Público
Público
DIADA DEL PAÍS VALENCIÀ

La pandèmia limita el 9 d’Octubre valencià i rebaixa el perill de les habituals agressions feixistes

La Diada del País Valencià anul·la pràcticament tots els actes de carrer i opta pel xicotet format i per visibilitzar-se a les xarxes i als balcons. La suspensió de la Processó Cívica elimina un dels moments més tensos pels atacs de la ultradreta. L'antifeixisme manté una concentració unitària a la plaça de l'Ajuntament de València pel 9-O amb participació de  l'esquerra independentista que suspèn la seva programació habitual i es limitarà a una concentració aquest dijous en la vigília. 

Imatge de la manifestació antifeixista de l'any passat per la Diada del 9-O a València.
Imatge de la manifestació antifeixista de l'any passat per la Diada del 9-O a València.

Malgrat les dades relativament bones del País Valencià, la situació sanitària és l’absoluta protagonista del 9 d’Octubre del 2020, la data en què es commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat de València. L’Ajuntament de la ciutat va anunciar, ja a l’agost, que suspendria tots els actes multitudinaris, inclosa la tradicional Processó Cívica, marcant la tònica institucional de la jornada. Si bé altres municipis com Ontinyent, Paiporta o Xàbia sí que han programat algun tipus d’acte públic, però són els que menys i sempre seguint patrons de xicotet format i aforament limitat.

Al Cap i Casal només s’ha mantingut una mascletà simbòlica i amb molt poques places per al públic. El tradicional descens de la Senyera –que enguany la portarà el regidor de Ciudadanos Narciso Estellés- es quedarà dins de l’edifici consistorial.

En una línia similar, el Govern valencià ha reduït dràsticament els actes institucionals de la Diada, inclosa la suspensió de la recepció a la societat civil. El lliurament de les distincions de la Generalitat valenciana es farà en un aforament limitat al centenar de convidats, que es repartiran entre diferents salons del Palau per cenyir-se a les recomanacions sanitàries. Enguany el Govern ha optat per premiar al conjunt del poble valencià pel seu «paper crucial» i la seua «responsabilitat» a l’hora d’afrontar la pandèmia. A l’hora de justificar aquesta decisió, la vicepresidenta Mónica Oltra va recordar com «en els moments més durs, de balcons i finestres, la dura experiència del confinament, va ajudar a fomentar iniciatives de suport a aquells que més ho necessitaven. La solidaritat va superar a la pandèmia». Un reconeixement –amb menció especial a tots els sectors especialment implicats en la primera línia, des dels sanitaris, fins als llauradors, els serveis de neteja o els mitjans de comunicació- molt en la línia social del Botànic, centrada ara mateix en el reforçament dels serveis sanitaris o residencials i que treu pit de la seva gestió de la crisi.

Menys tensió als carrers

La suspensió de la Processó Cívica elimina un dels moments més tensos de la Diada, en què grups d’extrema dreta aprofiten per participar en l’acte institucional amb tota la seva simbologia –el 2014 s’hi va poder veure, fins i tot, un home que exhibia una esvàstica- i insultar i amenaçar els participants valencianistes o d’esquerres, autoritats i electes inclosos. No poques vegades s’han registrat agressions als voltants d’aquest acte. La presència d’aquests grups ultres a l’acte institucional ha estat motiu de protestes creixents per part de l’esquerra en els darrers anys sense que, per ara, s’hagen pres mesures dràstiques per expulsar-los, més enllà d’una major presència policial per tal d’evitar les agressions físiques.

Els partits i entitats, però, no han volgut renunciar a incidir políticament. Tant Compromís com el PP han fet una crida a penjar la senyera al balcó. Per la seva banda, la Comissió 9 d’Octubre –que agrupa una vintena de partits, sindicats i entitats culturals d’esquerres i valencianistes- ha substituït la tradicional manifestació valencianista per «una concentració simbòlica» amb representants de les diferents entitats, però no oberta al públic, i una acció de visibilització a les xarxes socials. Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià i portaveu de la Comissió 9 d’Octubre- ha explicat que «malgrat que no podíem renunciar a mobilitzar-nos, per responsabilitat en l’actual situació, hem optat per aquest format». Gisbert ha recordat que hi ha «més motius que mai» per reivindicar aquesta Diada per «l’erosió de l’autogovern per la porta del darrere, amb la creació del comandament únic per combatre la pandèmia», que s’ha traduït en un increment de la discriminació lingüística, a més de «mantenir un sistema de finançament» que suposa l’escanyament econòmic del País Valencià, que té com a conseqüència, «la degradació de serveis socials, com la sanitat o l’educació».

Jornada antifeixista

També ha renunciat a eixir als carrers, amb perfil propi, l’esquerra independentista. El tradicional acte polític s’ha traslladat a Benimaclet –lluny del centre de la ciutat- la vigília de la Diada, aquest dijous a les vuit de la vesprada, amb el suport d’organitzacions com la CUP, Arran o el sindicat COS.

Pel 9 d’octubre, aquest espai ha optat per col·laborar amb altres moviments per impulsar una mobilització antifeixista, que ha convocat una concentració a les 8 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament. «Des del 2017 el 9 d’octubre s’ha convertit essencialment en una jornada antifeixista amb mobilitzacions massives. Enguany la forma és una altra per la pandèmia, però hem considerat important mantenir-la i no deixar el carrer als nazis», expliquen a Públic veus de l’esquerra independentista. Des del Moviment Antifeixista del País Valencià s’ha emès un comunicat on es denuncia que els diferents governs «segueixen entregant els carrers a espanyolistes, i ara també a conspiranoics, garantint-los impunitat total».

Va ser el 2017, quan grups d’extrema dreta van tractar de rebentar la manifestació valencianista i van protagonitzar desenes d’agressions en ple centre de València i a la llum del dia. L’acció va generar una àmplia alarma social en ser retransmesa en directe per algunes televisions, però tres anys després els fets continuen sense arribar a judici.

Des de llavors els grups ultres han intentat condicionar les mobilitzacions de la vesprada amb diferents estratègies. Enguany «han intentat copar tot el centre demanant autorització per diverses convocatòries fantasma, formalitzades per entitats amb membres destacats de les quals estan imputats pels fets del 2017». Explica a Públic el periodista expert en extrema dreta Miquel Ramos. Aquesta és simplement una forma de tenir un paraigua legal que els permeta assetjar les mobilitzacions de l’esquerra», continua Ramos. Un moviment que, a priori, no tindrà massa efecte pel canvi d’ubicació de la convocatòria antifeixista, de la plaça de Sant Agustí –espai històric de trobada- a la de l’Ajuntament, en ser «un espai més ampli i simbòlic que permet desenvolupar la concentració amb millors garanties sanitàries», segons expliquen des de la plataforma convocant.