Público
Público

El Govern critica que la Fiscalia "monitoregi" els Mossos per la polèmica dels llaços grocs

La portaveu del govern català, Elsa Artadi, ha criticat la decisió de la Fiscalia Superior de Catalunya d'investigar el cos policial català per les identificacions a grups de persones que despenjaven llaços grocs. També ha respost a l'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, de celebrar una Consell de Ministres a Barcelona: "És un tema anecdòtic". Artadi ha insistit en centrar la Junta de Seguretat, proposada per Grande-Marlaska, en qüestions fora del debat sobre la convivència.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La consellera de la Presidencia y portavoz del Govern, Elsa Artadi junto al secretario del gobierno catalán, Víctor Culell, a su llegada hoy al Palau de la Generalitat para asistir a la primera reunión del curso político del gobierno catalán tras el periodo estival, mientras arrecia la tensión política por la colocación y retirada de los lazos amarillos en espacios públicos. EFE/Marta Pérez

Engega el curs polític pel Govern català amb la compareixença de la protaveu i consellera de presidència, Elsa Artadi, després del Consell Executiu de la Generalitat. Les declaracions d'Artadi han estat marcades per les recents polèmiques de l'actualitat política, després del missatge del president del govern central, Pedro Sánchez, que ha fet des de Xile, on ha insistit en que "té un projecte per Catalunya": "Som un govern profundament respectuós amb l'autogovern de Catalunya", ha dit. Seguidament, el president socialista ha anunciat que el seu govern té la intenció de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona "per parlar amb els catalans i demostrar-los aquest compromís que va més enllà de les paraules".

"És un tema anecdòtic. Són benvinguts, només faltaria, però més enllà d'aquestes actituds, d'aquests gestos simbòlics, em sembla que no passen d'aquí", ha sentenciat Artadi. La portaveu considera que el realment important "és quines decisions es prenen", més enllà dels símbols. Diu que el Govern està a l'espera de la reunió que, segons es va acordar entre l'Estat i la Generalitat, els dos presidents celebraran aquesta tardor, on esperen que expressin "què volen dir exactament".

En aquesta línia, Artadi ha recordat la posició de l'executiu espanyol durant la Comissió Bilateral celebrada l'1 d'agost, quan Sánchez portava la proposta d'aixecar el veto a les lleis socials recorregudes per Mariano Rajoy, però que va quedar sense concretar: "Vam insistir en que ens intererssava saber quin posicionament tenien amb les lleis que són sensibles i se'ns va dir que allà no es tractaria. Són ells els que han d'aixecar el recurs", ha dit. Artadi, però, ha anunciat que la intenció és que les comissions de treball sorgides d'aquella trobada es reuneixin durant aquest proper mes, abans del 30 de setembre. 

La polèmica dels llaços grocs 

Artadi també ha criticat la decisió de la Fiscalia Superior d'investigar els Mossos d'Esquadra i la policia local de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) per les identificacions a grups que despenjaven llaços grocs al carrer o que alteraven simbologia pels presos polítics: "No entenem que la Fiscalia estigui monitorejant l'activitat dels Mossos. Haurien de deixar-los treballar. És una actitud que precisament va a pel que és el més feble i ens desprotegeix a tots nosaltres", ha dit.

En aquesta línia, la portaveu també s'ha mostrat crítica amb la diferència de relats que s'està fent entorn l'agressió contra una dona que despenjava un llaç groc aquest cap de setmana al parc de la Ciutadella, a Barcelona. Artadi creu que s'estan utilitzant informacions "falses" per reforçar les tesis que defensen que a Catalunya es viu "una situació de violència": "Estan havent-hi accions puntuals, però tots els que vivim a Catalunya sabem que no hi ha un cas de violència al carrer. No representen ni a l'independentisme ni a la gent que està en contra de la independència". 

Per això, la portaveu ha fet una crida a la "responsabilitat" per "no intentar polititzar aquestes situacions", en una clara referència als líders polítics de Ciutadans i el PP. Aquest mateix dimarts, el líder del partit taronja, Albert Rivera, ha anunciat que presentarà al Defensor del Poble un escrit amb el qual demanarà empara institucional pels catalans "indefensos" davant "l'arbitrarietat" del president de la Generalitat, Quim Torra. Rivera també s'ha referit a "l'agressor de la Lídia", la dona agredida al Parc de la Ciutadella, a qui ha denunciat a la Fiscalia per "delictes d'odi".

La Generalitat considera que Ciutadans està instrumentalitzant aquests casos per treure'n un rèdit polític, tal com ja va expressar l'expresident a l'exili, Carles Puigdemont, aquest dilluns, quan va considerar que alguns partits "flirtegen" amb la violència".   Artadi també s'ha referit a la concentració que Inés Arrimadas va anunciar que convocaven per rebutjar l'agressió de la Ciutadella aquest dimecres a les 19.00 h al lloc de l'agressió: "Les concentracions són també part de la llibertat d'expressió. L'espai públic ha de ser plural, lliure i no ha de ser neutral. Sinó, no podrien haver-hi expressions d'altres partits polítics", ha dit.

Junta de Seguretat per parlar de "convivència"

Després de setmanes d'intercanvi de missives, Artadi ha entrat a valorar l'oferta del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, de convocar la Junta de Seguretat de Catalunya per principis d'aquest setembre i incorporar a l'ordre del dia el debat sobre els conflictes de "convivència", refernit-se a la polèmica dels llaços grocs i les agressions contra independentistes. Com ja ha fet el conseller d'Interior, Miquel Buch, aquest cap de setmana, la portaveu ha insitit en que la Generalitat no considera que sigui l'espai adequat per treballar aquesta qüestió: "Per parlar sobre convivència, entenem que l'àmbit és un altre. Però estem totalment oberts a parlar-ne quan sigui amb el govern espanyol", ha dit.

Tots dos governs consideren que les competències des de les quals es pot abordar aquesta qüestió són pròpies. Aquest mateix dimarts, Grande-Marlaska ha tornat a insistir en la potestat de l'Estat per abordar la polèmica sobre les identificacions que han efectuat els Mossos d'Esquadra i les agressions contra independentistes basant-se en la Constitució, mentre que Artadi ha insistit en que les competències recauen en la Generalitat i Mossos d'Esquadra, tal com s'estableix a l'Estatut d'Autonomia. 

La defensa de Llarena

Aquest dimarts, Sánchez ha tornat a refermar el seu compromís en la defensa del magistrat Pablo Llarena: "Des del primer minut, el meu govern ha tingut clar que aquesta no és una qüestió privada, sinó d'Estat i que, en conseqüència, l'Estat actuarà en defensa dels seus interessos i de la seva sobirania jurisdiccional", ha dit. Aquestes paraules encara reforcen encara més la ministra de Justícia, Dolores Delgado, qui ja va avançar que el govern espanyol faria el que fos necessari per defensar "l'actuació jurisdiccional" de Llarena. 

El govern català, per la seva banda, creu que les demandes d'empara del magistrat no tenen cabuda, ja que Llarena ha superat els 10 dies de marge que, segons marca el Consell Geberal del Poder Judicial, tenia per demanar-la. Artadi també ha comentat la polèmica sobre la demanda interposada pels exiliats a Bèlgica, que segons ha reconegut l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, conté un error de traducció. Artadi creu que l'error "no desvirtua" el fons de la denúncia.