Arrenca la tramitació parlamentària dels pressupostos del Govern, convertits en el compte enrere per a la convocatòria d’eleccions anticipades. Hores després que així ho anunciés el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha comparegut al costat del president del Parlament, Roger Torrent, per fer-li l’entrega del projecte de pressupostos de la Generalitat, per tal que la cambra n’iniciï la tramitació. En la compareixença, els dos dirigents d'ERC han defensat la necessitat de tirar endavant uns comptes que, consideren, "milloren les condicions de la gent".

El calendari de tramitació dels comptes, que ara mateix és decisiu per determinar quan seran els comicis, arrenca oficialment aquest mateix dijous, amb l’inici del període de presentació d’esmenes a la totalitat que s’allargarà fins el 8 de febrer. El dies 12 i 13, el Parlament viurà el debat d’esmenes a la totalitat als pressupostos, que no haurien de prosperar gràcies a l’acord entre JxCat, ERC i els Comuns, presentat la setmana passada. Posteriorment es presentaran les esmenes parcials, que es votaran a les comissions corresponents a finals de febrer i, finalment, el ple final d’aprovació dels pressupostos se celebrarà el 18 de març, segons ha anunciat Torrent.

Si els pressupostos tiren endavant, com està previst, Torra podria signar a partir d’aquell dia el decret de convocatòria d’eleccions, que haurien de celebrar-se 54 dies després. Ara mateix, les fonts consultades apunten que la primera data possible per acudir a les urnes seria el 17 de maig. Ara bé, tot aquest escenari pot saltar pels aires en funció del que faci el Tribunal Suprem. Si durant aquest període de temps l’alt tribunal confirmés la condemna d’inhabilitació a Torra dictada pel Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència, aleshores es forçaria la convocatòria electoral, sense que els comptes poguessin tirar endavant.

Increment de la despesa en 3.070 milions 

Els pressupostos de la Generalitat no s’aproven des del 2017. Des d’aquella data l’administració autonòmica ha funcionat amb els comptes prorrogats. El projecte del Govern, que té el vistiplau de Catalunya en Comú Podem, contempla un increment de la despesa dels departaments de la Generalitat de 3.070 milions amb relació als de fa tres anys. Els augments de recursos són generalitzats, però destaquen diverses partides, com ara salut, educació, cultura o la inversió pública. En salut el creixement serà de 908 milions d’euros -per un total de 9.659 milions- i ha de servir per augmentar la plantilla en uns 8.000 professionals amb relació el 2017 (un 11% més de plantilla), reduir les llistes d’espera i dedicar una quarta part dels nous recursos a l’atenció primària.

En educació la millora serà de 818 milions, fins assolir-ne un total de 5.550, que han de permetre recuperar el finançament de les escoles bressol per part de la Generalitat -amb una partida de 70 milions-, aconseguir una rebaixa lineal del 30% de les taxes universitàries, així com millorar equipaments educatius i reduir alguns dels barracons que hi ha a les escoles catalanes. També creix en 15 milions la partida de les beques menjador a primària i es desplega l’escola inclusiva (54 milions). Una altra de les àrees on milloren les xifres és en la inversió pública, que creix en 405 milions (25,7%) i s’apropa als 2.000 milions.

La cultura guanyarà un 14% de recursos i arribarà als 298 milions, de manera que assolirà l’1,1% del total, lluny del 2% que reivindica la plataforma Actua Cultura, però un pas endavant respecte el 0,65% que hi havia ara. També es desplegarà la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que comptarà amb una dotació de 388 milions, 125 més dels que s’hi van destinar el 2017. L’habitatge o l’acció exterior i la cooperació són altres àrees amb augments importants.

Acord al desembre per incrementar els ingressos

L’acord final del Govern i els comuns en el pressupost de la Generalitat va tenir com a pas previ l’entesa en fiscalitat que ambdues parts van tancar el 16 de desembre i que ha de permetre incrementar la recaptació anual en 543 milions. Enguany, però, es limitarà a 173 perquè no es meritarà un exercici complet. Quan va presentar-se l’acord fiscal, el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va assegurar que es basava en tres idees: "progressivitat, fiscalitat verda i fiscalitat justa". A la pràctica implica rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes i incrementar-lo a les més elevades, eliminar algunes de les bonificacions de l’impost de successions, crear nous impostos ambientals i incrementar la taxa turística, entre d’altres.

A nivell ambiental es crearà un tribut sobre les instal·lacions que impacten al medi ambient, que gravarà la producció, emmagatzematge o transformació de l’energia elèctrica, i el transport d’energia elèctrica, telefonia i telecomunicacions pels elements fixos instal·lats del subministrament d’electricitat o de les xarxes de comunicacions, que ha de recaptar 145,1 milions, i s’implementarà l’impost sobre emissions de CO2 als vehicles, que quan estigui plenament actiu hauria d’aportar anualment 155,5 milions..