Público
Público

Per què està a punt d'arrencar una nova vaga al metro de Barcelona?

La plantilla denuncia la precarietat de les condicions laborals i l'incompliment de diversos pactes assolits a l'estiu.

La parada de metro de la plaça Espanya. EFE

ESPERANZA ESCRIBANO

Els treballadors del metro mantenen el pols a la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i a l'Ajuntament. Després dels preacords assolits al juliol passat, la plantilla en assemblea ha decidit convocar aturades parcials amb les quals vol denunciar que l'empresa no està complint els compromisos. Les vagues es faran els dilluns laborables a les tres franges d'hora punta, de 7 a 9h, de 16 a 18h i de 20:30 a 22:30 i arrencaran el proper dilluns, dia 24. On comença aquesta batalla?

L'últim conveni que van signar els treballadors del metro amb TMB cobria el període 2008-2011. Des de llavors s'ha prorrogat en dues ocasions, cobrint dos anys cadascuna, cosa que implica que els treballadors porten sis anys amb el salari congelat. A finals del 2015 es va constituir la taula negociadora del nou conveni. Una de les principals reclamacions era la fi de la congelació salarial i la petició que es fessin públics els salaris de la direcció, perquè el límit es va imposar solament als empleats acollits al conveni. De les 15 jornades de vaga del 2016, moltes, especialment les celebrades durant el MWC, anaven dirigides a protestar contra aquesta falta de transparència.

"L'empresa està utilitzant recursos públics per exercir resistència enfront de resolucions jurídiques com les de la Comissió de Garanties d'Accés a la Informació Pública (CGAIP) perquè no surti a la llum el salari d'un grup important de treballadors i tècnics", explica Martín Villa, portaveu del quart sindicat per nombre d'afiliats, el Col·lectiu del Personal de Trens de Catalunya (CPTC). Es tractaria de 500 persones, 13 d'elles amb contractes d'alta direcció que sí que estan recollits per llei.

El sindicat majoritari, la CGT, exposa aquest entre els seus principals motius per anar a la vaga, ja que diuen detectar un intent d'excloure els treballadors del paraigua del conveni col·lectiu. Així, denuncien que el director de la xarxa de metro, Marc Grau, ve de l'empresa CELSA "on va aplicar ERO [expedients de regulació d'ocupació] amb milers d'afectats i és també el responsable de bona part de la privatització de la siderúrgia polonesa". La CGT acusa el director de defensar "la destrucció del model sindical de metro per la seva combativitat".

En el preacord del 7 de juliol, l'empresa es va comprometre a una bestreta a compte de la futura pujada salarial de 32€ bruts per 12 pagues, que es tradueix en 23,5 perquè els treballadors cobren 16 vegades a l'any. Però això només en els casos de jornada completa, per la qual cosa CPTC considera que es va regalar a l'empresa "la pau social".

L'empresa no dona explicacions

Al metro hi ha un col·lectiu de més de 200 persones que treballen només tres mesos a l'any, per cobrir les vacances de la plantilla estructural. La majoria d'ells porta entre set i vuit anys en aquesta situació. A més a més, una altra gran massa d'empleats treballa a jornada parcial. La millora de les condicions d'aquests dos col·lectius era una vella reivindicació que va aconseguir començar a esmenar-se el passat estiu. Els treballadors van aconseguir que l'empresa contractés a jornada completa 60 dels que estaven en parcial en tres tandes de 20 el 2016: juliol, setembre i novembre.

A més, l'empresa es va comprometre a establir un mecanisme pel qual cada vegada que un treballador accedís a la jubilació parcial, un dels empleats que treballen tres mesos a l'any passaria a cobrir el percentatge de jornada que el que començava a jubilar-se deixava i a més, un treballador de jornada parcial passaria a completa. Una espècie de joc a tres bandes amb el que els treballadors van assumir que les seves condicions laborals millorarien a poc a poc. Però un dels motius principals de la vaga és també l'incompliment d'aquesta tercera part del pla, la de completar la jornada d'un treballador en parcial.

L'excusa de TMB, amb la qual Públic ha intentat posar-se en contacte en diverses ocasions sense èxit, és que incorporar a la jornada completa a treballadors de la parcial suposa un augment de la massa salarial que no pot assumir fins que no s'aprovi la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Esgrimeix que no podria arriscar-se a superar un límit que encara no està establert. La bestreta del salari estava condicionat per l'empresa al manteniment de la taula de negociació. Com que els sindicats se n'han aixecat convocant la vaga, és possible que aquest augment temporal dels sous quedi en pausa fins que es reprenguin les negociacions.

A més, la CGT denuncia que l'empresa no ha reduït les externalitzacions a les quals s'havia compromès, especialment en matèria de manteniment. També la dilació en l'avanç de les negociacions per al nou conveni, pel qual s'han celebrat ja 68 reunions sense acords concrets.

Altres incompliments

La CGT i la resta de sindicats es queixen també de la no aplicació de la llei de protecció de riscos laborals, per la qual les embarassades i lactants haurien de canviar de lloc de treball durant aquests períodes cobrant el 100% del salari i contractant a una altra persona amb bonificacions. CPTC considera insuficient que es "reclogui" a les treballadores en les taquilles acompanyades d'un altre treballador. A més, aquesta situació no evita altres riscos avaluats pel Comitè de Seguretat i Salut, com l'exposició al soroll o a les vibracions.

La falta d'avanços unida als suposats incompliments de pactes en vigor va portar l'assemblea de treballadors a decidir el passat 3 d'abril la convocatòria d'aturades parcials. Per als treballadors és la forma més efectiva de protestar sense que la seva butxaca sofreixi com ho faria amb jornades senceres de vaga. Per això la vaga tindrà lloc només en les hores punta dels dies dilluns laborables, i no els festius.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?