El cobrament de comissions als usuaris s'ha consolidat com el pla B de la banca espanyola per mantenir viu el seu negoci després de l'estancament de la seva principal via d'ingressos tradicional, que eren els interessos pels préstecs de diners: fins a quaranta d'aquestes fórmules de recàrrec té detectades el Portal del Client del Banc d'Espanya, uns artefactes comercials amb una varietat que ha anat augmentant en paral·lel al volum d'ingressos que generaven a mesura que s'allargava la política de baixos tipus que el BCE (Banc Central Europeu) va començar a desplegar fa una mica més d'una dècada per afrontar una crisi a la qual, amb la pandèmia, se li ha superposat una altra de major intensitat.

Aquesta política comercial consisteix en el fet que els bancs, com que no els surt tan rendible com abans de la gran recessió prestar i invertir, opten per compensar el desquadrament traient cada vegada més diners a qui li confia el seus i a qui es finança amb els seus préstecs.

Aquests recàrrecs, que la llei obliga a vincular als serveis bancaris que reben els clients, encara que els tribunals han declarat inexistents i abusius alguns d'ells, com va passar amb la comissió d'obertura de les hipoteques, porten una dècada superant per un ampli marge els beneficis de les entitats financeres. I això, per passiva, indica que aquestes arrossegarien uns voluminosos números vermells sense aquestes comissions, de les quals comencen a no lliurar-se ni els comptes més sanejats, tal com va denunciar aquest dijous l'OCU, que recollia com algunes entitats apliquen indiscriminadament un recàrrec pels dipòsits.

Els estats financers consolidats que publica Aebanca, la patronal del sector financer, i els resultats que les principals entitats del país difonen al començament de cada any mostren el pes de les comissions en el negoci bancari espanyol: els ingressos nets per aquest concepte van ascendir a 181.802 milions d'euros, una xifra clarament superior als 73.261 que ha costat el rescat a l'espera que l'Estat surti de Bankia-BMN, en la mateixa dècada (2011-2020) en la qual els seus resultats van sumar uns beneficis de 89.241 que, sense els recàrrecs, haurien suposat unes pèrdues de 92.561.

Quines són les comissions més freqüents per als consumidors?

Els bancs no cobren als seus clients per tot, però sí per moltes de les operacions i gestions que es realitzen en les seves oficines i, cada vegada amb major freqüència, a través d'internet, que ja és el canal pel qual circula més de la meitat del negoci.

Les entitats financeres apliquen fins a set tipus de comissions sobre els dipòsits i els comptes: les d'administració, en funció de les anotacions, i de manteniment per "el servei de caixa bàsic" són les més freqüents, encara que a elles se'ls poden afegir altres pels descoberts, per treure diners en efectiu, pels impagaments que se li reclamen, per cancel·lar dipòsits abans del que es preveu i, també a vegades, per enviar els extractes per correu.

Les hipoteques inclouen fins a deu tipus de comissions, diverses de les quals han estat declarades abusives pels tribunals, com ara una per retornar el préstec abans dels acords (cancel·lació anticipada), una altra per canviar de titular, una més per passar de tipus fix a variable, denominada de "risc de tipus d'interès" malgrat penalitzar al consumidor amb un percentatge del capital pendent d'amortitzar, i, entre altres, algunes pel manteniment dels comptes vinculats al crèdit, per acordar un canvi de condicions amb la mateixa entitat o, en el seu cas, per gestionar avals relacionats amb l'operació.

Les cinc que graven els crèdits al consum i els préstecs personals són similars a diverses de les anteriors: per liquidar-ho abans dels acords, per acordar un canvi de condicions amb el mateix banc, per estudiar avals i per aplicar-los i per tramitar reclamacions externes de deutes.

I per a les empreses?

L'activitat d'autònoms i pimes acumula més d'un terç del total dels recàrrecs amb quinze d'ells, entre els quals, al costat de bona part de les anteriors, destaquen els que les entitats financeres apliquen, a més de l'estudi i l'emissió d'avals, al risc que assumeixen amb ells; les relacionades amb el confirming o l'avançament del valor de les factures pendents de cobrament, que en la pràctica suposen un minvament de la facturació; per ajornar pagaments, per anticipar cobraments o per disposar de crèdit a la vista.

A més de les comissions per l'estudi previ, l'obertura, la modificació i el risc dels avals, els bancs espanyols apliquen una altra desena de recàrrecs a les operacions amb xecs i amb diners en efectiu, entre les quals s'inclouen les que graven l'ús de les targetes en els caixers o els ingressos en metàl·lic en les finestretes per comptes corrents, i altres onze específiques als denominats serveis de pagament: per consultar saldos i moviments en els caixers, per emetre o renovar targetes, per tirar amb elles de crèdit, per efectuar transferències, per dirigir-les a l'estranger o, entre altres, per portar periòdicament moneda fraccionada com passa amb comerços i bars.

Té condicions una comissió?

"Els bancs poden posar l'import o preu que estimin oportú, excepte en aquelles operacions bancàries en les quals estiguin limitats per norma" com en la cancel·lació anticipada d'hipoteques i crèdits al consum, assenyala el Banc d'Espanya, que "no autoritza ni consent, no pot denegar, ni limitar" la seva quantia.

Tanmateix, això no significa que abans d'aplicar-les l'entitat no hagi de complir uns requisits mínims com que el recàrrec respongui a "serveis efectivament prestats o despeses fetes", que aquests hagin estat sol·licitats o acceptats formalment pel client que els pagarà després d'haver rebut aquesta informació "personalment i amb antelació".

"Han d'estar relacionades amb un servei; si no, són abusives", expliquen fonts d'Asufín (Associació d'Usuaris Financers)", que posen l'accent que "si el banc incorpora un nou càrrec ha d'informar el client amb dos mesos d'antelació, ja que es tracta d'un canvi en les condicions del contracte".

Almudena Velázquez, codirectora legal de reclamador.es, destaca que "si en obrir el compte corrent no ens van comunicar l'existència d'una comissió que després pretenen cobrar-nos, podrà ser reclamada", i que, paral·lelament, "no es poden duplicar pel mateix concepte els pagaments al banc". Això últim passaria, per exemple, si l'entitat financera pretén cobrar al client que no cobreix una quota de la hipoteca la comissió per reclamació de posicions deutores i els interessos de demora que preveu el crèdit. "En aquests casos, la comissió és indeguda i per tant pot reclamar-se", anota.

Pujaran les comissions?

Sí; de fet, ja han començat a fer-ho, coincideixen des d'Asufín i des de Reclamador.es.

"La comissió per manteniment del compte corrent enguany ha tingut un renaixement per part de les entitats bancàries més importants i que agrupen el major nombre de clients", les quals han abandonat l'estratègia d'oferir aquest producte sense elles i "s'han sumat a la pràctica d'exigir quantitats pel mer fet de tenir el compte obert en el banc", apunta Velázquez, que assenyala com a "únic element diferenciador" entre elles "la quantitat que cobren i les condicions que exigeixen per a no fer-ho".

A aquestes se'ls sumen els recàrrecs per operar a la finestreta, que Asufín considera "un pas més per allunyar als clients de les oficines bancàries" en un procés que se superposa amb el de la bretxa digital que impedeix, o si més no complica, accedir a l'operativa bancària als grups demogràfics de major edat i de menor renda.

"Els bancs estan reaccionant amb pujades de comissions a un euríbor històricament baix", situat per sota del -0,5%, al mateix temps que apliquen recàrrecs que el Suprem ha considerat abusius com els de reclamació per descoberts o els de risc de tipus d'interès, apunten les mateixes fonts.

Tots els comptes tenen comissions?

No. Des de finals de 2017 existeixen els anomenats "comptes de pagament bàsics" que estan exemptes d'elles , encara que el seu accés queda restringit a qui cobra menys de 13.557 euros (dos Iprem) anuals si es tracta de persones no integrades en unitats familiars, de 16.947 (2,5) per a les de fins a quatre membres i de 20.336 (tres) per a les nombroses o les que sense ser-ho incloguin a algú amb una discapacitat superior al 33%, a més que cap integrant del grup sigui titular de cap propietat a part de l'habitatge habitual ni de participacions en cap societat. Es renoven cada dos anys si es mantenen les condicions.

"Estan reservades per a persones amb nivells econòmics molt escassos i que no tinguin un altre compte obert", indica Velázquez. "Segueix sense representar una alternativa real per als consumidors més vulnerables", assenyalen des d'Asufín, ja que "la seva aplicació es veu molt limitada als quals no són titulars de cap compte corrent".