Público
Público
presos polítics

La Fiscalia s'oposa a l'indult dels presos polítics per falta de penediment

Argumenta també que les penes són molt elevades i que no han complert la meitat de la condemna. Els fiscals que els van acusar de rebel·lió han remès els seus informes al Suprem, que ara ha d'emetre el seu propi dictamen i enviar-lo al Govern espanyol, qui decidirà en última instància sobre aquesta mesura.

Els presos independentistes abans d'entrar a Lledoners.
Els presos independentistes abans d'entrar a Lledoners. - Estefania Escolà / ACN

públic / agències

La Fiscalia s'oposa a l'indult dels nou presos polítics per falta de penediment, i en el seu informe també argumenta que les penes són elevades i els condemnats encara no n'han complert la meitat. A més, en el seu escrit justifica que no aprecia raons de "justícia, equitat o utilitat" per concedir-lo, segons ha publicat La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ACN.

La Fiscalia no aprecia raons de "justícia, equitat o utilitat" per concedir l'indult

El ministeri públic tampoc avala un indult parcial, ja sigui reduint les penes de presó o bé substituint-les per penes d'inhabilitació. L'escrit remarca "l'enorme gravetat dels fets i la més que acreditada proporcionalitat de les penes imposades" als presos independentistes. També remarca que l'indult està estretament vinculat al restabliment de la legalitat i al compliment dels objectius que persegueixen les penes, és a dir, la reeducació i la reinserció social dels condemnats.

Els representants del Ministeri Públic Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, que són els que els van acusar de rebel·lió, han remès ara els seus informes al Suprem, que haurà d'emetre el seu propi dictamen i enviar-lo al Govern espanyol, al qual li competeix decidir sobre aquesta mesura de gràcia. La posició del tribunal sentenciador i de la Fiscalia és preceptiva però no vinculant.

La posició de la Fiscalia ja ha generat diverses reaccions en el món polític, començant pel Govern. La consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, ha refermat la manca de confiança de l'executiu català amb la justícia espanyola. Budó ha dit que no confien amb cap resolució o informe que vingui dels tribunals espanyols. "No confiàvem que l'informe no fos desfavorable", ha manifestat. Budó ha dit que la resolució del conflicte polític català no passa per l'indult ni per la modificació de delicte de sedició del codi penal, sinó per l'amnistia. "No ens mourem d'aquí", ha expressat.

L'informe també ha suscitat el rebuig del portaveu d'Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, qui ha acusat els fiscals d'estar "contaminats ideològicament": "Els fiscals del Suprem que van formar part del problema no seran part de la solució. La venjança no pot imposar-se a l'agenda de la desjudicialització i el diàleg". 

La suspensió de Rull i Turull com a diputats al Congrés, avalada

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat desestimar els recursos d'empara dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull contra les resolucions de la Mesa del Congrés dels Diputats del 24 de maig i 11 de juny del 2019 que declarava suspesa la seva condició de diputats. El TC utilitza la seva jurisprudència en el cas idèntic de Jordi Sànchez i assegura que l'article 384 bis del Codi Penal –que estableix la suspensió automàtica d'un càrrec públic en el moment en què existeixi una interlocutòria de processament ferma- "és d'aplicació immediata" i no implica una vulneració de la presumpció d'innocència.