Malgrat que l'entrada en vigor del nou índex de preus del lloguer havia de ser un alleujament per a totes aquelles persones que viuen en algun dels 140 municipis catalans inclosos en zona tensionada en matèria d'habitatge, feta la llei, feta la trampa. Aquesta nova regulació no contempla dues modalitats de lloguer: el de temporada, ja en auge en els darrers anys, i el d'habitacions, que pot arribar a duplicar o triplicar el preu d'un pis.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha denunciat a Públic que són "models desregulats" i que "cada vegada més els especuladors busquen maximitzar el seu negoci amb noves fórmules". "El lloguer d'habitacions és una figura molt desregulada i un camp obert per vulnerar encara més els drets de les llogateres. És urgent que es reconegui que el lloguer d'habitacions és lloguer d'habitatge i que, per tant, se sotmeti a les mateixes condicions", afegeix.

Les escletxes de la nova regulació

La nova regulació, establerta pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i publicat al BOE el passat 15 de març, determina que els nous contractes que se signin o es renovin no podran pujar la mensualitat. En el cas que el propietari sigui un gran tenidor, és a dir, que tingui cinc o més pisos en una àrea tensionada, si l'índex apunta un import inferior al que s'estava pagant fins ara, caldrà abaixar el preu del lloguer.

Així mateix, aquesta nova regulació estatal, també estableix que els pisos que no hagin estat llogats en els darrers cinc anys o que surtin de nou al mercat, hauran de fer-ho d'acord amb el preu que marqui l'índex de la zona.

Aquest escenari, desfavorable en molts casos per als grans propietaris, ha provocat que els arrendadors cerquin alternatives per mantenir o incrementar els seus ingressos. El lloguer per habitacions, també anomenat coliving, no és quelcom nou, però sí que ha tendit a l'alça en els darrers temps. Per posar un exemple, segons un estudi publicat l'agost de 2023, la mitjana del preu d'una habitació a Barcelona es va disparar fins als 631 euros, sent la més alta de l'Estat. 

"Quan s'acaba un contracte, de cop et poden dir que no et renovaran i que faran una altra cosa, ja passava abans de la regulació, però des del sindicat hem desenvolupat eines per tenir molta més força, exigir un contracte nou i negociar", explica Aragonès. L'estratègia que estan posant en marxa s'anomena "Ens quedem" i consisteix a no marxar de casa i reclamar una renovació amb "l'element de força d'estar ja dins del pis i tenir el suport del sindicat". "Cal que la gent es planti i reclami els seus drets", sentencia el portaveu.

Expulsats pel 'coliving'

Malauradament, moltes vegades la comunicació amb la propietat és escassa i dificultosa, a banda de la poca informació que tenen els llogaters respecte al pis on viuen. Tot això resulta en l'expulsió dels veïns, que veuen com en el moment de renovar el contracte, els propietaris es neguen a negociar i publiquen un nou anunci on l'habitatge es lloga per estances, en comptes de llogar-se sencer. 

Això implica que un pis que podia valdre 900 euros, ara passi a llogar-se per 500 o 600 euros l'habitació. En algunes ocasions, fins i tot, s'aixequen parets o es transformen espais comuns en habitacions per augmentar la rendibilitat.

Aquest és el cas dels veïns de la finca del carrer Occident, 14, al barri de Collblanc de l'Hospitalet del Llobregat. Segons explica Almudena Pérez, "des del juny de l'any passat, tots els pisos que han anat quedant buits ―perquè el llogater era gran i ha mort o bé està en una residència― els han transformat en lloguers per habitacions. Ens vam adonar perquè a l'entrada dels pisos hi ha les estores d'SmartLiving i perquè cada vegada vèiem gent més jove, sobretot homes estrangers". SmartLiving és una empresa especialitzada en el lloguer d'habitacions en pisos compartits i actualment opera a Madrid, Barcelona i València.

D'acord amb el relat d'Almudena, les obres van començar al juny als pisos que ja estaven buits, però a partir de setembre i novembre es van enviar burofaxos als veïns avisant-los que el contracte se'ls acabava i que tenien un període determinat per marxar. En el moment en què gairebé van fer fora una de les inquilines, la Laura, la comunitat va decidir organitzar-se i contactar amb el Sindicat de Llogateres per plantar-se i negociar amb les dues germanes propietàries de l'edifici i la immobiliària, que no donaven cap mena d'explicació.

L'Almudena encara no ha rebut cap notificació, però sí que s'ha expulsat a una altra veïna, la Sandra. "Ella va marxar a finals de desembre, i al mes següent el seu pis ja era un SmartLiving", comenta a Públic. Actualment, també han rebut burofax la Marta, amb família i criatures, i la Tina, una dona de 84 anys que en fa més de 30 que viu al barri i més d'11 en el mateix immoble. Està previst que les expulsin al maig i al juny, respectivament. "Les filles de la Tina li estan buscant un altre pis, però ella ens deia que pensava que d'aquí marxaria a una residència i que quan va rebre el burofax, plorava tots els dies. Ho estem vivint amb angoixa, por i indignació", afegeix.

Financiarització de l'habitatge i gentrificació

Segons l'Almudena, la immobiliària que gestiona els seus pisos, Finques Gassiot, es "desentén completament" dels pisos SmartLiving, perquè "són una altra empresa".  Ella assegura que estaria disposada a pagar més si volguen negociar la seva permanència, encara que superés el topall de preus. Així mateix, la comunicació entre veïns i llogaters d'habitacions és més aviat escassa, sobretot perquè venen per períodes relativament curts per estudis o per feina combinada amb estudis i l'idioma és una limitació. 

La jove al·lega que els nous inquilins tampoc tenen la "culpa" i que molts d'ells desconeixen la situació, però que hi ha "molt moviment", com si fossin lloguers falsos per habitacions i fossin pisos turístics, "perquè entren i surten amb maletes cada setmana". Un dels llogaters d'SmartLiving que va parlar amb l'Almudena li explicava que aquesta era la seva única opció, ja que no es podia permetre pagar un pis per ell sol a Barcelona.

Aquesta és la realitat que viuen molt joves en l'àrea metropolitana de Barcelona, recentment graduats o bé amb feines i sous precaris. L'Alba Mármol és una jove egarenca que treballa al barri de Sant Antoni, però que viu amb els pares a Terrassa malgrat que voldria independitzar-se a la capital perquè "perd molt de temps amb els trajectes" i voldria tenir "més qualitat de vida". Segons relata, amb el seu sou de júnior tampoc es pot permetre un pis per ella sola i per llogar una habitació i pagar les despeses "hauria de destinar més de la meitat" dels seus ingressos. 

És cert que les mensualitats no són idèntiques en tots els districtes de Barcelona o dels municipis del voltant, però sí que la tendència en alça és més que evident. El portaveu del Sindicat de Llogateres assegura que "aquests casos ja no es veuen només en els barris més gentrificats de Barcelona, sinó que s'han expandit".

Segons Aragonès, també té a veure amb "la financiarització de l'habitatge i el seu ús com un bé d'inversió". "El lloguer ha pujat molt a totes les comarques, amb més i menys turisme. La via per fer més negoci, en aquest cas a través del lloguer d'habitacions, ja no és una cosa característica de segons quines realitats", sentencia. Una problemàtica greu i multifactorial que necessita solucions urgents.