A partir del mes de gener, un hostaler que vulgui instal·lar una terrassa a les Rambles de Barcelona haurà de pagar 1,95 euros per metre quadrat, front els 0,46 actuals. Traduït, vol dir que per col·locar una taula i quatre cadires abonarà 131 euros, cinc vegades més que els 32 d’ara. Les Rambles, igual que la Sagrada Família o el Passeig de Gràcia han passat a formar part de la zona zero establerta per l’Ajuntament de Barcelona davant la demanda creixent d’ocupació de l’espai públic. Al darrer ple municipal, van aprovar-se les ordenances fiscals, que concreten l’increment de les taxes i delimiten les àrees on hi ha més concentracions de terrasses.

La decisió ha enutjat els restauradors, que consideren que la mesura perjudica la seva activitat i només té un afany recaptador. Per raons diferents, la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) també la rebutja. Creu que la pujada perpetua l’estratègia empresa l’any passat amb l’ordenança de les terrasses, que segons el col·lectiu, flexibilitza els criteris per instal·lar-ne de noves i estén un model econòmic basat en la massificació del turisme.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín (PSC), recorda que la taxa estava congelada des de l’any 2010. “Darrerament, hem constatat que s’ha incrementat la demanda d’ocupació de l’espai públic, que es manté durant tot l’any, per part dels establiments de restauració en detriment dels vianants”. La regidora afegeix que el preu que es pagava fins ara és “excessivament baix” i la proposta és “fruit de l’anàlisi comparativa amb altres ciutats d’Europa i equipara Barcelona amb Roma, Milà o París”.

Replantejament de la taxa

Fruit dels aldarulls posteriors a la sentència del Procés als carrers de Barcelona, Ballarín admet que és possible “replantejar la quantificació de la taxa per contemplar les pèrdues ocasionades als establiments i comerços”. De fet, el consistori disposa d’un marge de dos mesos per negociar les condicions de l’ordenança, que entrarà en vigor el 2020.

Tot i aquest període, el Gremi de Restauradors titlla la mesura d’”elitista” i amenaça amb una pujada dels preus del servei. El director del Gremi, Roger Pallarols, adverteix que “els restaurants de barri perdran els clients de tota la vida”. Pallarols reconeix que el gremi ha de pagar per ocupar la via pública, però matisa que “aquest preu no hauria d’hipotecar l’activitat”.

El Gremi assegura que “resulta inviable defensar un increment de fins al 400% en la taxa que abonem anualment els restauradors”. Per aquest motiu, els restauradors precisen sentir-se “acorralats amb uns lloguers desbocats que se sumen a la nova ordenança”. Davant d’aquesta situació, el col·lectiu assenyala que només té dues opcions: apujar preus o baixar la qualitat. Per a Pallerols, l’increment de les taxes “portarà decreixement econòmic i suposen un cop mortal pels restauradors”.

Afavorir l’activitat econòmica

Precisament de l’aposta per un model econòmic i turístic que fomenta la massificació sorgeix la crítica de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La seva presidenta, Ana Menéndez, es queixa que “l’ordenança afavoreix l’activitat econòmica per sobre del dret del ciutadà a romandre en l’espai públic”. De fet, la FAVB ja va denunciar i enviar als tribunals l’ordenança sobre les terrasses, que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona l’any passat, per considerar que flexibilitzava els requisits per instal·lar-les. Menéndez recorda que a determinades places del barri Gòtic hi ha espais ocupats per bars i restaurants que han envaït completament els bancs destinats als vianants.

A més, la FAVB carrega contra l’ordenança de l’any passat perquè “incompleix amb normatives d’accessibilitat, contaminació acústica i ambiental”. Per aquesta raó, opinen que, malgrat la pujada de preus per instal·lar una terrassa, “l’Ajuntament governa deixant-se portar pels lobbies econòmics”. Pels representants veïnals, les mesures d’aplicació de l’ordenança haurien d’anar dirigides a reduir el nombre de terrasses permeses, limitant encara més la superfície de la qual poden disposar i els horaris d’obertura”.

En només tres anys, la capital catalana ha passat de tenir 3.889 llicències de terrasses a les 5.330 amb les quals es va tancar l’any passat. Les dades de l’Ajuntament de Barcelona constaten que l’augment del 37% s’ha concentrat en els districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella. L’ordenança de 2018, que intentava regular aquesta realitat, estableix que la distància entre la façana i la terrassa ha de ser com a mínim d’1,80 metres. La presidenta de la FAVB lamenta que “les sancions siguin mínimes i als restaurants i els bars els hi surti a compte incomplir la llei perquè ho compensin amb els ingressos”.

Un altre exemple de la relació difícil entre l’Ajuntament de Barcelona i els propietaris de terrasses és el que s’ha viscut per segon any consecutiu al carrer Blai. En aquest cas, la Síndica de Greuges de Barcelona, Assumpció Vilà, ha denunciat la manca d’equitat en el sorteig d’adjudicació de les terrasses d’aquesta zona. Els bars que vulguin instal·lar una terrassa s’han d’inscriure abans del 15 de setembre, però el consistori de forma directa ha decidit que en els alguns trams del carrer, la selecció es faci per sorteig, deixant fora en alguns casos els mateixos afectats.

Aquests casos tornen a posar sobre la taula el debat sobre la conciliació entre la necessitat dels ciutadans de disposar de l’espai públic davant els requeriments dels bars i restaurants per exercir una activitat econòmica. En el capítol dels preus per instal·lar una terrassa, l’Ajuntament encara té fins a finals d’any per consensuar una solució amb els restauradors.