Público
Público

La manca de professionals i el "malestar" pel nou conveni preocupen els sanitaris

L'anunci de Salut d'una nova figura per coordinar la relació entre els CAP i els hospitals agafa per sorpresa el sector enmig de la vaga d'infermeres i un nou pic epidèmic de la grip

Infermeres mostrant cartells en contra del preacord de l'ICS, a Via Laietana.
Infermeres mostrant cartells en contra del preacord de l'ICS, a Via Laietana.  Maria Aladern / ACN

Arran de la pandèmia, la saturació del sistema sanitari a Catalunya, especialment de l'atenció primària, s'ha posat en el focus. Ara fa un any, els sanitaris protagonitzaven una vaga massiva per protestar contra agendes sobrecarregades, la falta de personal i les llistes d'espera, conseqüències d'anys d'infrafinançament i l'impacte de la Covid-19.

Les mobilitzacions van encarrilar unes negociacions amb la Generalitat que han donat fruit en forma de diversos acords i plans per donar resposta a les demandes d'un personal sanitari cremat. Malgrat això, un any després els professionals no observen grans canvis en la situació enmig d'un nou pic epidèmic que torna a saturar els CAP.

Un any després de la vaga massiva, els professionals no observen grans canvis

Precisament un dels últims resultats de les negociacions va ser, fa poques setmanes, la signatura del nou conveni laboral de l'Institut Català de la Salut (ICS) amb els sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE.

Tot i que respon a una demanda d'anys de millora de les condicions laborals, ha generat malestar pels "greuges comparatius" entre les diverses categories sectorials, especialment, entre metges i infermeres. Precisament aquest col·lectiu va convocar una vaga indefinida a mitjans de desembre, encara activa, que ha forçat Salut a negociar millores. 

"Ha generat molt de malestar i trencament entre col·lectius professionals, sobretot a la primària, on el treball en equip és clau i això ho dificulta", expliquen a Públic fonts del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP).

En aquest context, s'ha rebut amb cautela i certa sorpresa l'anunci de Salut sobre la creació d'una nova figura, el referent assistencial, que farà d'enllaç entre CAP i hospitals per reduir les llistes d'espera. "El gran objectiu del 2024 serà millorar la relació entre la primària i l'hospital", va afirmar el conseller l'entrevista a l'ACN en què ho va avançar.

Treballadors del sector de la salut asseguts davant del Parlament amb motiu de la vaga contra el tercer conveni de l’ICS
Treballadors del sector de la salut asseguts davant del Parlament amb motiu de la vaga contra el tercer conveni de l’ICS. Maria Aladern / ACN

Temor per les jubilacions

Tot i coincidir en què la coordinació entre primària i hospital és un dels problemes de base del sistema sanitari a Catalunya, els col·lectius consultats per Públic dubten que aquesta sigui la solució. "No millorarà el problema de fons, calen mesures més profundes. Ens preocupa que s'abordi així", lamenten des del FoCAP.

Precisament un dels problemes estructurals que assenyalen, des de fa temps, és la manca de professionals. "No hi ha contractacions noves, a tots els centres falta algun professional, ja sigui per jubilació, per baixes...", assenyala Lourdes Franco, secretària d'atenció primària ICS de Metges de Catalunya.

Precisament la millora de les condicions laborals es plantejava com a condició per atraure i retenir professionals joves davant la jubilació de milers de metges en els propers anys. "Tenim un dèficit de professionals, a la primària i als hospitals, i encara que el nou acord millora una mica [les condicions laborals], no ens fa ser gaire competitius amb la resta de comunitats autònomes i Europa", insisteix Franco.

Reduir les demores i els rebutjos de les derivacions

La nova figura de referent assistencial proposada per Salut vol respondre a una problemàtica que ja denunciaven els sanitaris l'any passat i que segueix: la manca de resposta dels especialistes, a més de les demores. 

Aquests referents seran professionals de l'atenció primària, pactats amb els hospitals, i faran seguiment de les proves i consultes que demanin els CAP. A preguntes de Públic sobre els detalls de la figura, fonts de Salut han respost que s'explicarà més endavant.

Salut vol resoldre la manca de resposta dels especialistes, una situació corrent

"Abans quan derivaves un pacient a l'especialista sabies que el veuria, que et donaria una resposta. Ara no. Poden passar un, dos, o tres mesos, i que llavors l'especialista consideri que encara no l'ha de veure", explicava a Públic Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya.

Amb la nova figura, Balcells vol tancar la porta a això. "Quan s'enviï un pacient, serà rebut. No se'l retorna dient que no procedeix. És una de les indignacions més grans que hi ha al CAP", reconeixia Balcells a l'ACN.

Manel Balcells
El conseller de Salut Manel Balcells en una entrevista amb l'ACN. Ariadna Comas / ACN

Millorar l'accés a una atenció primària saturada

Aquesta nova mesura, encara pendent de concreció, se suma a altres plans que Salut va engegar el 2023 amb l'objectiu de rebaixar les llistes d'espera i millorar l'accés a una atenció primària molt saturada. 

Amb una injecció de 110 milions d'euros emmarcada en els pressupostos, volia assegurar que a finals d'any el 70% dels pacients aconseguissin visita al CAP en menys de cinc dies, i el 90%, en 10 dies. Això encara no és una realitat, i Balcells ha reconegut que tot i que es tarda menys a accedir a una cita al CAP, encara falta millorar i hi ha diferències territorials.

Aquesta reducció de l'espera era un compromís assolit amb els Comuns en l'acord de pressupostos, que davant de la negociació dels propers comptes apreten perquè es compleixi.

En dades de setembre, les últimes disponibles, l'accés a la consulta del metge de família se situava en el 64% en cinc dies i en el 81% en deu dies. Amb el pic epidèmic de grip i Covid-19, Metges de Catalunya veu "impossible" que aquestes dades hagin millorat. "Hem vist llistats de companys amb 10, 15 o 20 persones citades a la mateixa hora, i agendes de 60, 80 o 100 persones apuntades en un mateix torn. D'aquesta forma de treballar se'n ressent tothom", alerta Franco.

Segons el sindicat, aconseguir els objectius era "complicat" sense noves contractacions de professionals sanitaris. "Millorar els números sobrecarregant més les metgesses i fent-los fer més hores és un mal joc", apunta Franco. El FoCAP coincideix en què "s'està abordant de forma superficial la part organitzativa, però el gran problema són els recursos humans".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?