Público
Público

TURISME MASSIU - TURISTIFICACIÓ Turistificació cultural: les ciutats aparador

La cultura com a “excusa” pel viatge, ha passat a un segon pla. Les ciutats amb patrimoni cultural passen a ser decorats i els vianants atrezzo, mentre que la població local es veu obligada a desaparèixer.

Publicidad
Media: 4.67
Votos: 3

Gòndoles plenes de turistes a un canal de Venècia /Architecture and Design

Un turista anglès, d'uns 25 anys i amb la cara vermella intenta arrencar sense èxit l'adhesiu d'un portal al carrer Salvà, al barri de Poble Sec, a Barcelona. L'sticker resa "Tourist go home". El turisme, fenomen encunyat pels geògrafs Hunziker i Krapf l'any 1942 té l'origen en la paraula llatina tornus=torn i tornare=arrodonir, girar. Mentre que -isme es refereix al conjunt de persones que realitzen una acció. D'aquesta manera podem definir el turisme segons l'OMT (Organització Mundial del Turisme) com una activitat de persones que viatgen amb la intenció de retornar al seu domicili habitual.

Així, a priori, i distingint les diferents fases del turisme, des del segle XIX amb els llargs viatges amb vaixell, fins als orígens dels vols de mitja i llarga distància amb finalitats d'oci -no comercials ni bèl·liques- després de la segona guerra; el turisme és quelcom que té per objectiu la formació, el coneixement i l'oci, dins l'avidesa de nous estímuls, noves cultures i noves realitats que ens eren alienes.

La cultura per tant, es converteix en primordial pels viatgers, com les dones de principis del segle XX, Amelia Edwards, egiptòloga o Amelia Earhart, aviadora. Fins a Paul Gauguin, pintant i sorprenent-se amb la cultura de Martinica, a Arthur Evans, arqueòleg britànic, viatger insaciable, apassionat estudiós de l'antiga Grècia i descobridor del Laberint del Minotaure a Cnosos.

Durant l'aperturismo fictici dels anys 60, la cultura com a “excusa” pel viatge, passa a un segon pla

Això no obstant, amb el boom del turisme de sol i platja, durant l'aperturismo fictici dels anys 60, especialment a la costa llevantina i les Illes Balears, la cultura com a “excusa” pel viatge, passa a un segon pla substituïda per les rosses amb bikini i Esteso cridant "¡Qué vienen las suecas!".

Ara bé, 40 anys després i amb les platges degradades, hereves d'una sobreexplotació ecològica, el turisme i les administracions veuen en el patrimoni cultural i els equipaments culturals un nou baluard des d'on articular l'explotació turística.

El turisme cultural, de tot menys cultural

El turisme cultural és un fenomen relativament recent que consisteix segons G. Richards “en una modalitat del turisme que s'especialitza en aspectes culturals que una determinada destinació turística ofereix, pot ser un petit poble, o bé, una gran ciutat, o una regió sencera, fins i tot un país.” La cultura s'engloba dins les lògiques mercantilistes i s'explota seguint paràmetres neoliberals.

Multitut de turistes intenten fer-se una foto amb la Torre de Pisa /Architecture Design

La cultura pels viatgers (en molts casos, no tots) passa a ser un producte de consum i (a més) consumible a gran velocitat – les selfies davant la Gioconda, les fotos aguantant la torre de Pisa o els passejos pel casc històric d’Estrasburg damunt un segway- que en cap cas determina el gaudi estètic, històric o intel·lectual.

Les ciutats amb patrimoni cultural passen a ser decorats i els vianants atrezzo, mentre que la població local es veu obligada a desaparèixer. El capital cultural definit per Pierre Bourdieu i recollit per Sharon Zukin acaba regint unes dinàmiques d'explotació i degradació cultural i patrimonial, que s'assemblen massa a les ja vistes en el turisme de costa.

Les ciutats-parc temàtic, sovint patrimoni Unesco, perden les seves idiosincràsies convertides en un aparador per on transiten hordes de turistes (que com els huns i Àtila, per on passen no torna a créixer l'herba) que per la tipologia de viatge i de viatgers no aprofundeix ni amplia mires davant allò que tenen davant. El que el viatge pot arribar a regalar ni hi és ni se l’hi espera.

La globalització atorga una falsa sensació de seguretat en el turista que no interactua amb el fet local

La globalització ha permès la possibilitat de sortir de casa, "sense sortir de casa" atorgant una falsa sensació de seguretat en el turista que no interactua amb el fet local, menjar a un Subway, beure cafè a Starbucks o comprar a Zara són opcions que hom troba a gairebé tots els destins "culturals". Si intenta viure o consumir allò "so local" sovint ho farà a través d'uns filtres ortopèdics i amb poca ànima. El cas dels tablaos flamencs a Barcelona, o el cristall de Murano fet a Taiwan que es ven a Venècia.

La gentrificació turística

La gentrificació també és un fet que veu i viu del turisme dins el sí de les Ciutats-Port Aventura. El concepte gentrification, definit per Ruth Ruth Glass l'any 1964, s'utilitzava originalment en els mitjans acadèmics per definir el fenomen que suposa el desplaçament progressiu de la població original d'una determinada zona, normalment als centres urbans, per deixar lloc a nous habitants amb més poder adquisitiu. Pel sociòleg Daniel Sorando i l'arquitecte Álvaro Ardura, tal com recullen al llibre First we take Manhattan. La destrucción creativa de las ciudades, les fases de la gentrificació son: degradació, estigmatització, resignificació i mercantilització.

L'explotació del patrimoni cultural i la creació dels grans equipaments apareixen en el procés de resignificació quan, des del context institucional, es facilita la substitució de la classe social no productiva per la classe creativa i turística improductiva en termes fordistes, però si bastió del neoliberalisme postfordià. La ciutat reconvertida en ciutat-marca i l'equipament cultural en nou punt de trobada i peregrinació sobre el qual neixen i creixen la resta de les reestructuracions del barri.

Però si la gentrificació fins ara l'enteníem com: barris on es substituia la població veïnal (amb menys poder adquisitiu) per joves de classe mitja-alta amb professions liberals i àvids consumidors de cupcakes i cafès amb un cor d'escuma, ara entra en joc el concepte de gentrificació turística.

La llibreria Lello, a Porto, va inspirar J. K. Rowling per descriure el Col·legi Hogwarts de la saga Harry Potter.

Turisme literari?

La gentrificació turística facilita les entrades i sortides d'una població flotant que no arrela ni interactua amb la ciutat i obliga a la mutació d'aquesta. Hotels, pisos turístics, cadenes alimentàries, botigues de souvenirs -on pots comprar flamenques per la tele, barrets mexicans i bufandes del Barça-, busos turístics i aglomeracions als punts culturals “calents”.

Barcelona: La Sagrada família, Londres: Covent Garden, Florència: Ponte Vecchio i un llarg etcètera. Ciutats com Cartagena d'Indias a Colòmbia, on vivia l'escriptor Gabriel Garcia Márquez, Praga amb la Casa de Franz Kafka o Amsterdam i la casa d’Anna Frank, amb l'excusa "cultural" passen a ser destins sobresaturats, explotats on el coneixement literari i l'històric és el de menys. El que compta és fer check i foto a Instagram amb una cita dels autors.

La llibreria Lello, que inspira Harry Potter, va decidir cobrar entrada i limitar les visites

Un altre cas de literatura i gentrificació turística és Porto a Portugal, on es troba la llibreria Lello. Coneguda per la seva bella decoració neo gòtica i per ser una de les suposades fonts d'inspiració de J. K. Rowling per descriure el Col·legi Hogwarts de la saga Harry Potter, cada any s'omple de peregrins fans del nen mag. Finalment i davant l'allau, els seus propietaris van decidir cobrar una entrada i limitar el nombre de visites que omplien l'espai i “facilitaven” la consegüent desaparició dels clients locals: els lectors de llibres.

Existeixen algunes destinacions consolidades com Londres, Venècia, París o Barcelona que fa anys que pateixen d’aquest mal. A la capital britànica són coneguts els preus impossibles dels lloguers a l'anomenada zona 1 del Metro, on es troben la majoria d'atraccions turístiques i en el cas de Venècia fa temps que es parla de la possibilitat de limitar el nombre de visitants diaris o la ciutat s'enfonsarà. Literalment. Destinacions com Formentera o Tenerife també es plantegen adoptar mesures similars.

A Barcelona segons l'Informe d'activitat turística de 2016, el 48,9% dels barcelonins consideren que s'ha arribat al límit de la capacitat per acollir turistes. La indignació, les manifestacions i mostres davant la massificació no han parat de créixer. Balears durant el mes de juliol ha aprovat una reforma de la regulació del turisme per a impedir el lloguer massiu de pisos turístics.

Aquest model de turisme-plaga més deshumanitzat, es troba cada vegada més qüestionat pel desgast que suposa en relació als beneficis econòmics reals que aporta a les ciutats de destí.

Fa dos estius es va tornar viral el vídeo d'una performance cultural on un habitant del barri de la Barceloneta atacava amb un llibre a diversos turistes. Potser es tracta d'això: la ploma i no l'espasa. Limitar per conviure enfront els barrets mexicans a les Rambles.