El 33,7% dels catalans creu que els serveis públics gestionats per organitzacions o empreses privades funcionen pitjor que els gestionats directament per l'Administració pública. En canvi, només el 22% opina que el rendiment és més òptim quan recau en mans privades i el 30,9% defensa que funcionen "igual" amb independència de qui s'encarregui de la gestió. Les dades corresponen a la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat i i constaten un fenomen que s'ha anat covant els darrers anys. El mantra que la gestió privada és millor i més eficient fa temps que perd suport, mentre que cada cop més ciutadans consideren que el millor és que els serveis públics estiguin gestionats directament per l'administració de torn, sigui el Govern autonòmic, l'ajuntament o l'Executiu estatal.

La sèrie històrica dels baròmetres del CEO mostra com ha canviat l'opinió d'una part significativa de la població els darrers anys. El desembre del 2014, el 32,2% dels enquestats opinaven que funcionaven millor els serveis públics gestionats de manera privada, mentre que només el 19,3% considerava que ho feien millor quan era l'administració qui se n'encarregava directament. El desembre del 2016, en canvi, els defensors de la gestió privada havien caigut en nou punts, mentre que els de la pública havien pujat en deu, fins el 29,2%. Sense una oscil·lació tan exagerada, la tendència s'ha mantingut des d'aleshores i en la darrera enquesta, presentada la setmana passada, els que consideren que la gestió privada dels serveis públics és "pitjor" que la pública assoleixen el nivell més elevat.

El CEO, però, no és l'única enquesta que mostra que la gestió en mans públiques és la preferida actualment per la ciutadania. Encara era més contundent un sondeig del GESOP publicat a El Periódico el gener del 2017, sota el titular "els catalans aposten per desprivatitzar els serveis bàsics". Segons l'enquesta, el 79,4% veuria bé que les administracions públiques recuperessin els serveis públics cedits a companyies privades per gestionar-los directament, mentre que el 76,4% opinava que és millor la gestió pública que la privada a l'hora d'encarregar-se de temes com la sanitat, l'aigua o les escombraries.

El baròmetre municipal de l'Ajuntament de Barcelona del passat desembre també assegurava que el 79,5% dels veïns preferien "la gestió pública municipal" de l'aigua, mentre que només el 9,8% es decantaven per la gestió privada, al cap i a la fi el model actual, ja que el servei està controlat per Agbar, soci majoritari de la societat que se n'encarrega, que també té una petita participació pública a través de l'AMB.

També l'any passat, l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) va donar a conèixer un estudi encarregat al Gesop en què el 80,6% admetien preferir la gestió públic del recurs bàsic.

El degoteig de municipalitzacions de l'aigua

El progressiu canvi del sentit comú ha anat acompanyat de l'articulació d'un fort moviment social per reclamar la remunicipalització de la gestió de l'aigua, articulat al voltant de la plataforma Aigua és Vida, i de l'aposta política de formacions com la CUP i els Comuns i, en menor mesura, ERC, per posar a mans públics aquest servei bàsic. De fet, els darrers anys més d'una dotzena de municipis catalans han remunicipalitzat la gestió de l'aigua, amb Terrassa -tercer municipi més poblat del Principat, amb més de 220.000 habitants- com a principal exponent.

El gran objectiu del moviment, però, era que el servei a Barcelona i bona part de l'àrea metropolitana passés a mans públiques, un objectiu compartit per BComú i ERC. Inicialment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la concessió del servei a Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua, que la va rebre a dit -sense concurs públic- el 2012. Si la sentència es confirmava obria a la porta a crear una empresa pública per gestionar el servei. El Tribunal Suprem, però, va decidir el passat novembre rectificar la decisió del TSJC i mantenir la concessió a aquesta societat.

Es tracta d'una empresa mixta, és a dir, amb capital privat i públic, que controla el servei a la capital i 22 municipis metropolitans més. A l'hora de la veritat, però, qui la controla és la multinacional Agbar, filial de la francesa Suez, que en té el 70% del capital, mentre que el 30% restant se'l reparteixen a parts igual Criteria (La Caixa) i l'AMB.

Més enllà de l'aigua, fa tres mesos una cinquantena de municipis catalans -entre els que hi ha les quatre capitals provincials- van anunciar que s'integrarien a l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP), que pretén pressionar per aconseguir la municipalització de les xarxes de distribució d'electricitat i la seva gestió pública. Tot apunta, per tant, que el moviment per tornar a mans públiques la gestió dels serveis públics guanyarà força els propers anys.