PREGUNTES
1)Quins acords preveu per formar el nou Govern?

2)Els resultats avalen la continuïtat del Procés?

3)L'enfonsament de Ciutadans, la irrupció de Vox i el lideratge del PSC canviaran el paper del bloc constitucionalista?

Marc Sanjaume

Politòleg i professor de ciència política a la UOC

1)Tal com ha quedat el bloc independentista, el més viable és un acord que faci a Pere Aragonès president, que entri Junts al Govern i que hi hagi el suport parlamentari de la CUP. Tinc el dubte sobre si la CUP voldrà entrar realment al Govern o no. No veig un Govern amb Junts i la CUP alhora, perquè tenen molta distància ideològica, ni tampoc una estratègia independentista que ho justifiqui. La segona possibilitat, que veig molt poc probable, seria que ERC volgués investigar altres vies. Aquí, com Aragonès ha convidat als partits que estiguin d'acord amb l'autodeterminació i l'amnistia, podria explorar amb els Comuns i el suport de la CUP i Junts o del PSC.

2)En un potencial text d'un acord amb el Govern entre ERC i Junts apareixerà alguna espècie de full de ruta, així que podríem dir que el camí cap a la independència no s’atura aquí. D'altra banda, em costa veure que sigui molt concreta: veient les diferències estratègiques d'ERC i Junts, serà difícil veure un acord molt detallat per fer un referèndum en aquesta legislatura. Ara bé, la idea que l'independentisme és un suflé és falsa, perquè el suflé s'ha anat consolidant amb una majoria independentista que no desapareix, sinó que augmenta. L'independentisme està més fort que mai.


3)Això dificulta el treball del PSC, perquè ara es veuen obligats a fer una oposició més responsable que la de Ciutadans, ja que té la pressió de tenir un partit que farà de Cs amplificat: Vox, que farà l'estratègia de brega permanent. Els socialistes voldran ser constructius per diferenciar-se de Vox, però no voldran cedir cap a l'independentisme. Caldrà veure, a més, si els resultats de Vox substitueixen al PP en la dreta espanyola. Faltarà veure si hi ha un canvi de sistema de partits espanyols. És a dir, si al final el centrisme l'abasta tot com Macron, i es queda l'extrema dreta. No sé si Espanya acabarà basculant feia aquí, que és el que els hi està passant a les democràcies liberals amb populismes d'extrema dreta.

Sònia Andolz

Professora associada de política internacional en la UB. Experta en relacions internacionals, conflicte i seguretat

1)Totes les parts veuen que l'independentisme continua viu, però amb el mateix sostre que tenia abans, per la qual cosa si l'eix que es prioritza és el nacionalista, seguirem amb els mateixos equilibris. Hi ha un element disruptiu, que és que quan Aragonès parla de crear un Govern ampli, hi ha un electorat que no ha votat Comuns però que se sent representat per aquest partit. Incloure els Comuns seria posar un element diferent dins d'un Govern independentista.

2)Els resultats avalen que l'independentisme continua fort i que la meitat de la població vol formar part d'una unitat política, que és la que no té, i l'altra meitat de la població que vota entén que hauríem de continuar organitzant-nos territorialment dins d'un Estat autonomista. L'Estat no pot continuar pretenent que això no existeix i ha d'abandonar la retòrica de què es tracta només d'un conflicte català. Ja fa massa eleccions que les opcions independentistes aconsegueixen aquests resultats.

3) M'agradaria creure que sí. Ciutadans a Catalunya ha estat un partit que ha portat molta tensió al discurs nacionalista, sobretot en les formes. Molt de votant de Cs s'ha desinflat i s'ha anat cap a Vox. M'agradaria creure que el PSC serà un líder de l'oposició diferent i que portarà una mica de distensió, però Illa ha buscat el votant espanyolista i ha fet molt poques picades d'ullet al qual era el PSC catalanista d’esquerres.

Gemma Ubasart

Professora de ciència política a la Universitat de Girona

1)Aquí la previsió que Aragonès sigui president és la més compartida, però caldria veure si ERC opta per reeditar la majoria independentista de la passada legislatura o si s'obre un escenari diferent i ERC fa efectiu el que va dir en el seu discurs i transita cap a altres acords possibles que reforcin la línia d'esquerres. O hi ha un acord independentista, o un més a l'esquerra.

2)Ara hi ha molts independentismes. Les eleccions marquen que el conflicte nacional territorial està i fan falta vies de diàleg per a resoldre'l, i que l'independentisme no és un suflé que l'endemà ja es va a casa. Crec que els blocs, després de l'època de l'octubre del 2017, cada vegada són més porosos i expliquen menys la vida política catalana. En les eleccions del 2015 i del 2017 només En Comú Podem tenia un electorat transversal i que podia situar-se de manera diferent enfront de la pregunta de la qüestió nacional, però si veiem l'últim CEO, en la pregunta sobre la preferència del model d'estat en els votants d'ERC, només el 51% prefereix un estat independent.

3)El bloc constitucionalista mai ha actuat com a tal. En aquests moments el PSC actuarà com a PSC, però el problema dels socialistes és que no tenen capacitat de generació d'aliances que, per exemple, puguin portar a Illa a la presidència, i l'etapa més tensionada del Procés és encara molt recent com per a construir ponts.

Andreu Paneque Martín

Investigador de l'Institut d’Estudis Andorrans i professor associat a la Universitat Pompeu Fabra

1)L'eix nacionalista continua més vigent que no el d'esquerra - dreta, així que el que té més opcions és una dupla sense èxit, que és ERC i JxCat, amb l'única incògnita del paper de la CUP, si serà actiu o si estarà en l'oposició. Si no fos això seria una gran sorpresa, perquè tots els actors involucrats en aquesta espècie de possibles pactes tenen interessos en l'àmbit nacional. El PSC s'ha presentat com a alternativa a la independència, i investir Aragonès seria un contraargument que els perjudicaria.

2)Avalen la postura independentista. Els blocs continuen existint, i qui cregui que el problema polític es resol com s'ha fet fins ara és un il·lús. L'únic canvi és si s'aposta per una estratègia d'embat contra l'Estat, o si veiem que el que es necessita és que guanyin les forces més moderades en formes i en accions, que són les que han guanyat. D'altra banda, en l'eix independentista preval la idea més de moderació en l'elecció, però per al vot enfadat els extrems continuen sent una opció. I, per a mostra, un botó: Vox.

3) Afectarà el lideratge del PSC, que com a mínim guarden les formes, avanç que no hem vist fins al moment. Encara que Cs i Vox no són el mateix, perquè uns són obertament feixistes i els altres tenen un discurs de dret que a vegades pot tenir discursos d'odi, Vox buscaran l'embat tota l'estona amb el PSC, justificant l'acció independentista perquè el PSC ho ha permès, fent el mateix joc que Cs. No crec que impliqui un canvi en el joc polític, però sí en les formes i serà pitjor.