Els assumptes de la Casa Reial tornen a quedar exempts de l'exercici de transparència que garanteix la llei. En sintonia amb altres resolucions anteriors, el Govern espanyol ha posat un nou fre a les sol·licituds d'informació pública dirigides, en aquesta ocasió, a posar llum sobre els béns del rei emèrit i de la resta d'integrants de la Família Reial, que gaudeixen d'una protecció i un secretisme superior al d'altres institucions de l'Estat.

"Ens hem pronunciat reiteradament sobre la necessitat que, a l'efecte de transparència, es fessin públics els béns de tots els membres de la Família Reial", resumeix a Públic Carlos Cruzado, president del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (GESTHA). En aquesta línia, apunta que "a través del portal de Transparència no es pot obtenir" aquesta informació. Un expedient datat fa algunes setmanes li dóna la raó.

"Sentit de la resolució: desestimatòria", resa l'encapçalat d'una resolució dictada a finals de gener pel Consell de Transparència i Bon Govern, encarregat de vetllar pel compliment de la llei aprovada el 2013 per a atorgar precisament majors nivells de claredat a les institucions de l'Estat. En el cas de la monarquia, en canvi, acostumen a trobar-se serioses dificultats per accedir a informació mitjançant aquesta via.

Així va tornar a comprovar-se en el cas de l'expedient obert el passat 5 d'agost, exactament l'endemà passat que la Casa Reial anunciés que el rei emèrit havia decidit marxar del país. La petició –l'autoria de la qual apareix anonimitzada en la base de dades del Consell de Transparència– tenia com a objectiu conèixer "totes i cadascuna de les propietats" que pertanyen a "tots i cadascun dels membres de la Casa Reial, tant els reis emèrits Sofía i Juan Carlos com els reis Felip i Leticia i les infantes".

La resposta de la Secretaria General de Presidència del Govern espanyol –encarregada per llei d'atendre les sol·licituds d'informació que afecten la Casa Reial– va arribar tres mesos després. En aquest document –avançat per vozpópuli–, anunciava que havia decidit "inadmetre a tràmit la sol·licitud d'accés presentada", al·legant que "aquesta qüestió no es troba compresa dins de l'àmbit subjectiu ni objectiu d'aplicació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern (LTAIBG)".

Davant aquesta negativa, la persona sol·licitant de la informació va presentar un recurs d'empara davant el Consell de Transparència, indicant que es tractava d'informació institucional i econòmica de la Casa de la seva Majestat el Rei, ja que són les propietats dels seus membres".

Sostenia a més que "la ciutadania té dret a conèixer aquesta informació que és d'indubtable interès i caràcter públic i serveix per a la rendició de comptes de la institució". "En aquest sentit, per exemple, ja es publica de manera activa informació sobre les propietats i el patrimoni dels alts càrrecs del Govern. S'hauria d'aplicar aquest mateix criteri", argumentava.

En efecte, la política de transparència que s'aplica en el cas de la monarquia espanyola difereix a la d'altres institucions de l'Estat. "Tal com està la llei, les propietats de l'emèrit es quedarien fora", afirma a Públic Miguel Ángel Gavilanes, expert en polítiques de transparència i accés a la informació pública  a la fundació Civio. En aquesta línia, va advocar per "modificar la llei i millorar-la", de manera que la política de transparència aconsegueixi també als béns dels integrants de la monarquia espanyola.

"No sé si pot considerar una major protecció, però el que és clar és que no hi ha el mateix requisit de transparència per a les declaracions de béns de patrimoni dels membres del Govern espanyol que per a la Casa Reial", apunta per la seva part el president del sindicat GESTHA.

El recorregut de la sol·licitud d'informació registrada a través de la llei de transparència confirma aquesta lectura. El 29 d'octubre de 2020, el Consell de Transparència i Bon Govern va remetre novament l'expedient a la Secretaria General de Presidència del Govern "amb la finalitat que es poguessin fer les al·legacions que es consideressin oportunes". No obstant això, l'Executiu espanyol va optar llavors pel silenci: "No consta resposta de l'Administració en el termini concedit a aquest efecte", assenyala el document.

Dues setmanes després, el PSOE va tombar una iniciativa similar en el Congrés. El novembre passat, el grup socialista es va unir amb PP i Vox per bloquejar la proposició de llei formulada per Compromís i Más País amb l'objectiu de crear un registre patrimonial de la Família Reial, rei emèrit inclòs, en el qual figuressin tots els seus béns. Els vots de PSOE al costat de les formacions de Pablo Casado i Santiago Abascal en la mesa del Congrés van resultar suficients per inadmetre aquesta proposta, que buscava precisament posar llum sobre les presumptes irregularitats comeses pel rei emèrit.

En aquest context, el Sindicat de Tècnics d'Hisenda planteja que, almenys de moment, la Casa Reial faci "voluntàriament" aquesta declaració de béns, "perquè ara mateix no hi ha una regulació legal sobre aquest tema", incideix Carlos Cruzado. En aquesta línia, sosté que si s'avança cap a una nova regulació de la Casa Reial "seria el moment adequat per dotar de més transparència" a aquesta institució. "Per a evitar qualsevol ombra de dubte, seria aconsellable que la Casa Reial realitzés una labor de transparència i fes públic el seu patrimoni", va remarcar.

"Patrimoni privat"

No obstant això, actualment no hi ha senyals en aquest sentit. En el dictamen emès a finals de gener, el Consell de Transparència va donar per bons els raonaments inicialment esgrimits pel Govern per no proporcionar la informació sol·licitada sobre les propietats de la Família Reial, al·legant que tal petició escapava dels límits marcats per la llei.

"Aplicant la doctrina precedent, sustentada en la jurisprudència del Tribunal Suprem, entenem que la informació sol·licitada –sobre el patrimoni dels membres de la Casa Reial– fa referència al seu patrimoni privat o particular i, en conseqüència, queda fora de les activitats en matèria de personal, administració i gestió patrimonial de la Casa de la seva Majestat el Rei que, com hem indicat, és l'òrgan que segons allò decidit per les Corts Generals està sotmès a l'àmbit d'aplicació de la LTAIBG".

"Per tot el que s'ha exposat, la reclamació presentada ha de ser desestimada", va remarcar el Consell. De la mateixa manera, va incloure en el seu dictamen una reprimenda al Govern estatal per no haver respost dins del termini i en la forma escaient a les al·legacions.

Política habitual

Anteriorment, el Govern espanyol ja havia rebutjat proporcionar dades sobre el cost del servei d'escortes que acompanya al rei emèrit, al·legant en aquesta ocasió que la difusió de tals dades podia afectar la seguretat de Joan Carles I. Va assenyalar a més que aquestes informacions estaven protegides per la Llei de Secrets Oficials, aprovada el 1968 per la dictadura franquista.

Segons consta en diferents documents, entre agost i desembre de 2020, l'Executiu va descartar almenys vuit peticions d'informació que versaven sobre aspectes relacionats amb la fugida de l'emèrit a Abu Dhabi. En tots els casos, la Secretaria General de Presidència va apel·lar a qüestions relacionades amb la seguretat i va citar la Llei de Secrets Oficials –el futur dels quals està ara en mans del Congrés– com escut contra la transparència.