Público
Público

Grande-Marlaska respon a Torra i proposa reunir-se a la Junta de Seguretat per parlar sobre les accions contra el sobiranisme

El ministre d'Interior ha fet cas a les cartes del president de la Generalitat i l'ha emplaçat a convocar aquest òrgan per parlar sobre "convivència" i "seguretat ciutadana". Torra ha escrit dues missives a la delegació del Govern a Catalunya i al ministeri d'Interior per denunciar la participació d'agents policials en agressions i accions polítiques contra l'independentisme. La Fiscalia dóna suport a Bassa i veu amb bons ulls concedir-li un permís per veure a la seva mare a l'hospital.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska - EFE/Juan Carlos Hidalgo

Les cartes que el president Quim Torra ha fet arribar a l’Estat ja han rebut resposta. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha remès una missiva al president de la Generalitat on proposa celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya del 3 al 7 de setembre, quan s’espera que es tracti la qüestió de la retirada dels llaços grocs. L’ordre del dia proposat pel ministeri inclou temes com "terrorisme", "eradicació de la violència de gènere", però també "seguretat ciutadana" i "convivència".


Aquest dimecres, la número dos de Marlaska, Ana Botella, ja va avançar que el govern central i la Generalitat tractarien les qüestions de les identificacions i possibles multes que els Mossos d’Esquadra es plantegen posar a les persones que retirin llaços grocs de la via pública, com la identificació que van aplicar a 14 persones de la comarca de la Ribera d’Ebre per retirar simbologia pels presos polítics.

Torra ha enviat dues cartes, primer a la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i aquest dimecres al ministeri d’Interior, denunciant la participació per part d’agents dels cossos de seguretat estatals en accions violentes contra el sobiranisme, com ara els insults proferits contra dos diputats d’Esquerra per part d’un Policia Nacional o l’agressió física que va rebre el fotoperiodista Jordi Borràs per part d’un altre agent. El president de la Generalitat també va denunciar la participació d’un guàrdia civil entre els grups que despengen simbologia pels presos, com ara en l’acció a la Ribera d’Ebre.

Per la seva part, la Fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ja va advertir que, segons el seu punt de vista, ni penjar ni despenjar simbologia política constituïa un delicte. Aquestes declaracions donen pistes sobre quina serà la posició del ministeri sobre la polèmica.

A banda d’aquesta qüestió, la Junta de Seguretat de Catalunya també haurà d’abordar la coordinació en amenaces terroristes entre els cossos estatals i els Mossos d’Esquadra, en especial, pel que fa a la integració definitiva de la policia catalana al Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco). Precisament va ser aquesta la primera confrontació entre la Generalitat i l’Estat a les portes del referèndum, quan, després dels atemptats del 17A, els cossos de seguretat espanyols van criticar a Mossos per no comptar amb ells durant la gestió de la crisi i el govern central de Mariano Rajoy va mostrar resistències en fer cas a la històrica reivindicació d’incorporar-los al Citco.

Fiscalia recolza a Dolors Bassa

La Fiscalia del Tribunal Suprem es mostra favorable a que l’exconsellera empresonada Dolors Bassa pugui sortir de la presó de Puig de les Basses de Figueres (Gironès) per visitar a la seva mare a l’hospital. El que es podria llegir com un altre element de distensió en la gestió dels polítics catalans consistirà en un permís extraordinari, sol·licitat per Bassa, per anar a veure a la seva mare, a l’espera d’una intervenció quirúrgica. Bassa també compta amb l’aprovació de la presó on està ingressada.

La decisió final la prendrà el Tribunal Suprem, que jutjarà a l'exconsellera i a la resta de polítics i líders socials independentistes processats per rebel·lió i sedició.