Pedro Sánchez, entrarà aquest dijous al migdia al Palau de la Generalitat, si no hi ha cap entrebanc d’última hora, per trobar-se amb el president de la Generalitat, Quim Torra. No tots els inquilins de la Moncloa han visitat la plaça Sant Jaume. Els populars José Maria Aznar i Mariano Rajoy no ho van fer mai. El darrer en entrar a l’emblemàtic edifici del Govern va ser el socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Avui també serà un president socialista qui ho farà però serà en un ambient molt diferent. Que un president espanyol entri en la seu del Govern català que té gairebé tot el seu darrer Executiu a la presó, o a l’exili, situa la visita en un context històric de màxima tensió entre les institucions catalanes i les espanyoles.

Malgrat tot, Sánchez serà rebut pel president Torra amb honors en les formes. Això sí, amb una gran desconfiança política. Sánchez travessarà la porta del Palau cap a les 12 del migdia passant per sota de la pancarta que reclama "Llibertat d’opinió i d’expressió" que substitueix la que feia referència als presos polítics i per la qual Torra ha estat sentenciat a inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un cop dins de les cotxeres de Palau, Sánchez serà rebut per l’Escamot de Gala de la Guàrdia d’Honor dels Mossos d’Esquadra, segons expliquen fonts dels Mossos. I el president del Govern espanyol passarà revista a la formació que vestirà l’uniforme tradicional de jaqueta amb punys vermells, guants blancs, espardenyes blaves i barret de copa. Després serà rebut per Torra, en la tercera cimera que protagonitzen tots dos presidents i un any i escaig després de la trobada de Pedralbes celebrada el 20 de desembre de 2018.

En el plànol polític la trobada vindrà marcada pel fet que Sánchez serà rebut per un President que ha estat sentenciat en primera instància a inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia, inhabilitat per la JEC com a diputat amb l’aval del Suprem i querellat per usurpació de funcions per l’oposició de dretes. Una situació que va generar l’episodi de forta tensió entre els socis de JxCat i ERC al Parlament que va desembocar en l’anunci d’eleccions en diferit per part de Torra per després de l’aprovació dels pressupostos. I que ha complicat la cimera presidencial d’aquest dijous. No tant per la trobada -que s’ha mantingut en tot moment a les agendes d’ambdós presidents malgrat les turbulències- com per un dels objectius essencials: la posada en marxa de la taula de diàleg per la resolució del conflicte polític. Un punt que després de l’espantada de la Moncloa amb l’efímer ajornament de l’ens per després de les eleccions a Catalunya, que Sánchez va haver de rectificar per la pressió d’Esquerra, suposa l'únic objectiu viable de la cimera: fixar la data per l’inici de la taula de diàleg.

Torra plantejarà el mediador

Sánchez acudeix al Palau de la Generalitat amb les expectatives rebaixades sobre aquesta qüestió i la voluntat de defugir-ho per centrar-se en temes de gestió durant la conversa amb Torra. Però sap de l’exigència d’ERC per a què de la trobada surti com a mínim la data d’inici de la taula i un cert protocol per les reunions. Per la seva part, Torra explorarà "la voluntat de diàleg real de Sànchez" explicitant la demanda del dret a l’autodeterminació però sobretot exigint la figura d’un mediador internacional per la taula de diàleg. Un actor que a la Moncloa rebutgen frontalment vacunats per la crisi que va obrir la figura del relator en l’anterior etapa negociadora de Pedralbes.

Tots els actors són escèptics amb els resultats d’aquest dijous. Des d’ERC, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, explicita que caldrà "molta paciència" per afrontar les negociacions amb l'Estat perquè es parteix de posicions "molt allunyades". I apunta que voldria que de la taula de negociació entre governs sortissin "fruits immediats" però que cal ser "realista" i entendre que "potser no és així". Pel que fa a la data entre els dos governs per donar inici a les converses diu que espera que sigui "com més aviat millor" i subratlla que no importa quan s'anunciï la data.

ERC avisa: o taula o pressupostos

Malgrat tot, Esquerra -que no ha volgut fer sang amb l’episodi de l’ajornament ni pressionar públicament- té marcada una línia vermella: "cal posar en marxa la taula de diàleg i una formulació de treball", asseguren. O no podran donar suport als pressupostos de l’Estat. "Que no comptin mai més amb nosaltres", adverteix al PSOE la secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, si fracassa l'inici de la mesa. Malgrat que Sánchez vol separar la discussió dels comptes de la negociació sobre el conflicte els republicans tenen coll avall que aquesta pressió és l’únic que ancora Pedro Sánchez a la taula de diàleg.

D’entrada, la Moncloa també es mostra cauta en les expectatives sobre l’ens i la reunió entre presidents: "l'esperança és aconseguir punts de trobada en el mitjà i llarg termini i no de forma ràpida" ha assegurat la portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero, tot i apostar per ser "creatius, imaginatius i empàtics", per començar a resoldre un conflicte polític que, en tot cas, "voldrà temps". Sobre la proposta del mediador la ministra va ser taxativa: "No contemplem parlar de cap altra qüestió que de la mesa de diàleg". L'Executiu espanyol ha optat a més per diluir la carga política de la trobada amb Torra amb una agenda de dos dies per a Sánchez en que es veurà amb entitats de la societat civil com Barcelona Global, o amb representants de les patronals Foment i Pimec, i dels sindicats CCOO i UGT, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín.

L’escepticisme, d’altra banda, es comparteix al Palau de la Generalitat. Entre les justificacions que va donar el president Torra per no convocar eleccions immediatament hi havia la necessitat d’aprovar els pressupostos i la d’explorar les intencions reals de la Moncloa: "Vull comprovar si el govern espanyol vol posar fi a la repressió". Però des de JxCat la pròpia consellera de la Presidència, Meritxell Budó, s’ha mostrat "escèptica" sobre les intencions de la Moncloa. Budó clarifica que "la proposta del mediador no ha estat consensuada en el Govern i de moment és una proposta en exclusiva d’una formació política", referint-se a JxCat. Però Torra la plantejarà amb tota seguretat a Sánchez, segons explica el senador de JxCat, Josep Lluís Cleries.

Per Esquerra aquesta no és una figura necessària hores d'ara, tot i que segons fonts del partit no en faran un cavall de batalla ni a favor ni en contra, sempre que no posi en perill la constitució de la taula de diàleg. Segons el conseller d’Educació, el republicà Josep Bargalló, en declaracions aquest dimecres a Ràdio 4: "no és necessària la figura del mediador fins que el diàleg amb l'Estat estigui en el punt de prendre decisions definitives". Sobre aquesta figura, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha preferit ser irònic i ha assegurat que potser "seria més necessari per a la reunió entre presidents o en algun ple de Parlament que en la taula de diàleg", on no veu que hi hagi d’haver cap mediador.

Una data per la cimera "el més aproximada possible"

Des de la presidència, la consellera Budó ha insistit que la trobada d’aquest dijous ha de permetre "posar les bases i les regles del joc" per guiar la taula de negociació entre els dos executius. La voluntat del Govern, doncs, és que s'hi parli "de tot, sense vetos ni limitacions". A més, l'Executiu hi exigeix "garanties", sense que les hagi concretat. I també ha insistit que la trobada ha de ser exclusivament dels presidents després que l'Executiu espanyol ha anunciat que la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, acompanyarà Sánchez a Barcelona. Budó assegura que Torra no preveu que s’incorpori cap membre més del Govern de la Generalitat i que cal respectar el format acordat en la conversa telefònica entre els dos presidents.

La consellera espera que de la reunió en surti "una data el més aproximada possible" sobre quan ha de començar la negociació entre els dos executius. Budó confia que s'hi concretin els "tempos" per celebrar aquesta taula de diàleg bilateral. "No sé si cal parlar de fruits a curt termini o no, sinó de si hi ha voluntat real per resoldre el conflicte", va concloure la portaveu després de la reunió del Consell Executiu de dimarts. En cas de fracàs, Torra té previst convocar la taula de partits i entitats independentistes per debatre sobre el futur de la taula de diàleg.

Pugna electoral oberta

Tot plegat, la visita de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat arriba en un clima de màxima bel·ligerància per part de l’oposició de dretes a l’Estat amb acusacions de "traïció" i connivència amb els independentistes contra Sánchez. Però també amb la política catalana immersa en una situació que molts politòlegs defineixen com a kafkiana. Amb un Govern de coalició absolutament trencat, tal com va explicitar el propi president Torra: "cap govern no pot funcionar sense unitat, lleialtat ni estratègia comuna", però en què ambdós socis, Jxcat i ERC, hauran de continuar compartint taula al Consell Executiu entre quatre i vuit mesos. Una legislatura que Torra va donar per amortitzada però que malgrat tot patirà un agònic allargament. Finalment, els comicis estan supeditats a l’aprovació d’uns pressupostos de la Generalitat que haurà de gestionar un nou Govern que surti de les urnes. Tot plegat la política catalana sembla haver entrat en el món del revés, a l’estil Stranger Things. Res és normal.

Així doncs, la taula de diàleg entre els governs espanyol i català s’ha convertit en la darrera gran pugna de tots contra tots. La paradoxa rau en què l’ens és fruit de l’acord forçat per ERC amb el PSOE per la investidura, però depèn per activar-se de dos actors que no tenen en aquest instrument cap prioritat: Quim Torra i Pedro Sánchez. Ho diu la pròpia direcció d’ERC: "Ja sabem que alguns no la volen perquè no se la senten seva -JxCat- i altres no la volen tampoc, ja que l’han fet perquè s’hi han vist obligats -el PSOE, forçat pels 13 decisius diputats d’ERC al Congrés-".

Els socialistes apunten una altra anormalitat: "el més lògic hauria estat que la taula de diàleg es posés en marxa amb el nou govern de la Generalitat". Des del PSC dubten de la voluntat real del president Torra de tirar-la endavant: "per nosaltres no quedarà posar en marxa la taula de diàleg però cal saber amb quina voluntat anirà Torra. Si amb la d’establir-ne un inici efectiu o la de barrar-li el pas forçant la situació d’entrada amb demandes impossibles". Segons Iceta "si de veritat es creu en el diàleg" el que cal és "un mínim reconeixement i respecte per l'altra part". Dubtes als quals s’afegeixen els Comuns, segons es desprèn de les paraules del seu portaveu, Joan Mena, que ha instat al president Torra que no tingui "la temptació d’utilitzar el bloqueig de la taula de diàleg com una eina partidista".

Punt de partida d'una nova etapa

Des d’ERC insisteixen en la necessitat d’activar la taula de diàleg perquè consideren aquest ens de negociació "el punt de partida d’una nova etapa que ens permeti –als independentistes- recuperar la iniciativa. Queden mesos per les eleccions", diuen. "Volem traslladar a una taula de negociació els grans consensos polítics i socials", assegura el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià. Els republicans no donen per fet que la taula de diàleg resolgui el conflicte. Però insisteixen que "cal posar el PSOE davant el mirall" i afegeixen que "ara mateix no hi ha cap altra alternativa per avançar, i des d’ERC apostem per avançar".

Els dubtes i advertències dels republicans no són només pels socialistes. Des d’ERC també alerten el president Torra i a JxCat sobre la temptació de boicotejar la taula de diàleg per interessos partidistes i electorals: "els independentistes sempre hem defensat el diàleg i la via pacífica. Es tracta de sumar, no de fer-nos trontollar amb moviments curterministes". El líder d’ERC al Parlament referma les intencions del seu partit: "tenim clar quin ha de ser el futur polític del país, amnistia i autodeterminació, llibertat i República".

Així doncs, la taula de diàleg s’ha convertit en una arma -o una nosa- electoralista, no ja per part dels partits de la dreta espanyolista que carreguen contra un ens que consideren il·legal, sinó entre els propis partidaris de la negociació. Amb fortes malfiances entre tots els interlocutors i al socaire de les turbulències preelectorals. Tot plegat comporta més aviat un veritable diàleg de sords. Caldrà esperar doncs a veure si la taula de diàleg és l’inici d’una nova via per la resolució del conflicte o un simple tret de sortida d’una llarga precampanya electoral que podria acabar amb aquesta nova fase de negociació bilateral sense ni tan sols haver començat a caminar.