Laura Vilagrà Pons (Santpedor, 1976) s’ha convertit com a consellera de la Presidència en la principal negociadora entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol. Lidera i dirigeix els treballs de la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i forma part de la taula de diàleg i negociació sobre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. Dos són els motius principals que la situen en aquest destacat paper, la seva capacitat de treball i per a la negociació –que considera "un art i una ciència"- i el fet de ser una persona de la màxima confiança del president de la Generalitat, Pere Aragonès. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Direcció Pública per Esade. I políticament prové de la rica cantera municipalista d’ERC amb 12 anys a l’alcaldia del seu poble natal i alguns més com a regidora, a banda d’altres càrrecs en l’àmbit de la política local al seu territori de la Catalunya Central.

Com son ara mateix les relacions entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol?

Nosaltres ens vam comprometre a reobrir una nova etapa de negociació i aprofundir en ella. Això és el que estem fent d’una forma seriosa, metòdica i endreçada. Per fer-ho calia en primera instància refer tots aquells ponts que s’havien esberlat i trencat, i explorar totes les vies de negociació possibles. Per una banda la Comissió Bilateral per a totes aquelles coses que fan referència als 56 traspassos pendents que hem reclamat, competències, infraestructures, etc. I per altra banda, busquem la resolució del conflicte polític a través de la negociació i el diàleg que també hem pogut començar de forma incipient en aquests moments però en què volem aprofundir. Creiem que això és el que la ciutadania vol de forma majoritària.

Quina actitud han trobat a l’altra banda de la taula?

L’actitud és positiva i bona, però ara cal veure resultats. La taula de negociació només és un instrument per aconseguir uns resultats que per part nostra té com a objectiu l’amnistia i l’autodeterminació de Catalunya. Sabem que de moment estem en posicions allunyades però la predisposició al diàleg hi és per ambdues bandes. Ara cal passar del diàleg a la negociació per trobar la solució política a un conflicte que és polític i que no hauria d’haver sortit mai de la política.

Gairebé un mes després de la primera reunió de la nova etapa de la taula de negociació en quin punt es troben els treballs?

Després d’aquella primera trobada hem mantingut i mantindrem contactes d’una forma discreta, tranquil·la i sense els focus per parlar sobre el conflicte polític que és per allò que es va crear aquesta taula. També parlem amb el Govern espanyol de molts aspectes concrets. Alguns de rabiosa actualitat com la llei de l’audiovisual espanyola que és una transposició de la directiva europea que fa referència a l’ús de les llengües oficials dels estats en l’audiovisual i a la producció pròpia.

El president Aragonès va insistir molt en que no hi hauria terminis però sí calendaris de treball. Quin és aquest calendari?

Nosaltres tenim un calendari intern però el volem mantenir fora del focus públic perquè és la forma de garantir que treballarem de forma més intensa, profunda i tranquil·la. Quan arribem a resultats concrets ho explicarem. Aquesta és també una manera d’anar generant confiances per poder passar a un estadi de major profunditat en la negociació. Negociar és un art, una ciència. Ara mateix el que estem fent és explorar la metodologia de la negociació després d’un primer contacte en què cadascú va exposar les seves posicions, que ja són conegudes. Nosaltres vam exposar que creiem que explorar l’exercici de l’autodeterminació és possible en el marc de la Constitució espanyola. I també l’amnistia, tal com s’ha fet en altres moments històrics d’aquest país. Això serviria per posar el comptador a zero d’una repressió brutal que s’està qüestionant a Europa quan no es deté ni s’extradeix al President Puigdemont o quan el Consell d’Europa emet un informe exigint a l’Estat espanyol que acabi amb ella i obri un procés de negociació. La qual cosa avala la nostra via d’asseure’ns amb el Govern espanyol a negociar.

Doncs a la banda del Govern espanyol diuen que ni l’autodeterminació ni l’amnistia hi cap en l’actual Constitució. Què cal doncs per fer-ho possible?

El que cal és voluntat política de resoldre el conflicte. La Constitució del 78 no prohibeix en cap moment que un territori pugui fer un procés de consulta, ni el dret a decidir de la ciutadania sobre un posicionament com seria el futur polític d’aquest país. Si de cas és la jurisprudència dels tribunals que han fet inviable aquesta solució. Però des del punt de vista constitucional és possible i cal explorar aquesta via. Quant a l’amnistia parlem simplement d’aprovar una llei al Congrés. I cal tenir present que el conflicte no es resoldrà per la via de la repressió, ben al contrari.

Si vostès no volen parlar de la ‘Agenda para el reencuentro’ i el Govern espanyol no vol parlar d’amnistia i d’autodeterminació com es poden posar d’acord a la taula de negociació?

El que diem és que les qüestions que el Govern espanyol ens planteja sobre infraestructures, traspassos, etc de l’anomenada ‘Agenda para el reencuentro’ cal treballar-les i així ho estem fent, però en les comissions bilaterals. Ja tenim un calendari de reunions mensuals. Per exemple, aquest més es reunirà una comissió sobre els traspassos que caldrà fer, el mes vinent la d’infraestructures i al desembre la d’afers econòmics i financers. Però a la taula de negociació tenim clar que del que cal parlar és del conflicte polític. Una inversió per a la R3 de Rodalies és molt important i cal parlar-ne on toca però això no resoldrà el conflicte polític.

Creu que el Govern espanyol posarà alguna altra proposta damunt la taula de negociació sobre el conflicte? Per exemple la reforma de l’Estatut?

Nosaltres parlarem de tot a la taula de negociació. S’ha de poder parlar i es parlarà de tot. Però el nostre marge de negociació passa per exercir el dret a l’autodeterminació i decretar l’amnistia. No passa per un Estatut. Això ja els hi hem dit. Aquesta fase ja es va intentar i ja sabem com va acabar. Està superada. I probablement estem aquí per com va anar aquell intent de reforma estatutària i de la retallada de l’Estatut vilipendiant la voluntat de la ciutadania que l’havia aprovat en referèndum. Aquesta via per nosaltres no és possible i a més no hi ha la majoria al Parlament que pugui impulsar un procés d’aquest tipus.

Així, on estarà el punt mig que hi ha d’haver en qualsevol negociació per arribar a acords?

Per nosaltres el punt mig està en poder exercir l’autodeterminació i acabar amb la repressió. Sense això no podem resoldre el conflicte i passar de fase. Creiem que és possible i posarem sobre la taula propostes concretes des d’un punt de vista jurídic i polític per poder-ho exercir.

Quines propostes concretes, algun exemple?

Encara ho hem d’explorar. Estem en un estat inicial i embrionari. Ho explicarem quan hi hagi resultats i concrecions i no entrarem en especulacions.

Es pot fer una negociació tan important com la del conflicte polític sense la meitat del Govern de Junts?

El Govern hi està tot ell representat. Els consellers no representem els partits. Espero que trobem el desllorigador per a què hi hagi consellers i conselleres dels dos partits. Perquè això seria bo. Però els dos consellers que estem ara mateix asseguts a la taula, al costat del president quan s’hi incorpora, representem a tot el Govern i a la ciutadania de Catalunya. Tenim tota la legitimitat.

Segons Junts sense ells a la taula no pot haver -hi ni negociació ni solució al conflicte...

No és el capteniment del Govern, que va decidir que de moment hi seríem el conseller Torrent i jo mateixa amb la possibilitat que s’incorporin altres consellers de Junts. Al Govern hi ha consellers d’una gran vàlua, que són alguns dels principals actius de Junts per Catalunya, que es poden incorporar als treballs de la taula. A l’igual que en la primera etapa de la taula de de negociació amb el president Torra hi va participar el vicepresident i conseller d’Economia o el conseller d’Acció Exterior d’aquell Govern que llavors eren d’Esquerra ara hi podrien ser-hi els responsables d’aquestes mateixes àrees que dirigeixen consellers de Junts o el vicepresident Puigneró. O d’altres departaments si Junts ho considera oportú.

Junts va ser deslleial amb el president Aragonès amb la seva proposta de delegació?

El president Aragonès va demanar tenir la proposta de noms amb un cert temps perquè en l’acord per fer Govern es contemplava que calia buscar el consens per fixar la delegació. Esquerra va decidir la seva proposta molts dies abans i Junts és cert que va decidir dir-los a última hora i sense consensuar els noms.

La taula de negociació pot funcionar amb dirigents importants de Junts carregant contra el diàleg, juntament a la CUP o entitats com l’Assemblea? Com es pot avançar amb bona part de l’independentisme en contra del diàleg amb el Govern espanyol?

Ens sentim forts i fortes, legitimats i avalats per la ciutadania per tirar endavant aquesta via perquè el major consens a Catalunya està entorn al diàleg i la negociació per acabar amb el conflicte polític. No podem obviar el suport que va obtenir ERC a les eleccions defensant aquest projecte. Però a més, la qüestió està molt ben recollida en l’acord de governabilitat entre ERC i Junts amb totes les especificacions sobre com ho farem i qui ho farà. Creiem que l’únic que s’ha de fer és complir el pacte. No s’entendria i no seria fiable un partit que acaba de signar un acord fa quatre mesos i no el compleix. Vull ser taxativa, aquesta taula de negociació està totalment pactada amb la resta de forces independentistes del Parlament. Fins i tot en l’acord amb la CUP per molt que expressin escepticisme. Nosaltres també en tenim d’escepticisme davant la posició de l’Estat fins ara, però això no vol dir que no haguem d’insistir i aprofundir en el diàleg i la negociació. Perquè és la millor via per la resolució del conflicte.

La detenció de Puigdemont a Sardenya va fer trontollar el procés de negociació incipient?

És evident que aquesta situació no ajuda. Qualsevol procés de repressió com l’actuació del Tribunal de Comptes i especialment un fet tan greu com la detenció del president Puigdemont és obvi que no ajuda a una taula en què precisament parlem d’això, de com acabar amb la repressió que pateix Catalunya. No es pot intentar que els dissidents polítics claudiquin de les seves idees mitjançant la repressió. És totalment antidemocràtic. Però també sabem que aquest serà un procés llarg i que cal persistir en la via de la negociació malgrat es produeixin actuacions esperpèntiques de la justícia espanyola i lamentables com aquesta. Tampoc podem obviar que la justícia espanyola està capturada per la dreta i l’extrema dreta i està fent de braç executor d’una ideologia i unes polítiques molt extremistes de dretes. I que també el propi Govern espanyol n’ha estat víctima com per exemple tombant l’estat d’alarma.

Alguns dirigents de Junts com el vicepresident Puigneró han contraposat el diàleg que defensa ERC a la confrontació judicial de l’exili. Com ho valora?

Vull recordar que el president Puigdemont és eurodiputat gràcies a la doctrina Junqueras dels tribunals europeus quan va ser elegit eurodiputat mentre estava a la presó. No és de rebut, ni lògic, ni intel·ligent confrontar l’exili amb altres eines que tenim per resoldre el conflicte polític. Les dues coses van paral·leles. Perquè per aconseguir la independència el que cal és ser més forts i més fortes, ser més, tenir la societat civil organitzada i activada, etc.

El PSC reclama una taula de diàleg a Catalunya. La faran?

Per nosaltres la qüestió rellevant és reforçar la taula de negociació, teixir confiances i obtenir resultats. Després podem plantejar-nos aquesta taula a nivell de Catalunya. Però en aquests moments, fins que no tinguem un camí més sòlid a la taula de negociació, no tindria sentit barrejar els posicionaments de molts partits que hauria d’anar des de la CUP a Vox amb visions diametralment oposades.

La negociació dels pressupostos generals marcarà una primera línia d’arribada per als primers acords de la taula?

Jo soc Govern i no em pertoca parlar de la negociació que farà el grup parlamentari d’ERC. Però sí que és cert que hi ha coses que generen confiances i aliances i altres que creen dissensos.

La quota del català a la llei de l’audiovisual estatal és una línia vermella per vostès?

Aquest és un tema molt rellevant per nosaltres. És la directiva europea la que diu que s’han de protegir totes les llengües i la producció pròpia. N’estem parlant de manera formal i informal amb els ministres corresponents. No podríem entendre que un Estat que es diu plurinacional i plurilingüístic no respecti les llengües dels territoris. En el nostre cas el català i l’aranès però també l’euskera o el gallec. L’entreteniment cada cop més passa per les plataformes digitals i les xarxes d’internet i hem de poder garantir-hi continguts en català.

Quina quota de català seria acceptable?

No volem parlar d’una xifra concreta. Però hem presentat al·legacions en dues ocasions com a Generalitat per a què quedi reflectida a la llei aquesta obligatorietat respecte al català per a les plataformes. Sabem que és complicat per la globalització. És més fàcil de cara a les plataformes amb seu a l’Estat que aquelles que no la tenen, i això d’entrada és així també pel castellà, però tenim molt clar que cal anar en la línia de les quotes.

Com explica que el Pla de Govern inclogui la tramitació del Consell de l’Executiu d’una llei catalana de l’audiovisual i pocs dies després Junts tramiti una proposta al respecte al Parlament?

El que he de dir és que els acords estan per complir-los. Vam fer un Pla de Govern entre els consellers d’ERC i els de Junts en què Presidència preveia la modificació de la llei actual perquè ha quedat obsoleta i ja tocava renovar-la, aprofitant per introduir el tema del doblatge, la subtitulació i altres aspectes molt rellevants per a una indústria cultural que està patint molt. Nosaltres hem complert l’acord de governabilitat, i respecte al Pla de Govern tenim màxima prioritat per tirar endavant aquesta proposta. Perquè amb la llengua no s’hi juga.

Els cent primers dies del Govern Aragonès han estat tot el brillants que s’havien proposat?

Cal recordar que partíem d’una situació molt complicada des d’un punt de vista sanitari, i que encara la patim. També en allò social i econòmic. Per això el primer que hem hagut de fer és parar l’impacte de la pandèmia des de tots els punts de vista, reforçant tots els mecanismes sanitaris laborals, empresarials, etc per fer que les persones se’n surtin. Som el territori de l’Estat que hem invertit més recursos en ajudes al teixit empresarial. Això és el que ens ha ocupat i preocupat més durant aquests primers quatre mesos de nou Govern. Però també hem activat tot un seguit de transformacions que estan plasmades en el Pla de Govern. I per implementar-ho necessitem temps i treball de fons que ja s’està fent al conjunt del Govern i especialment en conselleries claus per la tasca transformadora com Igualtat i Feminismes o Acció Climàtica.

La seva conselleria impulsa un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. Quin és l’objectiu?

En primer lloc fer una avaluació de les prestacions que hi ha actualment activades per a la ciutadania, i la seva utilitat. Algunes d’elles són estatals i altres de la Generalitat com la Renda Garantida. L’objectiu és veure si podem canviar el sistema de prestacions per millorar la vida de la ciutadania. En segon lloc es triarà una mostra de persones vulnerables d’arreu de Catalunya d’àmbits diversos per fer una prova pilot per comprovar quin és l’impacte d’aquest canvi de prestacions. Serà un univers prou ampli com per obtenir resultats concloents. Ho hem explicat a les entitats del Tercer Sector i hem creat l’oficina que ho impulsarà i nomenat la persona que ho lidera. Serà una eina profundament transformadora. L’aplicació de la prestació s’iniciarà a finals d’any o principis de l’any vinent.

Després del darrer caos a Rodalies se situarà el traspàs d’aquest servei ferroviari com a prioritari en la negociació de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat?

Aquesta qüestió afecta moltíssima gent, entre ells molts treballadors i treballadores, famílies, etc. La situació que s’ha viscut aquests dies és dramàtica. Quan la Generalitat gestiona transport públic o directament ferrocarrils, ho fa amb total confiabilitat. Fem les inversions que toquen i els trens i els autobusos van a l’hora i si algun cop falla es busquen solucions reforçant les línies. En canvi l’Estat ha infrafinançat Rodalies Renfe, i no s’ha fet cap gran inversió que capgiri la situació de línies obsoletes com l’R3 o l’R4. No pot ser que es tardi de Manresa o Vic a Barcelona gairebé una hora i mitja com al segle XIX. Tampoc s’han fet línies noves i les que hi ha no són competitives respecte del cotxe i això fa que Barcelona estigui col·lapsada. Anem molt tard. Nosaltres exigim que puguem gestionar directament totes les línies de Rodalies Renfe i que es puguin planificar conjuntament amb les de FGC.

Què és el que ha fallat respecte a la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat per part del Govern espanyol?

Aquest és un tema molt seriós i molt important perquè parlem de la infraestructura més gran que tenim al país. Per això creiem que cal treballar amb profunditat i seriositat i no amb debats superficials, encara més quan afecta un espai de biodiversitat molt important com el Delta del Llobregat en general i l’estany de la Ricarda en particular. No es tracta del que vulgui el Govern de la Generalitat o el de l’Estat. Perquè hi pren part un actor molt important com és la Unió Europea i el que dicta sobre els espais naturals. Per això vam defensar que un projecte com aquest s’ha de plantejar amb calma i no prendre decisions en setmanes. I poder consensuar amb altres actors importants com els ajuntaments del Prat, Barcelona, Gavà i la resta. Nosaltres tenim la voluntat que l’aeroport del Prat ha de ser intercontinental perquè l’alternativa és que sigui ‘low cost’. Però l’avaluació del que cal perquè l’aeroport del Prat sigui un 'hub' s’ha de fer amb profunditat, seriositat i amb tots els actors implicats.

Donen el tema per tancat?

Per part del Govern espanyol han tancat la possibilitat de poder-ne parlar amb l’aprovació del DORA amb una mínima inversió al Prat. Però nosaltres en un plantejament de futur volem gestionar directament la infraestructura aeroportuària pensant també en la descentralització, és a dir en els altres aeroports de Catalunya com Girona, Reus i Lleida-Alguaire però actuant como una unitat en què es puguin complementar. Amb aquesta perspectiva és lògic que sigui el Govern de la Generalitat qui prengui les decisions i no Madrid aplicant el principi europeu de subsidiarietat. Sempre és més eficaç prendre les decisions des del territori.

Els pressupostos es podran aprovar amb la CUP o quedaran en mans del PSC?

Estem treballant intensament per poder aprovar-los amb la CUP. El Pla de Govern ja va marcar les línies importants per als tres partits, ERC, Junts i Cup, i ara cal reflectir-ho en els pressupostos. En aquests moments no ens plantegem cap altra opció que no sigui pactar amb la CUP. Estem treballant intensament perquè sigui així i n’estic segura que serà així.