Les eleccions municipals del recent 28 de maig van servir per determinar el repartiment de regidors als plens locals, però en molts casos no van definir absolutament qui governarà cada localitat en els propers quatre anys. Des d'aquell dia, i fins que el dissabte dia 17 es constitueixin els nous ajuntaments, en centenars de municipis hi ha en marxa negociacions per aclarir en qui recaurà l'alcaldia, una situació que es traduirà en pacte que, en alguns casos, provocarà que no governi la força més votada a la ciutat o poble.

Girona i, sobretot, Barcelona acaparen bona part de l'atenció mediàtica d'aquests dies, però almenys hi ha una dotzena de capitals comarcals catalanes més on ara mateix no està clar qui ostentarà la vara d'alcaldia. Repassem l'escenari en cada cas, començant per les quatre capitals de demarcació.

Les quatre capitals

Si no hi ha un canvi en els propers dies, Xavier Trias tornarà a l'alcaldia de Barcelona vuit anys després de ser derrota per la Barcelona en Comú d'Ada Colau. Als comicis, Junts va ser la llista més votada, amb 11 regidors, per davant de PSC (10), BComú (9) i ERC (5) i ara mateix pràcticament només els Comuns mantenen la flama d'un acord "progressista" -on inclouen socialistes i Esquerra- que permeti sumar la majoria absoluta de 21 regidors i eviti l'alcaldia de Trias.

Cal recordar, que als ajuntaments si no hi ha un pacte alternatiu que sumi aquesta majoria absoluta, governa la llista més votada, amb independència del nombre de regidors que tingui. El líder municipal d'ERC, Ernest Maragall, manté converses per tancar un acord amb Trias, però sobretot ha deixat clar que no pensa donar l'alcaldia al socialista Jaume Collboni, mentre que fins i tot el PP de Daniel Sirera es mostraria disposat a abstenir-se per permetre el retorn al poder de Trias. La convocatòria d'eleccions anticipades a l'Estat ha aplanat encara més el camí al dirigent de Junts, ja que ni ERC ni el PP pretenen regalar Barcelona a cinc setmanes d'aquesta cita amb les urnes.

A Girona, en canvi, cada cop sembla més probable que l'alcalde sigui Lluc Salellas, de Guanyem -on hi ha la CUP-, que tot i empatar a 8 regidors amb el PSC de Sílvia Paneque va quedar-hi per sota en vots. Guanyem i Junts (6 representants) ja negocien un acord de govern, que assoliria la majoria (14 regidors de 27) i que podria veure's reforçat també per ERC, que té 3 representants més i que ja ha defensat que prioritza un govern independentista per a la ciutat.

Molt més clara és la situació a les altres dues capitals provincials, Lleida i Tarragona, on l'alcaldia recaurà en un PSC que va imposar-s'hi amb claredat tot i no arribar a la majoria. A Lleida, la llista de Fèlix Larrosa va guanyar amb 9 regidors i tot apunta que arrencar amb un govern en minoria. Un pacte alternatiu que sumi 14 regidors és impossible, en un ple on tindran representació PP (5), ERC (5), Junts (5), Vox (2) i El Comú (1). A Tarragona l'alcalde serà Rubén Viñuales, que també suma 9 regidors. Ja ha anunciat que governarà en minoria i buscarà acords puntuals amb ERC (6), PP (4), Junts (3) i Comuns (2), deixant fora de l'equació Vox (3).

Les majories absolutes

En nou capitals comarcals, la força més votada va aconseguir la majoria absoluta i, per tant, el seu cap de llista serà amb tota seguretat la persona que ocuparà l'alcaldia a partir del dissabte 17. Són Amposta, Banyoles, Falset, Figueres, Granollers, Moià, Sabadell, Tremp i Vielha. La més poblada és Sabadell (Vallès Occidental), amb més de 215.000 habitants, on Marta Farrés (PSC) encadenarà el seu segon mandat consecutiu al capdavant del govern municipal després de sumar 14 diputats a les eleccions del 28 de maig, quatre més dels que tenia fins ara, el que li garanteix la majoria en un ple que compta amb 27 representants.

També estarà en mans del PSC Granollers (61.500 veïns), capital del Vallès Oriental. L'alcaldessa serà Alba Barnusell, que va arribar a l'alcaldia el març del 2022, en relleu de l'històric Josep Mayoral, qui havia estat 18 anys al càrrec. En la seva primera revàlida a les urnes, Barnusell ha mantingut la majoria absoluta, amb 13 regidors de 25, tot i que el seu partit ha perdut un representant. A Figueres, Jordi Masquef (Junts per Catalunya), va arrasar en obtenir 13 dels 21 regidors i recuperarà una històrica alcaldia de l'antic espai convergent, després d'un mandat on el govern l'ha liderat Agnès Lladó (ERC), gràcies a un pacte amb PSC i la CUP.

Adam Tomàs (ERC) encadena la seva tercera majoria absoluta a Amposta (Montsià). Amb tot, va passar de 17 regidors a 11, seguint la tònica de retrocés electoral del seu partit. Encara va més enllà Miquel Noguer (Junts), que suma ja quatre majories a Banyoles (Pla de l'Estany), on el seu partit suma també 11 representants. El ple és marcadament independentista, ja que ERC és la segona força, amb 6 edils, i la CUP la tercera, amb tres. També reeditarà el càrrec Juan Antonio Serrano, a Vielha a Mijaran. Unitat d'Aran -formació vinculada al PSC-, passa de 9 a 8 regidors.

Dionís Guiteras (ERC) sumarà el seu quart mandat al capdavant de Moià i va ser dels pocs candidats republicans que tenia motius per somriure la nit del 28-M, ja que amb 8 regidors -d'un total de 13- va recuperar la majoria perduda el 2019. Independents per Falset – Acord Municipal (vinculada a ERC) reedita la majoria absoluta a Falset (Priorat) i, per tant, Carlos Brull seguirà a l'alcaldia. En canvi, hi haurà un gir polític a Tremp, on Sílvia Romero -de Compromís per Tremp – PSC- va sumar el setè regidor que li garanteix la majoria i una alcaldia que el seu partit no tenia des del 2011.

Sense majoria, però amb alcalde decidit

Tot i que no hi hagi cap partit amb la majoria absoluta, en nombroses capitals comarcals ja se sap qui ostentarà l'alcaldia, ja sigui perquè s'ha tancat un acord entre diverses formacions que sí que garanteix la majoria o perquè no hi ha un pacte alternatiu políticament viable. És el cas de grans ciutats com Terrassa, Mataró i Reus o poblacions mitjanes com Manresa, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell o Sant Feliu de Llobregat, entre d'altres.

Terrassa (224.000 residents) es mantindrà com l'única gran capital catalana en què l'alcaldia recau en un partit independent, Tot per Terrassa (TxT). La formació de l'alcalde, Jordi Ballart, va millorar els resultats i va guanyar un regidor, passant de 10 a 11. El soci de govern en l'actual mandat, ERC, va caure de 5 a 2 representants, de manera que entre les dues formacions no assoleixen la majoria absoluta de 14. L'escenari que s'obre és que TxT governi en solitari la cocapital del Vallès Occidental, ho faci amb ERC -i el govern es quedi a un de la majoria- o tanqui un acord amb republicans i també amb Junts, que li donaria 15 representants. El PSC, amb 7 edils, liderarà l'oposició.

A Mataró -gairebé 130.000 habitants-, el socialista David Bote ha perdut 2 dels 13 regidors i queda a tres de l'absoluta, però no hi ha pacte alternatiu que pugui impedir el seu tercer mandat seguit com a alcalde. En entrevistes recents ha manifestat la intenció de tancar alguna coalició. Darrere del PSC, al ple destaquen ERC, amb 4 regidors, la ultradreta de Vox, també amb 4, i Junts, amb 3. Sandra Guaita (PSC) trencarà amb 12 anys de governs de CiU o el PDeCAT a Reus (Baix Camp). El seu partit va passar de 6 a 8 regidors i ja ha tancat un acord amb Ara Reus, que en suma dos més. Aquests 10 regidors li garanteixen l'alcaldia, ja que no hi ha pacte alternatiu que pugui sumar els 14 vots necessaris per conformar la majoria. Al ple també hi haurà Junts (5), ERC (5), Vox (3), la CUP (2) i el PP (2).

A partir del dia 17, Juan Luis Ruiz (PSC) serà el nou alcalde de Vilanova i la Geltrú (Garraf), ciutat de 68.000 persones. Amb 11 regidors els socialistes van quedar-se a dos de la majoria, però tenen garantit que prendran el relleu del govern entre ERC i Junts, que liderava la republicana Olga Arnau. Esquerra va enfonsar-se en passar de 7 a 3 regidors. El PSC podria governar en solitari i negociar acords puntuals. A Manresa ERC i Junts negocien reeditar el pacte de l'actual mandat, amb Marc Aloy (Esquerra) al capdavant. Els dos partits, però, han perdut suport, un i dos regidors, respectivament, quedant amb 7 i 6. El PSC, amb 4, és la tercera força.

Al Vendrell (Baix Penedès), el socialista Kenneth Martínez revalidarà l'alcaldia, en passar de 8 a 9 regidors i davant la impossibilitat d'un pacte alternatiu que el destroni. Amb 5 edils, ERC és la segona força. A Vilafranca del Penedès l'alcalde serà Francisco Romero, del PSC, que va imposar-se als comicis amb 8 regidors, tres més dels que tenia. La seva prioritat és governar en solitari, tot i que queda a tres de la majoria. La CUP, amb dos regidors, ha descartat un hipotètic acord independentista amb Junts (5) i ERC (5) per evitar-ho. 

També a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) el PSC tindrà l'alcaldia, en les mans de Lourdes Borrell i després de passar de 6 a 8 representants, per davant d'ERC (4) i En Comú Podem (3), justament les dues formacions que governaven fins ara. Tampoc aquí hi ha pacte alternatiu viable.

L'alcaldia de Vic seguirà en mans de Junts, però el canvi d'Anna Erra a Albert Castells com a cap de llista s'ha traduït en la pèrdua de 3 regidors -d'11 a 8- i de la majoria absoluta. Castells, però, manté converses per arribar a algun tipus d'entesa amb ERC (3), PSC (2) i Ara Vic, la llista vinculada al PDeCat, que també en té dos. Junts també governarà a Igualada, on Marc Castells revalidarà el càrrec, en passar de 8 a 10 representants, i sense pacte alternatiu possible -entre PSC, ERC i Poble Actiu, la llista de la CUP-; i a Valls, amb Dolors Farré al capdavant. A la capital de l'Alt Camp -prop de 25.000 veïns- Junts ha guanyat un electe -de 8 a 9- i el dubte ara mateix és saber si reeditarà l'acord amb ERC, segona força amb 5.

També sembla clar que la CUP continuarà al capdavant de Berga, amb Ivan Sànchez a l'alcaldia, tot i perdre dos dels 8 regidors i que la suma amb ERC, actual soci de govern, no doni la majoria absoluta. Difícilment, però, es tancarà un acord alternatiu entre Junts (4), PSC (3) i el Berga Grup Independent (2) que el descavalqui. Carme Salamaña (Junts) segur que serà investida alcaldessa de Santa Coloma de Farners (la Selva), gràcies a l'acord que ja han tancat Junts (5 regidors) i els Independents de Santa Coloma (4), que els dona la majoria. Fins ara l'alcaldia la tenia ERC.

També sembla probable que Junts mantingui l'alcaldia de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) tot i perdre la majoria absoluta en deixar-se un dels set regidors. Una situació similar apareix a Gandesa (Terra Alta), on Carles Luz (Junts) perd un regidor -de 6 a 5- que li costa la majoria, però difícilment això implicarà cedir l'alcaldia. L'històric Josep Andreu, alcalde de Montblanc des del 2007, probablement seguirà al càrrec, la novetat és que ara s'ha presentat a una candidatura vinculada a Junts -el 2020 va deixar ERC, el seu partit-, i va obtenir 5 regidors, per sota de la majoria, però un pacte alternatiu sembla improbable.

Amb tota seguretat, l'alcaldia de la Seu d'Urgell passarà a mans de Compromís, llista vinculada al PSC, que va guanyar dos representants i en suma 8 de 17. Joan Barrera agafarà el relleu de Junts i ERC, que han governat l'actual mandat i passaran a l'oposició amb 4 i 3 regidors, respectivament, mentre que la CUP en té dos. A Pont de Suert va imposar-se Tothom Agrupació Electoral del Pont de Suert, amb 5 regidors, i l'alcaldia recaurà en Iolanda Ferran, mentre que Junts, fins ara al capdavant del govern, passarà a l'oposició. A Sort, tot i perdre suport, Baldo Farré -amb una llista vinculada a ERC- té l'escenari de cara per seguir a l'alcaldia, de la mateixa manera que Judit Gisbert (ERC) a Solsona, tot i que també ha perdut suport i la majoria que hi tenia.

Escenari obert o possible pacte en contra llista més votada

Finalment, hi ha una dotzena de capitals comarcals més on l'escenari resta molt obert, ja sigui perquè encara no està gens clar qui governarà perquè els resultats de les eleccions van ser molt igualats o perquè s'està negociant un acord a diverses bandes per evitar que l'alcaldia recaigui en el partit més votat el 28 de maig. 

A Tortosa (Baix Ebre) va imposar-se Junts, amb Meritxell Roigé al capdavant i 10 de 21 regidors. Ara bé, encara no és segur que reediti l'alcaldia. La llista conjunta de Movem -en l'òrbita dels Comuns- i el PSC va sumar-ne set, la d'ERC tres i la CUP en té un. Els anticapitalistes s'han ofert a donar suport des de fora a un govern format per Movem-PSC i ERC, el que obriria la porta a un pacte progressista.

Que no tots els acords aniran en la mateixa direcció ho demostra el cas de la Bisbal d'Empordà, on ara mateix tot apunta a un pacte entre PSC (4 regidors), Junts (3) i Tots per la Bisbal (2), que impediria l'alcaldia d'ERC, que és la força més votada (també amb 4 regidors) i qui ha governat fins ara. Junts pot perdre el govern d'Olot (Garrotxa), un històric feu de l'espai convergent. El 28-M va caure dels 11 regidors que marquen la majoria a 8 i ara mateix hi ha contactes entre la CUP (4), el PSC (4) i ERC (3) per tancar un acord a tres i donar l'alcaldia al cupaire Jordi Gasulla.

A Balaguer la victòria del PSC va ser clara, en sumar 6 regidors -tres més dels que tenia- d'un total de 17, sobretot conseqüència de l'enorme enfonsament d'ERC, que va caure de 9 a 3. Ara bé, els republicans proposen un acord amb Junts (3), la llista vinculada al PDeCAT (3) i la CUP (1) per assolir la majoria i impedir que la socialista Lorena González arribi al poder. A Puigcerdà (Cerdanya) l'escenari és molt obert. Després de tres majories absolutes de CiU i Junts, ara va imposar-se ERC, amb 5 regidors, però no està clar que l'alcalde sigui el seu cap de llista, Joan Manel Serra, ja que Junts té 4 representants, els mateixos que els independents de Futur per Puigcerdà.

On sí que sembla bastant segur que hi haurà un canvi de color polític és a les Borges Blanques, la capital de les Garrigues. Junts va passar de 7 a 6 regidors i va perdre la majoria absoluta, el que permet un acord entre Borges per la República -amb 4 edils i Josep Ferran al capdavant- i ERC (3) per governar. L'entesa s'està negociant. No està gens clar què passarà a Prats de Lluçanès, on Junts va imposar-se amb 4 regidors, els mateixos que té una ERC a la qual només va superar per 10 vots. Jordi Bruch vol mantenir-se a l'alcaldia, però serà Movem Prats (3) qui ha de decidir els propers dies. A Mollerussa (Pla d'Urgell) la situació és molt similar, amb un empat a 4 representants i 11 vots de distància entre Mollerussa Primer – Ara Poble Local -amb l'alcalde, Marc Solsonsa, al capdavant- i Junts. La clau la té ERC, que té 3 regidors, sense descartar PSC (2) i la CUP (2).

La situació és més clara a Tàrrega (Urgell), on Junts és la primera força amb 8 representants, un més que fins ara, però tot apunta a una reedició del pacte entre ERC (5), la CUP (3) i PSC (1), amb alcaldia dels republicans. A Cervera (Segarra) la victòria va ser del PSC (5), però ERC (2) -que ha liderat el govern- defensa un pacte amb Junts (3) i els independents Solucions i Futur (3) perquè el paer sigui Ramon Augé (Junts).

Un cas a part és Ripoll, on va imposar-se Aliança Catalana, un partit independentista d'extrema dreta i xenòfob, liderat per Sílvia Orriols. Junts, que ha perdut la majoria absoluta, en principi vol passar a l'oposició, però la CUP defensa formar un govern de concentració -on també hi hagi PSC i ERC- per evitar l'alcaldia d'extrema dreta.