Público
Público
Únete a nosotros

EMERGÈNCIA SOCIAL I CLIMÀTICA Marina Garcés: "La nostra civilització ha acceptat la seva mort"

La professora de filosofia comparteix amb el físic teòric Antonio Turiel, en un escenari poc habitual, observacions i preocupacions  sobre el que haurà d'enfrontar la humanitat, a curt termini, com a conseqüència de l'esgotament dels recursos. Reflexions sobre "el futur imaginable" i sobre la capacitat del capitalisme per sobreviure com a sistema.

Publicidad
Media: 4.71
Votos: 7

Antonio Turiel, Lluís Vila i Marina Garcés durant el col·loqui organitzat a Vilajuïga (Alt Empordà), per reflexionar sobre l'emergència climàtica i social. PÚBLIC

"El planeta no està en perill. Qui estem en perill som nosaltres". "La nostra fi pot ser la d'una determinada civilització o, fins i tot, la de l'espècie humana". 

En aquests termes es van expressar dos significats generadors i divulgadors de coneixement. El doctor en Física Teòrica  Antonio Turiel i la professora de Filosofia Marina Garcés, en una trobada sorprenent, diferent si més no, en ple mes d'agost, al peu del massís de l'Albera.

Al llarg de gairebé dues hores tots dos van exposar les seves reflexions sobre el que ha donat de sí el brutal procés d'industrialització que ha tingut lloc durant les darreres dècades a bona part del planeta Terra, sobre l'esgotament de les fonts d'energia explotades per fer possible aquesta transformació, sobre les  conseqüències de tot això, els canvis en les formes d'entendre la vida, la consolidació de l'individualisme... Un seguit d'arguments per explicar que ja no es pot esperar que el sistema actual, el capitalista, pugui donar el suficient per viure a una part important de la població.

Convocatòria al debat

Van explicar les seves observacions sobre l'estat d'emergència climàtica i social en què es troba la humanitat. Ho van fer davant un grup d'unes 150 persones, inscrites per assistir a un "col·loqui + sopar bio" en una masia de Vilajuïga (Alt Empordà), organitzat per tres entitats dedicades a l'agricultura i la ramaderia ecològiques.

Més producció, més consum, més acumulació de capital

El procés d'industrialització de les darreres dècades ha estat possible com a conseqüència d'haver accedit a grans quantitats d'energia barata, que han permès modificar-ho tot, amb la finalitat de produir més, per consumir més i fer possible d'aquesta manera l'acumulació de capital. Antonio Turiel va dibuixar d'entrada, amb aquests trets generals d'ordre econòmic, un preocupant escenari.

L'ndividualisme condiciona la pròpia existència

Marina Garcés no va traçar un panorama menys dramàtic. Va explicar que l'individualisme condiciona la pròpia existència, que és l'individu qui genera el sistema capitalista. I va cridar l'atenció sobre un altre concepte determinant en la civilització que coneixem, l'antropocentrisme, que posa l'espècie humana en una posició principal i separada de la resta d'espècies. Va plantejar el dubte sobre fins a quin punt existirà possibilitat de reaprendre que no som només individus.

Medi ambient, recursos que s'esgoten i crisi social

El científic Turiel va tornar sobre la responsabilitat del ser humà en la transformació de l'hàbitat. Un canvi, una crisi, que va descriure en tres punts:

"Tenim un problema ambiental", que "ens afecta a tots" va dir, que es posa de manifest en realitats tals com la contaminació, la disseminació massiva de plàstics no reciclables per tot arreu, la desaparició dels aqüífers.... i evidentment en el canvi climàtic i els seus efectes.

Però a més tenim també un problema de recursos. Cada cop hi haurà menys petroli, però també s'esgota el carbó, el gas, l'urani, el cobalt... "L'extractivisme ha aconseguit que tot això coincidís", va explicar.

La tercera gran pota de la crisi, va dir, és d'ordre social, perquè cada vegada queda més gent fora del sistema, perquè  "la biosfera és un espai limitat". "El canvi que hem de fer és el del sistema", va afegir.

I la filòsofa va explicar que l'actual sistema capitalista necessita recursos sense límit per intentar fer possible "el creixement indefinit". No és possible. Per això ara hi ha qui pensa en la fi, en l'apocal·lipsi, la mort i el retorn a la vida dels morts, perquè ara només uns quants poden tenir expectatives d'una vida millor. "Si algun futur és imaginable", amb l'actual sistema, "només ho és per uns quants". "Cal pensar en la finitud", va afirmar Garcés.

Ara només uns quants poden tenir expectatives d'una vida millor

Anem cap a un món de molta més tensió, a curt termini, va pronosticar Turiel, que justifica aquesta hipòtesi amb la finitud dels recursos. "D'aquí al 2025  la producció de petroli caurà en un terç". El fracking, explotat pels EUA, ha fet possible que el capitalisme seguís funcionant, segons ell, però aquest recurs, que va qualificar com a "recurs de merda" pel seu impacte ambiental, ha estat desastrós econòmicament i també s'acaba.

Un litre de benzina proporciona una capacitat de treball equivalent a la d'un home durant quatre dies i mig, va assegurar el científic. Cada cop es necessita més energia per obtenir la mateixa quantitat de recursos energètics, perquè al mateix temps tots ells s'esgoten. Si la disponibilitat d'aquests recursos cau, com sembla evident que succeeix, s'acabarà "l'estat del benestar" tal com l'hem conegut fins ara. Al final, tot es paralitza, perquè el sistema ho fa inevitable. "El sistema es suïcida" i com que ningú no gosa plantejar alternativa, el bel·licisme i la restricció de llibertats individuals es presenten com a característiques d'un futur no llunyà, segons Antonio Turiel.

El futur del capitalisme

En un escenari com aquest, va comentar la filòsofa, per sobre de la raó s'imposarà la por, "sota altres formes". "El capitalisme necessita formes cada cop més altes d'autoritarisme", va observar, i va deixar plantejada la incògnita sobre el grau d'autoritarisme que poden suportar les societats, perquè davant de la por "la gent reacciona". "La por és la font de totes les reaccions". "Quanta contenció pot aconseguir el sistema"? va preguntar. 

"El capitalisme necessita formes cada cop més altes d'autoritarisme"

Filòsofa i físic teòric van coincidir en les apreciacions sobre el capitalisme, encara que des de perspectives molt diferents. Tot i així van discrepar sobre la capacitat de sobreviure del propi sistema. El capitalisme ja no dona més de sí mateix, s'autodestrueix, va donar a entendre Turiel, mentre que  Garcés va expressar els seus dubtes sobre la seva capacitat de mutació.

Què es pot fer?

Col·loqui sobre l'emergència climàtica i social, organitzat a Vilajuïga (Alt Empordà) per les entitats Espelt, Llavora i Vessana. PÚBLIC

Un col·loqui d'aquestes característiques no podia acabar, òbviament, sense reclamar als ponents algun tipus de resposta a la gran pregunta: "què es pot fer?". Així ho van demanar tant el moderador com alguns dels assistents, que n'hi havia de generacions ben diferents.

"Cal trencar el discurs hegemònic del capitalisme"

Turiel es va posicionar de la següent manera: "Cal trencar el discurs hegemònic del capitalisme", "cal trencar la barrera de l'home individu", "integrar-se en la comunitat", "crear una comunitat que es pugui enfortir", "crear un corrent d'opinió contrari a aquest sistema, que no va enlloc" i, particularment, "modificar el sistema financer".

I Garcés va plantejar la conveniència de "situar-se en una perspectiva no eurocèntrica": "Cal pensar en la gent de la qual no sabem res" i pensar en el que es pot aprendre de la mateixa. "Aquest món -el que coneixem- l'ha construït i l'ha devastat una part de la humanitat". "Els altres -els que no coneixem- representen l'oportunitat", va dir la filòsofa, que al final d'un col·loqui tan ple de pronòstics pessimistes va voler desmarcar-se explícitament de qualsevol concessió de victòria als responsables de l'actual situació. "Una cosa és negar la catàstrofe i una altra ser catastrofista".