La Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), entitat sorgida arran dels atemptats registrats el 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. ha anunciat la fi de l'activitat davant "la manca d'actuacions del Govern català i altres administracions en l'acompanyament i atenció a les víctimes". Aquest dijous els seus responsables va celebrar l'última roda de premsa, coincidint amb els cent dies d'ençà que es va reunir per darrer cop amb els departaments d'Interior i Exteriors de la Generalitat

El motiu esgrimit per la UAVAT per dissoldre's rau sobretot en la impossibilitat de contactar amb els 250 afectats de l'atemptat –del total de 345- a qui encara cal localitzar per informar-los sobre els drets que els empara. Davant els obstacles que imposa l'actual Llei de protecció de dades, va ser el mateix Govern de Pere Aragonès qui es va comprometre a realitzar aquesta tasca, que consisteix a notificant-los que poden sol·licitar atenció psicològica i una indemnització en virtut del dany patit. "Malgrat que té l'obligació de buscar-los, la Generalitat no ho ha fet", afirma la UAVAT, "només s'ha limitat a expressar la seva intenció i res més".

Tampoc el Ministeri de l'Interior, amb qui el grup de professionals s'ha reunit diverses vegades, ha mostrat cap interès a rescabalar els perjudicis sofert per les víctimes. "Es vanten que ja han repartit els diners, però oculten que no han mogut un sol dit per trobar-les a totes i que, a moltes d'elles, els han denegat la compensació que els pertocava amb arguments que, com a professionals, ens provoquen autèntica vergonya". Entre aquests arguments, recollits en les memòries de l'entitat, hi ha del tipus "No estava a la trajectòria de la furgoneta (de les Rambles)" o "no aporta cap informe d'assistència del dia de l'atemptat o dels dies més pròxims".

"Hem arribat al límit"

Des de la seva aparició, l'agost de 2017, el grup de professionals encapçalats per Robert Manrique, víctima de l'atemptat comès per ETA a Hipercor el 1987, i la psicòloga Sara Bosch, han esmerçat el temps a orientar, assessorar i atendre als afectats per l'atemptat gihadista. Un col·lectiu de víctimes que, segons va constatar la UAVAT, mai no ha rebut de les institucions l'acompanyament necessari en el seu camí cap a la recuperació física i psicològica. "Es va confirmar la manca d'informació envers el circuit de drets que han de tenir", explica Bosch, per qui "lluny d'això, totes les actuacions han estat un cúmul de mancances i una ineficàcia absoluta".

També en la mateixa línia, una portaveu dels afectats del 17-A denuncia que, durant aquests cinc anys i nou mesos, "ens hem trobat completament sols, ja que si bé els polítics han mostrat la seva solidaritat, també han treballat incansablement perquè res surti a la llum ni han admès els seus errors amb vista a atendre els nostres requeriments". Per Montserrat Fortuny, advocada de la UAVAT, aquesta desatenció ha suposat per les víctimes viure una constant revictimització: "L'omissió al dret de socors és un delicte, oi? Doncs és el que han patit elles", apunta Fortuny.

Amb tot i els entrebancs i la desídia mostrada per les institucions, la UAVAT ha persistit en la tasca gràcies a l'expertesa dels seus professionals en el suport i acompanyament a les víctimes, a la qual s'ha sumat l'Associació 11M Afectats pel Terrorisme, apareguda arran dels atemptats gihadistes de 2004 a Madrid. Les memòries de l'entitat així ho corroboren: la UAVAT ha tramitat 216 expedients, 94 al·legacions, 59 recursos jurídics en l'àmbit laboral, a més de proporcionar desenes d'acompanyaments a valoracions mèdiques o pericials forenses. "Hem arribat on hem pogut amb tota la proximitat i caliu, sense perdre mai el rigor", afirma el comunicat, per concloure: "estem orgullosos de la nostra tasca i, atenent a això, la UAVAT no hauria tancat, però hem arribat al límit de les nostres possibilitats professionals".

Víctimes: dret a llei

Malgrat la indignació expressada en la roda de premsa, els portaveus de la UAVAT confien que l'anunci d'aturar l'activitat serveixi perquè l'administració assumeixi la feina que li pertoca: "És una forma de collar-la", indica Elisa Micciola, vicepresidenta de l'entitat, referint-se al compromís de l'Executiu català de reobrir l'Oficina de víctimes del terrorisme. Un instrument que havia funcionat fins que l'anterior govern va tancar-la en el marc de les retallades que va decretar en el seu moment.

"Ja no acceptem que diguin que estan al costat de les víctimes, això és demagògia", afegeix Robert Manrique, per qui "ara els exigim, perquè és la seva obligació, que elaborin una llei que estableixi quins protocols cal seguir en cas d'atemptat". Cal recordar que Catalunya continua a la cua en matèria antiterrorista, sense cap norma que la reguli i de la qual ha de derivar una oficina pública que garanteixi el circuit d'assistència postatemptat i adequat a la realitat de les víctimes. A propòsit d'això, Sara Bosch esmenta que el juliol passat, la Generalitat va comunicar-los que reobriria l'Oficina. "Però van passant els mesos, i encara no tenim cap notícia d'aquest servei públic per a les víctimes", conclou Bosch.

Una vegada dissolta la UAVAT, i a l'espera de la reacció del Govern, serà l'Associació 11M Afectats pel Terrorisme qui continuarà acompanyant els afectats en el camí legal. A dia d'avui, la sentència pels fets de la Rambla i Cambrils està pendent de les al·legacions que s'hi han presentat, temps suficient perquè les persones que van patir-ne les conseqüències siguin localitzades i puguin ser ateses tal com es mereixen. Així ho reclamen totes les víctimes, i amb aquesta finalitat la UAVAT ha treballat fins ara.