Mossèn Jesús Huguet és el principal impulsor del Fòrum Ondara. Professor del Centre de Pastoral de Barcelona durant 20 anys, és un progre de pedigrí des que va assolir el sacerdoci després d'una conversa d'home a home amb el seu bisbe, Vicente Enrique y Tarancón, que va ser 18 anys a la seu de Solsona. La conversa va versar sobre un celibat que ara el porta a l'òrbita mediàtica.

S'hauria casat si no hi hagués celibat?

Potser sí. L'únic obstacle que hi havia per fer-se capellà era una castedat absoluta, un pensament ja era pecat greu, era un turment de manies i d'escrúpols. A mi m'agradaven molt les noies, i per tant patia molt. L'hi vaig dir a Tarancón, li vaig dir que era capaç de fer-ho per Déu però que no ho hauria fet per cap diner. Em va dir: 'Endavant, Huguet, et conec prou i seràs un bon capellà'. Tarancón tenia coses molt bones, coneixia a tothom, era capaç d'escriure un pla pastoral en una nit i era molt hàbil a trampejar situacions difícils; li dèiem la yenka, aquell ball d'un pas endavant i un enrere... Però aleshores era molt conservador; aquí es va treure del costat persones valuoses, de tarannà obert, com mossèn Ballarín o Jaume Lorés, mentre que a Madrid va fer tot el contrari, es va envoltar de capellans joves molt intel·ligents.

Hi ha raons diguem-ne canòniques vostè en sap, d'això per donar suport al celibat opcional que defensa el Fòrum Ondara?

Jo no dic res, ni que no m'ho cregui ni que no ho pugui raonar. El celibat és una pràctica que es va anar introduint a través de disposicions conciliars, la primera al Concili Provincial d'Elvira, dels anys 300-306. Al Llibre de les mosques, de l'època medieval i conservat a l'arxiu del Bisbat de Vic, es diu que la majoria dels capellans vivien ajuntats. Després del Concili de Trento el celibat s'incentiva, però per coses que he anat sabent i estudiant, em penso que el celibat mai no s'havia observat tant com ara. Jesús i sant Pau es van mantenir cèlibes, però el que ells no es van atrevir a imposar als altres, ho ha imposat l'Església. La feblesa del celibat obligatori és la seva ambigüitat: s'obliga a acceptar lliurement un compromís obligatori. Si es fes un referèndum, el 80% dels capellans estaria a favor del celibat opcional.

Què suposaria la derogació del cànon 277 del celibat obligatori?

Segurament hi hauria més vocacions, l'Església guanyaria en transparència, es valoraria fins i tot més el carisma del celibat o de la virginitat pel Regne dels Cels, per la causa de Déu i dels germans, i portaria a una profunda renovació de l'Església, que guanyaria en humanitat i en autenticitat.

La seva reivindicació del celibat opcional vol donar resposta als casos de pederàstia que han estat notícia darrerament.

La pederàstia que s'ha denunciat em crea un sentiment de compassió amb uns capellans que costa entendre com han pogut arribar tan avall. De cara a la institució, però, el punt més feble de l'Església, més feble fins i tot que l'intent d'encobrir-ho, i més impugnable, és la falta de consciència, de sensibilitat envers el mal dels menors, que sempre han quedat en segon terme. Tot quedava que calia redimir el capellà, apartar-lo, traslladar-lo i evitar l'escàndol...

Vostè debuta com a capellà amb el Concili.

Sí, jo vaig començar a pensar amb el meu cap amb el Concili. Abans, si una cosa no t'acabava de fer el pes era perquè no l'entenies, era ignorància pura.

Quin és el seu diagnòstic de l'Església actual?

Veig l'Església una mica desorientada, descol·locada, poruga... Aquestes pors...! L'Església hauria de ser més valenta per afrontar la situació actual. Però ara els bisbes, a través de la Conferència Episcopal Espanyola, estan sotmesos a les ordres de Madrid, i des de Madrid a les de Roma, i es troba a faltar iniciativa i aquesta mica de valor. L'Església ha pres una opció conservadora amb la idea que els més avançats es basaven en una interpretació nefasta del Concili que ho hauria ensorrat tot, i per això ara arriben ells amb la interpretació correcta... però recuperant el d'abans. Jo crec que no s'ha d'anar mai enrere.

Tot plegat els genera problemes amb la jerarquia.

A vegades els nostres comentaris han pres caràcter d'oposició, i el bisbe ens diu 'el grup de l'oposició', però no n'hi ha per tant, nosaltres ens estimen més considerar-nos grup d'opinió que d'oposició. Nosaltres no som oposició de res, diem el que raonadament pensem i segons la nostra consciència.

Internet els ha tornat a la palestra? Els ha ajudat a aglutinar-se?

Sí, internet hi ha ajudat, però internet mai no podrà suplir la relació personal, que mentre sigui de qualitat humana, és el millor que ens queda als cristians.

Quina és la seva actual missió sacerdotal, diguem-ne, oficial?

Em dedico als vells i als malalts, els pobres del nostre temps, des de la parròquia de Solsona.