El nombre de presos que poblen els centres penitenciaris catalans no havia deixat de créixer des de l'any 2000. A tall d'exemple, el 2001 la població penitenciària la integraven 6.405 persones; 8.094 el 2004; 9.395 el 2007 i 10.525 el 2009. Però des de llavors l'augment de la xifra d'interns s'ha aturat i ha experimentat un mínim retrocés en els darrers dos anys, segons les dades que va facilitar ahir el Departament de Justícia. En aquest sentit, no s'han complert les previsions realitzades el 2008, que xifraven en 12.000 els presos que hi hauria el 2012.

En aquest estancament hi ha contribuït en bona part el que ha patit també la població reclusa d'origen estranger. Com a mirall del que succeeix a la societat, fora dels murs de les presons, l'aturada dels fluxos migratoris que arriben a Catalunya ha tingut el seu corresponent reflex en els centres penitenciaris.

El Govern assegura que la gran majoria dels retorns han estat voluntaris

L'augment dels estrangers presos havia estat espectacular en la darrera dècada, fins a arribar a formar part del 45% del total de la població reclusa, un percentatge molt superior a la mitjana europea del 23% i fins i tot a l'espanyola, del 34,5%. Però a més de la incidència dels canvis migratoris, l'aplicació de les lleis d'estrangeria s'ha fet especialment palesa des del passat mes de setembre, quan la direcció general de Serveis Penitenciaris va emetre una circular per facilitar la sortida de presos en situació irregular cap als seus països d'origen.

Com a resultat, des de l'entrada en vigor de la circular, el passat 15 de setembre, fins al 31 de gener d'enguany, 178 persones sense papers han tornat al seu país, més del doble que en el mateix període de l'any anterior. 'La circular ha activat una normativa vigent, i en aquesta dada també hi té una especial rellevància el canvi cultural de molts agents jurídics. Abans, parlar d'expulsió era pecat mortal', va manifestar ahir el director general de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés.

Segons el Govern, la majoria d'aquestes expulsions han estat acordades amb el mateix pres i, per tant, van ser voluntàries. 'Ara se'ls informa de les opcions que existeixen i ho agraeixen', va assegurar la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. 'El fet que aquestes persones demanin voluntàriament aquesta mesura és positiu, perquè els estem donant sortida', va valorar la consellera.

«Ara se'ls informa de les opcions que hi ha i ho agraeixen», assegura Bozal

Un total de 72 presos en situació administrativa irregular van tornar al seu país d'origen després d'haver complert íntegrament la seva condemna. 64 més van substituir part de la seva pena per l'expulsió del territori, una de les principals derivades de la mesura que va engegar el Departament de Justícia. A més, alguns d'aquests interns van tornar als seus països durant la llibertat provisional, o directament van complir allà la seva condemna.

Però a més de la disminució del nombre de reclusos estrangers, en l'estancament de la població penitenciària catalana també hi han contribuït altres factors. La consellera va destacar-ne la reducció de la pena en alguns casos de delictes contra la salut pública bàsicament per tràfic de drogues que va impulsar la reforma del Codi Penal a final del 2010. Aquest tipus de delicte és el motiu de l'empresonament del 20% dels interns espanyols i del 38% dels forans.

D'altra banda, també hi ha incidit la disminució dels interns en presó preventiva, un lleuger augment dels penats en llibertat condicional i la baixada, per primer cop des del 2000, del nombre de presos autòctons.