Finalment, ha arrencat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici contra els membres independentistes de la mesa del Parlament durant la passada legislatura, és a dir, Roger Torrent -ara conseller d'Empresa i aleshores president de la cambra-, Josep Costa -vicepresident primer-, Eusebi Campdepadrós -secretari primer- i Adriana Delgado -secretària quarta-. Els quatre estan acusats d'un presumpte delicte de desobediència greu per permetre debats a la cambra sobre l'autodeterminació i la monarquia, en contra de les advertències del Tribunal Constitucional (TC). La Fiscalia demana per a ells condemnes d'entre 16 i 20 mesos d'inhabilitació, a banda de multes econòmiques.

El judici ha començat malgrat que les diverses parts -tant la Fiscalia com les defenses- n'han demanat la suspensió perquè encara restava pendent de resoldre un recurs de la Fiscalia sobre la recusació d'un dels magistrats, Carlos Ramos, que havia de formar part del tribunal. Després de deliberar durant una estona, el tribunal ha decidit tirar endavant el procés.

El magistrat president del tribunal, Carlos Mir, ha dit que "en la vida s'ha de ser valent" per justificar la continuació del judici, tot i el risc que s'hagi de repetir si s'accepta el recurs de la Fiscalia i revoca la recusació de Ramos. "Fa temps que se sap la data del judici, no es pot dilatar més i tenim l'obligació de celebrar el judici", ha dit Mir. De fet, el judici ja havia estat ajornat prèviament. 

Els membres de l’antiga Mesa del Parlament han arribat al TSJC amb el suport de diversos consellers del Govern i membres dels partits i entitats independentistes, així com dels Comuns. Entre els concentrats al passeig Lluís Companys hi havia Oriol Junqueras, Laura Borràs, Carme Forcadell, Marta Vilalta, Albert Batet, Carles Riera i David Cid. El judici continuarà aquest dijous.

La Fiscalia demana entre 16 -Delgado- i 20 mesos -Torrent, Costa i Campdepadrós- d’inhabilitació per a ells per desobediència greu per permetre debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació la tardor del 2019, tot i que el TC els havia comunicat el seu deure d’impedir-ho. A més, també sol·licita una multa de 30.000 euros per a Torrent, Costa i Campdepadrós i de 24.000 per a Delgado, que és alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages). El TC va anul·lar les resolucions aprovades pel Parlament.

Vulneració de la inviolabilitat parlamentària

El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha dit que corre el "fals rumor" que el judici forma part de les negociacions entre els governs català i espanyol en el marc de la taula de diàleg per "desjudicialitzar" la política catalana i arxivar alguns procediments judicials que afecten a polítics i activistes independentistes. "Estic segur que és un fals rumor i que aquesta sala no es veurà afectada ni de refiló", ha dit. Tot i que la fiscalia havia demanat suspendre el judici per resoldre un incident de recusació d'un magistrat, el fiscal veu "coherent" que la sala hagi decidit seguir endavant.

Josep Costa, que es defensa a si mateix, ha estat l'advocat més dur, acusant el tribunal de no tenir "ni jurisdicció ni competència" per seguir endavant amb el judici, que creu que és un "exercici de poder per la via dels fets". Ha demanat la "nul·litat radical del procediment", tot recordant que la recusació d'alguns magistrats, com Carlos Ramos o el mateix president del TSJC, Jesús María Barrientos, ja n'evidencia la "falta d'imparcialitat". En aquest sentit ha criticat que els magistrats del tribunal hagin estat "designats" pel mateix Barrientos. "No és normal", ha dit.

Costa també ha al·legat que el procediment judicial atempta contra la inviolabilitat parlamentària. "Com pot ser que la inviolabilitat parlamentària tingui una sola excepció que és la desobediència al Tribunal Constitucional?", s'ha preguntat, i ha instat el tribunal a posar algun exemple d'un "país decent, que no sigui Turquia" on hagin estat jutjats parlamentaris. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio s'ha oposat a totes les al·legacions de les defenses, i ha dit que els parlamentaris poden opinar el que vulguin, però la Mesa és un "òrgan administratiu que fa funcions administratives" i gestiona les resolucions parlamentàries i això implica no vulnerar la legalitat.

L'advocat de Roger Torrent, Andreu Van den Eynde, ha incidit sobretot en el fet que el procés judicial vulnera el principi d'inviolabilitat parlamentària i la separació de poders. Així, ha recordat que el debat sobre la monarquia i la independència de Catalunya són d'interès públic i abans del procés sobiranista els tribunals havien acceptat que la llibertat d'expressió dels parlamentaris estigués molt protegida. "Si la inviolabilitat no serveix per aquests temes, de què serveix?", ha preguntat al tribunal.

"La Fiscalia vol la desaparició de la inviolabilitat", ha acusat, i ha vaticinat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans "no tolerarà" una interpretació restrictiva de la inviolabilitat que signifiqui jutjar una mesa parlamentària per admetre a tràmit una proposta política. Per això, ha demanat "valentia" al tribunal per defensar la inviolabilitat parlamentària. També ha demanat l'expulsió de Vox del procés judicial com a acusació popular, perquè considera que "vol treure un benefici extraprocessal" del judici i "no defensa l'interès general".

L'advocada d'Adriana Delgado, Olga Arderiu, ha aportat un certificat del secretari general del Parlament sobre diverses resolucions del Parlament des dels anys 80 que han defensat el dret a l'autodeterminació. També ha demanat que la seva clienta sigui jutjada per un jutjat ordinari i no pas el TSJC, ja que l'actual alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet ja no és diputada i per tant ha perdut l'aforament. L'advocat d'Eusebi Campdepadrós, Jordi Pina, també ha al·legat la falta d'aforament del seu client i creu que jutjar-los a tots junts al TSJC "potser està emparat pel dret, però no pas pel sentit comú".

Debats de la tardor del 2019

En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del rei.

El ministeri públic diu en el seu escrit d'acusació que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés sobiranista a Catalunya com a resultat de les eleccions al Parlament del setembre d'aquell any. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PP, PSC i Cs, i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.

En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la Fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La Mesa la va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.

La Fiscalia recordava que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del Parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei amb relació al Procés. En una resolució posterior --25 de juliol del 2019-- es tornava a reiterar la reprovació del Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.