyol, en el qual suposen gairebé la tercera part (31%) dels 23.119 milions d'euros que suma el marge brut, que és la xifra que reflecteix el seu volum de negoci abans de treure-li despeses i impostos, dels sis grans bancs.

Aquesta porció del pastís es queda en el 23,4% en el conjunt del negoci global de la banca espanyola, ja que les seves dues principals entitats, Santander i BBVA, tenen a l'estranger més del 80% del seu negoci. Això significa que els clients suporten a Espanya una pressió a base de comissions netament superior a la que es dóna, en general, a la resta del planeta.

Asufin (Associació d'Usuaris Financers) va fer públic aquest divendres un informe segons el qual "els bancs estan reaccionant amb pujades de comissions a un Euribor en taxes històricament baixes, fins i tot amb cobraments per operativa en finestreta" que "suposen un pas més per allunyar als clients de les oficines bancàries" i que, especialment en el cas dels consumidors vulnerables i dels de major edat, "contribueixen a augmentar la bretxa digital".

Pèrdues comptables i guanys materials

La lectura dels resultats acumulats de la gran banca espanyola en els nou primers mesos de l'any requereix una contextualització en la qual la pandèmia resulta, més enllà dels efectes dels avals de l'ICO, més tangencial que nuclear.

El negoci ha millorat tant en l'àmbit local com en el global, encara que formalment sembli el contrari a conseqüència d'una sèrie d'ajustos comptables de les dues principals entitats i d'una tendència a la distribució d'aquests guanys tant lògica com previsible davant la recomanació de l'Ecofín, recolzada pel BCE (Banc Central Europeu) i altres reguladors com el Banc d'Espanya, de no repartir dividends mentre duri la crisi del coronavirus.

Formalment, els sis grans bancs espanyols van perdre en el seu conjunt 7.734 milions d'euros entre gener i setembre d'enguany, encara que aquest resultat és tant explicable com matisable. El guany conjunt ascendeix a 6.960 sense aquests matisos.

D'una banda, Santander, davant la "deterioració de les perspectives econòmiques", va decidir realitzar un ajust a la baixa "de la valoració del fons de comerç d'algunes filials i d'actius per impostos diferits [futurs descomptes tributaris] per un import de 12.600 milions d'euros" que, encara que "no va tenir impacte en la posició de liquiditat o risc del banc, i és neutre" pel que fa a la seva fortalesa real, va convertir comptablement un guany de 3.553 en una pèrdua de 9.048, segons explica la mateixa entitat en el seu informe de resultats.

I, per una altra, BBVA assenyala com "el resultat atribuït acumulat a tancament de setembre de 2020 es va situar en -15 milions d'euros" per "la deterioració en el fons de comerç d'[una de les seves filials] als Estats Units". BBVA hauria presentat uns beneficis acumulats de 2.069 sense aquesta incidència, que l'any passat ja va obligar aquest banc a destinar 1.318 milions a tapar aquest forat.

Les conseqüències formals d'aquests ajustos comptables situen al BBVA i a Santander com els dos bancs espanyols amb pitjors resultats acumulats des de principi d'any, amb uns descomunals ‘números vermells’ que arrosseguen cap a les pèrdues al conjunt del sector.

Això no passa en l'àmbit local, en el qual tots presenten beneficis i en el qual, com ve passant des de fa tres anys, tots dos se situen per darrere de CaixaBank tant en volum de negoci com en quantia dels beneficis, i al seu torn clarament per davant de Bankínter, Sabadell i Bankia, que amb la fusió accentuarà encara més el seu lideratge amb la incògnita que altres integracions, com l'eventual de BBVA i Sabadell, amb Abanca a l'òrbita, pogués fer-li ombra en el pla estatal.

D'altra banda, la recomanació de no repartir dividends, procedent de les mateixes autoritats europees que al començament de la pandèmia van avalar la posada en marxa de les màquines d'imprimir euros i van relaxar les exigències de solvència per facilitar l'estabilitat del sistema bancari, juntament amb la mateixa actitud defensiva de les entitats, ha modificat de manera notable, i notòria, la distribució d'aquests guanys.

En el negoci espanyol, la suma de beneficis (2.266 milions) i provisions (6.147) dels nou primers mesos de l'any suma 8.413 milions, que són 531 més (+6,7%) que els 7.881 que fa ara un any sumaven aquests dos registres (5.317 i 2.564), el pes proporcional dels quals en el compte de resultats s'ha invertit.

I passa el mateix en el pla global, en el qual, deixant al marge els ajustos comptables dels dos grans, els 21.539 milions d'euros que sumaven el 30 de setembre els beneficis (6.960) i les provisions (14.579) superen en gairebé un 12% els 19.235 que al començament de la tardor de 2019 suposaven aquestes dues anotacions (10.467 i 8.768).

Vénen noves retallades d'ocupació en el sector financer

Les declaracions de resultats dels tres primers trimestres de l'any inclouen algunes pistes sobre com serà el futur en el sector financer espanyol, en el qual tot apunta al fet que es produiran noves retallades de personal després de l'acomiadament de prop de 90.000 treballadors en l'última dècada.

L'anunci és directe en el cas del líder del sector, que preveu retallar plantilla a Espanya, Regne Unit, Polònia i Portugal: "Santander haurà complert a finals d'any i abans del que es preveu l'objectiu d'estalvi de costos de 1.000 milions d'euros a Europa que va anunciar el 2019. L'entitat espera reduir els costos per valor d'uns altres 1.000 milions d'euros en els pròxims dos anys a Europa", assenyala el seu comunicat.

I mentre Sabadell prepara un ERE que podria arribar a les 2.000 baixes, diferents estimacions apunten que la fusió de CaixaBank i Bankia pot emportar-se per davant més de 5.000 llocs de treball i la d'Unicaja i Liberbank uns altres 1.500 treballadors.

Aquesta nova onada d'acomiadaments arriba mentre la digitalització del negoci avança fins a superar per aquest canal el 40% de les vendes a Santander i Bankia i acostar-se al 60% de les operacions en el BBVA.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?