Més de 3.000 persones van participar el cap de setmana passat en mobilitzacions arreu de Catalunya en contra de la nova reforma laboral. Aquestes manifestacions, que qualificaven de "fake" el nou text normatiu, ha servit per visualitzar l’anomenada Taula Sindical de Catalunya, de la qual formen part sindicats com la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Confederació Nacional del Treball (CNT), Coordinadora Obrera Sindical (COS), Solidaritat Obrera (SO) i Comissions Obreres de Base (Cobas).

Aquest moviment s’ha consolidat, en presència pública i en xifres d’afiliació, en els darrers temps amb protestes laborals de diferents sectors, com el de la sanitat, com a alternativa sindical a la dupla tradicional UGT-CCOO. La Taula Sindical ha comptat amb el suport de diferents col·lectius, com els moviments en defensa de l’habitatge, els pensionistes, organitzacions llibertàries i col·lectius de l’esquerra independentista.

Un portaveu d’una de les entitats que hi van estar presents comenta que es tracta d’una espècie de revolta davant d’una situació en la qual "els sindicats minoritaris no tenim ni dret ni veu a les negociacions, com el cas de la reforma laboral". A més, lamenta "el procés de menysteniment i la manca de respecte dels sindicats tradicionals només per garantir el seu establishment".

La poca mobilització o un model sindical no gaire enfocat a l’acció. Aquestes són les raons del creixement de l’afiliació que ha constatat la CGT. "Hem intentat allunyar-nos de la feina dels despatxos, recuperant la funció original del sindicalisme, posant el focus en l’acció. Per a altres, l’estratègia d’actuar és l’últim recurs". Aquest és el missatge que trasllada la CGT, un sindicat que al tancament de 2021 comptava amb 19.300 afiliats, xifra que representa un increment del 37,6% en els darrers cinc anys.

Acció contra concertació

"Proporcionalment, cada afiliat de la CGT fa un 800% més de vagues que un d’UGT o de CCOO". L’afirmació del dirigent sindical serveix per emmarcar, segons afegeix, la postura adoptada per la confederació, que ha apostat per l’acció, "mentre altres ho fan per la negociació i la concertació". En aquest sentit, la CGT recorda els pactes sindicals amb el Govern central i la patronal, el sosteniment de les reformes laborals o el suport a l’aprovació de mesures que precaritzen les condicions laborals dels treballadors o pensionistes. El seu diagnòstic és clar: "No pots estar al costat de qui no ha estat al teu costat".

La CGT critica una certa "elitització de les cúpules sindicals que provoca que la gent fugi d’un model sindical que no l’acaba defensant". En una línia similar, la Intersindical-CSC reivindica "un sindicalisme alternatiu transversal que trenqui les grans estructures tradicionals". Així ho expressa el seu secretari de comunicació, Jesús Palomar. Vinculat el seu creixement a l’eclosió del procés sobiranista, admet que "la nostra força, inicialment, va ser molt ideològica, però tot i que és cert que som un sindicat independentista, abans que res som un sindicat".

Encara que les xifres es podrien titllar de modestes, en només tres anys -des de 2017 fins al 2020- la Intersindical-CSC ha apujat la seva afiliació un 218%, assolint les 5.634 persones. "La gent ve a tu perquè representes una certa ideologia, tanmateix només es queda si li soluciones els problemes", matisa Palomar per explicar la capacitat de l’organització de mantenir l’impuls una vegada passat el moment àlgid del Procés sobiranista.

"Sindicalisme de postal"

Palomar incorpora un altre element per contextualitzar aquest auge del sindicat: la perspectiva de proximitat. "Intentem defensar els interessos dels treballadors d’aquí, ja que molta gent està cansada del sindicalisme de postal, que cerca grans acords buits que no arriben a ningú". A finals de l’any 2020, la Intersindical CSC acumulava un 2% dels delegats sindicals de tot Catalunya. "Després dels canvis de govern i dels nous cicles electorals hem continuat superant-nos, fet que ens encoratja a seguir".

Des d’una posició que reivindica el sindicalisme combatiu de classe, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) s’ha convertit en la primera força a la Generalitat de Catalunya. La seva portaveu nacional, Assumpta Barbens, comenta que "davant de les grans centrals que pacten amb patronals i governs, cada vegada més, com es va demostrar a la vaga del metall a Cadis, les respostes laborals es troben en els moviments assemblearis".

Barbens repassa els darrers anys, assegurant que, tot i que al sector públic costa que els treballadors s’afiliïn, "hem mantingut una certa estabilitat, creixent fins i tot en alguns espais". A dins de la IAC, s’hi inclouen algunes organitzacions de referència, com Ustec en l’educació, el Sindicat Ferroviari o Catac en l’àmbit dels autònoms. La portaveu de la IAC denuncia que fins i tot la llei sindical perjudica formacions com la seva. "Com que no pactem amb les grans empreses, acostumem a patir persecució sindical".

Aquestes tres entitats i d’altres que estan sorgint, de caràcter més social o ciutadà, esdevenen un nou mapa del sindicalisme combatiu que s’està erigint en una alternativa real al tradicional, més pactista i concertador. De moment, la Taula Sindical, que ja s’ha visualitzat en protestes al carrer en contra de la reforma laboral, seria el primer pas d’un moviment, que té com un dels seus reptes pendents construir una unitat d’acció des de la diversitat d’opcions per consolidar la seva veu.