L’alpinisme català compta amb un llarg historial d’èxits i molts noms destacats que van des d’Araceli Segarra a Òscar Cadiach. Un bon exemple de la feina que hi ha al darrere de les grans muntanyes és el de Ferran Latorre, un dels homes que ha fet els 14 cims de més de vuit mil metres i que dimarts vinent podrem conèixer de més a prop amb un documental al programa Sense Ficció de TV3. Un altre dels grans noms del nostre país és el de Sergi Mingote, que començava aquest 2020 amb la il·lusió de fer un pas de gegant cap al rècord d’ascendir els 14 vuit mils sense oxigen artificial en menys de 1.000 dies. En 444 dies ja n’havia assolit la meitat, però el seu projecte ha quedat aparcat per l’arribada de la pandèmia.

La impossibilitat d’accedir a l’Himàlaia a la primavera no va saciar l’ànsia esportiva de l’exalcalde de Parets del Vallès, que va optar per fer una ruta europea que va combinar l’ascensió de diversos cims amb un recorregut en bicicleta de més de 7.000 quilòmetres fins enfilar-se al Mont Olimp grec. El projecte havia de servir com a preparació per al retorn al 14x1000 Catalonia Project però finalment serà l’avantsala d’un repte tan imprevist com engrescador: coliderar una expedició internacional que vol fer història al K2.

La muntanya inexpugnable

Fins ara ningú ha aconseguit fer el cim de la segona muntanya més alta del món en temporada hivernal i la proposta ràpidament va captivar al vallesà: "Vaig rebre una trucada d'en Dawa Xerpa, que és un alpinista que ha fet els 14 vuit mils i un dels germans que lideren l'agència Seven Summit Treks. Em va dir que volien fer un intent potent al K2 amb una expedició que combinaria un perfil més comercial amb la voluntat de fer un equip molt fort en muntanya. Em van proposar de ser-hi i de capitanejar aquesta vessant esportiva del repte".

Mingote va demanar poder comptar amb un potent equip de xerpes i amb alpinistes de contrastada experiència en alta muntanya i va començar a parir un projecte especialment complex. Fins ara set expedicions han intentat fer el cim del K2 hivernal i no se n’han sortit malgrat la qualitat dels seus integrants: "El primer objectiu serà arribar al campament base. A partir d’aquí caldrà muntar la logística, els camps d'alçada i fer passes endavant. Hem de ser molt prudents perquè estem parlant del darrer gran repte de l'alpinisme a l'Himàlaia, la darrera gran fita històrica. Poder fer una expedició com aquesta em motiva moltíssim".

El K2 (8.611 metres) és l’única muntanya de més de vuit mil metres que encara ningú ha coronat a l’hivern. De fet, ningú ha trencat encara la barrera dels 8.000, amb l’intent de Denis Urubko per la vessant nord com el més exitós arribant als 7.800 metres. Aquests precedents serveixen d’estímul i alhora són una crida a la prudència: "Seria massa agosarat i pretensiós pensar que arribarem al cim. Totes les expedicions que ho han provat des dels anys 80 eren molt fortes, amb alpinistes russos o polonesos que es troben entre els millors del món".

Mingote ha parlat amb Urubko i amb altres alpinistes que ho han intentat per comprendre millor el repte que afrontarà aquest hivern: "Tots diuen que és una muntanya absolutament extrema. Jo la conec bé de l'any 2018, però a l'hivern les condicions són molt pitjors, amb temperatures de 50 graus sota zero, sensacions tèrmiques que poden baixar dels 70, vents extrems... és un projecte que no sé si la nostra generació serà capaç d'aconseguir, però la nostra mentalitat ha de ser aspirar a fer un atac al cim. Si trepitgem els vuit mil metres seria un pas gegant en el que pot arribar a ser la futura conquesta del K2 a l'hivern. Arribar a trepitjar allà on l'ésser humà no ho ha fet encara seria un èxit per a l'expedició". Per a Mingote hi ha dos factors essencials: "Apostarem per tenir dos equips de treball potents per anar avançant, per tal que quan uns acabin exhausts tinguin un relleu a punt. D’altra banda, estic determinat a fer valer el treball en equip. Remar tots en la mateixa direcció no és un tema menor".

Expedició solidària

Com és habitual en Mingote, el repte esportiu anirà acompanyat d’una acció solidària portant 300 quilos de material a la zona, amb sabates i calçats de tota mena, xandalls esportius, roba d’abric o roba de nadons: "És material de primera necessitat que farem arribar al poble de Kanday, a la vall de Bondit, així com en una escola de Hushe, que és un poble on hi ha portejadors baltís i dos amics meus, en Manzoor i l’Ali Shadpara, hi tenen una forta vincle".