El periodista i productor audiovisual català Tatxo Benet, acaba d'adquirir una escultura sobre una esclava sexual coreana de la II Guerra Mundial, Statue of a girl of peace, dels artistes i activistes coreans Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung, l'exhibició de la qual havia estat prohibida per les autoritats japoneses, provocant un greu escàndol, per la restricció de les llibertats en l'àmbit cultural.

Es tracta d'un bronze pintat de 145 centímetres d'altura, realitzada en homenatge a les dones coreanes que durant la II Guerra Mundial eren "ofertes" als soldats japonesos com a 'confort girl'.

La nena representada a l'escultura, d'uns 14 anys , porta el vestit tradicional coreà, que simbolitza el rural i domèstic, i a l'espatlla té un ocell, intermediari amb les joves ja mortes. Al seu costat hi ha una cadira buida. És per a la víctimes que han mort i per a les amagades que mai van poder considerar-se públicament «víctimes». El públic hi podia seure en aquesta cadira.

Després de la guerra, aquestes dones es van trobar desterritorialitzades, sense llar.

Diumenge passat, a la Triennal d'Aichi, al Japó, el governador de la prefectura d'Aichi, Hideaki Omura, va decidir tancar l'exposició After freedom of Expression, en la qual s'exhibien obres que han causat polèmica al Japó, entre les quals hi havia la peça de la nena esclava sexual.

Durant els tres dies que Statue of a girl of peace va estar exposada a Aichi, alguns visitants van tractar de desfigurar l'escultura, tapar-li la cara...  Molts altres ho van impedir.

Els organitzadors de la mostra, que l'havien planificat amb l'esperança que l'escultura quedaria visible fins a la conclusió de l'exhibició, el 14 d'octubre, van expressar el seu desencís, per la desaparició d'una oportunitat de debat sobre la història del Japó i de Corea.

Altres peces semblants -unes dempeus, altres assegudes- han estat emplaçades a llocs pròxims a seus diplomàtiques japoneses. La primera escultura sobre les esclaves sexuals, del 2011, es va col·locar davant l'ambaixada del Japó a Seül. Les autoritats japoneses van reclamar la retirada de la peça i en el 2015, es van negar a subvencionar la creació d'una fundació d'ajuda a les dones esclavitzades tret que es retirés la peça d'aquell lloc. No es va treure i en l'actualitat hi ha instal·lades 104 a Corea del Sud.

La prohibició "és un doble contrasentit perquè no només es censura una obra artística sinó que es clausura una exposició contra la censura. Quan em va arribar la informació ens vam posar en contacte amb els artistes coreans i la vam adquirir", ha explicat Tatxo Benet a l'agència EFE.

A més de l'escultura coreana Benet acaba d'adquirir un retrat fet amb figures de "Lego" signada per Ai Wei Wei, l'obra del qual està "íntegrament" censurada pel Govern xinès.

I també, com ha fet significatiu, el periodista català ha donat a conèixer la compra del cartell de l'obra teatral de principis dels vuitanta 'Bent', que es publicitava amb un cartell que era "un primer pla dels genitals del David de Miguel Ángel i pel qual el fiscal general de Barcelona els va posar una multa".

En el 2017, Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung, van realitzar una altra escultura per  commemorar les víctimes de les massacres a la Guerra de Vietnam, perpetrades per soldats coreans. Els artistes van declarar que igual que els activistes coreans utilitzen la Statue of Peace per pressionar al Japó,amb les seves rèpliques col·locades prop de nombroses ambaixades del Japó a tot el món, així Corea hauria d'estar subjecta a pressions similars per Vietnam.

Museu de la llibertat

Tatxo Benet ja compta amb a la vora de 60 obres censurades, que preveu exposar partir del 2020 en un nou museu.

"Estem buscant locals però hi ha centres d'art que ja s'han interessat. Farem, a Barcelona, 'un museu de la llibertat', on aquestes peces tindran la possibilitat de ser lliures".

Entre elles es troba l'obra Presos políticos de la España contemporánea, de Santiago Sierra, realitzada amb 24 fotografies, que van ser retirades de la fira ARCO fa un any i mig, amb la qual va iniciar la col·lecció sobre "art censurat".

La retirada de la fira es va realitzar a petició d'Ifema, que ho va justificar dient que perjudicava la "visibilitat" de la resta d'obres exposades, com a conseqüència de la polèmica suscitada pel que transmetia. La compra va ser l'inici d'una col·lecció que no ha deixat de créixer.

"Després d'aquesta vaig començar a comprar altres i a interessar-me per situacions que passaven en altres països i vaig comprar obres de tot el món de forma amateur, encara que hi ha gent que sap el que estic fent i em posa sobre avís", explica.

Ha adquirit peces a l'Estat espanyol però també n'hi ha de França, Turquia, la Xina, Anglaterra, l'Argentina, els Estats Units i de països àrabs i totes han estat censurades, encara que els motius varien i n'hi ha polítics, religiosos, sexuals, socials, morals...

Espera poder obrir aviat la seva col·lecció al públic, probablement l'any que ve, però  busca un lloc prou gran i està sospesant fórmules diferents.

En quant al preu de les obres, Benet assenyala que "algunes d'elles tenen un valor molt important" però precisa que "molts artistes, quan els expliquem per què les volem comprar i l'ús que volem fer de les mateixes, rebaixen molt les seves pretensions econòmiques".

Sí que va transcendir el preu de Presos políticos de la España contemporánea, 80.000 euros, una obra que Benet va posar "a la disposició de qualsevol museu o galeria d'art de tota Espanya gratuïtament" perquè li semblava "intolerable" que hagués estat despenjada d'ARCO.