Público
Público

PRESOS POLÍTICS Sis mesos després del 155 i de l'empresonament de Junqueras i Forn

Les entitats sobiranistes inicien una marxa de relleus des de Barcelona fins a les presons madrilenyes. Aquest divendres fa sis mesos de l'aplicació de l'article 155, aprovat pel Senat l'octubre de 2017. Dimarts vinent, les entitats sobiranistes convoquen una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona mig any després de l'empresonament de Forn i Junqueras. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, amb els promotors de la iniciativa 'KMS per la llibertat'

Set cents quilòmetres separen Barcelona de les presons d’Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Els presos catalans diuen estar acusant la dispersió, que també castiga els seus entorns socials. Parelles, fills, pares i amics han de llençar-se a la carretera per poder compartir unes estones amb Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Josep Rull. Amb l’objectiu de fer-ho evident, sorgeix la iniciativa `'KMS per la llibertat', una carrera de relleus des de Barcelona fins a les presons madrilenyes per fer-los arribar "el seu suport incondicional". 

La iniciativa ha estat organitzada per les entitats sobiranistes, l’ANC, Òmium Cultural i la Plataforma Proseleccions Catalanes. Cada 10 quilòmetres, els corredors es donaran un relleu fins arribar a les portes de les institucions penitenciàries. Aquest divendres, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, exercint de president en funcions per l’absència de Roger Torrent, ha rebut a la seu de la cambra representants de la iniciativa i familiars dels dirigents presos. També hi han assistit representants de les forces polítiques de Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana (ERC), Catalunya En Comú-Podem i la CUP.

'KMS per la Llibertat' comença a córrer quan es compleixen sis mesos de l’aplicació de l’article 155 i de l’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, els polítics que més temps porten tancats després dels ‘Jordis’. Aquest acte simbòlic i quasi lúdic contrasta amb el pes del temps que vol fer notar; temps de paràlisi institucional, de pujada de tensió i de normalització de l’excepció. La gran quantitat d’esdeveniments polítics dels últims mesos esborronen la cronologia des de les primeres mesures repressives de l’Estat fins a dia d’avui. En fem un repàs.

Sis mesos de 155

Mentre el Parlament proclamava la República Catalana, el Senat celebrava el ple on es va aprovar l’article 155 un 27 d’octubre de 2017. En aquell moment, l'execució d’aquest mecanisme era un camí quasi sense referents que no se sabia quines conseqüències materials tindria per l'autonomia política de Catalunya. Mig any després, l’assumpció de funcions per part del Govern espanyol s’ha fet més que evident i no troba un aturador en les fórmules per formar un executiu català, que no arriben a port.

L’aplicació del 155 va suposar el cessament del govern de Puigdemont i la convocatòria d’unes noves eleccions el 21-D, on l’independentisme va revalidar una majoria parlamentària i Ciutadans es va alçar com la força líder del bloc constitucionalista. També s’ha utilitzat per allargar el control dels comptes de la Generalitat amb la finalilitat d’evitar finançament "d’activitats il·legal", segons es va fer constar al BOE. I no només això, la gestió de la Generalitat per control remot des de Madrid ha suposat el cessament de centenars de càrrecs públics, la paralització de l’activitat legislativa, el retard dels pagaments de l’Administració, la multiplicació de la burocràcia entre altres. Mostra d’això és l’impacte que l’aplicació del 155 ha tingut pel sistema sanitari.

Un dels serveis de la Generalitat que va caure primer va ser el Diplocat i les delegacions de la institució a l’exterior. L’executiu espanyol vinculava de manera directa l’acció d’aquestes institucions amb la internacionalització del procés i el moviment independentista. La seu del Diplocat encara està en el focus de les investigacions de la macrocausa pels fets del 20 i 21 de setembre i els preparatius de l’1 d’octubre, com així demostren els escorcolls executats ara fa tres setmanes

El cas més mediàtic de conflicte institucional, potser per ser el primer, va estar protagonitzat per les obres de Sixena. A principis d’any, el ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, va autoritzar el lliurament de les 44 obres artístiques al monestir de la localitat d’Osca després d’acatar la sentència del 2015, que condemnava la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya a lliurar els béns reclamats. Els jutge Antonio Martín, segons la providència que va dictar el desembre, va autoritzar a la Guàrdia Civil a "utilitzar fins i tot la força" si el museu lleidatà no facilitava l’accés al recinte per l’entrega.

Els mitjans públics catalans han vist planar sobre els seus caps l’amenaça de la intervenció , però ha estat el model d’escola catalana el que més s'ha trobat contra les cordes. El Govern central va arribar a confirmar que modificaria el sistema de preinscripció escolar a Catalunya per "garantir" la "llibertat dels pares" a "elegir la llengua vehicular" de l’ensenyament , fet que va provocar una resposta ciutadana al carrer. L'ampli consens social de suport cap el model d’immersió lingüística va deixar la proposta en un globus sonda.

Rajoy també ha aprofitat el control de la institució per pressionar en les causes obertes pel 9-N, fent personar-se la Generalitat en el Tribunal de Comptes en la demanda de 5,2 milions d’euros de Societat Civil i Abogados Catalanes por la Constitución contra Artur Mas. En el seu inici, la Generalitat s’havia oposat al procediment, fet que no va tenir en compte l’executiu espanyol.

Però els efectes no només s’han notat a Catalunya. L’aplicació de l’article 155 també ha deixat en suspès la tramitació dels pressupostos durant uns mesos, ja que el PNB es negava a pactar amb el Partit Popular si no retirava el control de la institució catalana. Aquesta setmana però, els nacionalistes bascos han anunciat el canvi de la seva posició a canvi d’una pujada de les pensions, davant la sorpresa de les forces sobiranistes.

Sis mesos sense Forn i Junqueras

El proper dimarts 2 de maig també farà sis mesos que Oriol Junqueras i Joaquim Forn van entrar a la presó. Tots dos van entrar a presó conjuntament amb sis consellers més del Govern cessat, però ells mai van sortir de la cel·la quan el cas va passar en mans del jutge Pablo Llarena. El magistrat va considerar que les conseqüències de la hipotètica reiteració dels fets delictius seria més greu i irreparable en el seu cas. Coincidint amb la data, les entitats sobiranistes han convocat una concentració per demanar la llibertat dels presos polítics catalans el proper dimarts a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Junqueras, processat per rebel·lió i malversació, ha demanat el trasllat a una presó catalana per estar a prop de la seva família. En la seva demanada, fa especial menció als seus fills, al·legant que la distància està generant un greuge en els drets dels “menors Lluc i Joana”.

Forn ja porta més temps en presó condicional del que el que va exercir de conseller. Quan la Fiscalia va demanar la seva posada en llibertat amb una fiança de 100.000€ semblava que l’exconseller d’Interior sortiria al fi, però Llarena va tombar la proposta. Joaquim Forn ha renunciat a l’acta de diputat i a la via unilateral després d’anar en llistes a les llistes de Junts per Catalunya pel 21-D. Sempre ha intentat defensar que l’operatiu policial dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre comptava amb l’aprovació del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, qui s’encarregava de la gestió de l’1 d’octubre.