El Ministeri d'Igualtat ha fet públics aquest dimecres els esborranys de les lleis per garantir els drets de les persones Trans i LGTBI en el que fa mesos que treballen amb diverses organitzacions que representen a aquests col·lectius. Segons informa la periodista Marisa Kohan de Público, fonts del Ministeri afirmen que es tracta d'esborranys que hauran de passar encara un llarg tràmit per convertir-se finalment en lleis. La ministra Irene Montero va presentar ambdós projectes de llei la setmana passada a la vicepresidenta primera del Govern espanyol, Carmen Calvo, i aposta per tenir-los aprovats en la primera quinzena de febrer, per la qual cosa podrien estar en l'agenda del pròxim consell de Ministres, que se celebrarà el dimarts nou.

L'aprovació de totes dues lleis durant la present legislatura és part de l'acord de Govern estatal que van signar Unidas Podemos i el PSOE, tot i que des de fa mesos alguns punts concrets de la Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans ha aixecat crítiques des de la cúpula socialista per aspectes com l'autodeterminació de gènere.  Aquí analitzem alguns punts clau d'aquesta proposta.​

Lliure determinació de la identitat de gènere

Entre les principals novetats que inclou la llei trans respecte a la legislació actual destaca el reconeixement al "dret a la determinació de gènere lliurement manifestada", és a dir, que permet el canvi de "sexe registrat" amb només la manifestació de l'interessat a partir dels 16 anys. Per a això no serà necessari cap mena d'informe mèdic o psicològic, ni la necessitat de tractaments hormonals o procediments quirúrgics, una demanda històrica del moviment de les persones trans.

L'actual llei, vigent des de 2007, contempla ja la possibilitat de canviar el sexe registral, però exigeix un diagnòstic de disfòria de gènere i demostrar almenys dos anys de tractament hormonal per adequar l'aparença física al gènere sentit. La despatologització ha estat una reivindicació històrica del moviment LGTB, que considera que, si bé la llei de 2007 va ser pionera en el seu moment, s'ha quedat obsoleta i nega drets. Des d'Igualtat consideren línies vermelles negociar l'autodeterminació de "gènere" i la despatologització de les persones trans, ja que es tracta de drets humans reconeguts i exigits des de diversos organismes internacionals, com ara els de Nacions Unides o el Consell d'Europa.

Aquest dret a la identitat de gènere lliurement manifestada també es reconeixerà als estrangers residents al nostre país, amb independència de la seva situació administrativa.

Menors i trànsit

L'esborrany contempla que, en compliment de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i en línia amb l'informe de la ponència que van aprovar els principals grups parlamentaris el 2019, s'elimina el requisit de la majoria d'edat per sol·licitar la rectificació de l'esment registral del gènere. Els majors de 16 anys podran sol·licitar-ho sense permís patern ni informes mèdics, mentre que els menors d'entre 12 i 16 podran demanar-ho a través de progenitors, o representants legals.

Pel que fa al trànsit amb tractaments hormonals a menors, l'esborrany de la llei contempla que es pugui iniciar un tractament blocador hormonal "a l'inici de la pubertat". Aquest tractament permetria bloquejar el desenvolupament d'atributs sexuals com el pèl o els pits. Es podrà prestar a majors de 16 anys amb consentiment informat.

Fonts del Ministeri d'Igualtat desmenteixen les veus que afirmen que aquesta llei obligarà els menors a hormonar-se i expliquen que és l'actual llei la que obliga a demostrar un període d'hormonació de dos anys per tenir accés a un canvi registral del gènere en els documents i que com que no s'exigirà aquest requisit la necessitat de consumir fàrmacs disminueix, sobretot en els menors.

Dret i obligacions jurídiques

L'esborrany de la llei afirma que el canvi registral "no alterarà la titularitat dels drets i obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona amb anterioritat a la inscripció del canvi". És a dir, que les persones seran responsables dels delictes o actuacions que hagin comès mentre estaven registrats amb un sexe determinat. El text fa una referència expressa a la llei de violència de gènere de 2004. Aquesta cita respon a les afirmacions que arriben des de sectors del PSOE i alguns sectors del moviment feminista contraris a la llei, que asseguren que podrien fer-se canvis registrals d'homes per evitar condemnes per violència de gènere. Per contra, les feministes a favor de la llei qualifiquen aquest supòsit d'inversemblant i consideren que es tracta de postulats trànsfobs i criminalitzadors contra les dones trans.

Trànsit i reproducció assistida pública

El text de la llei especifica que "l'atenció sanitària específica a les persones trans s'inclourà en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut". Això significa que el sistema públic podrà facilitar els tractaments hormonals, les teràpies de veu, les cirurgies genitals, mamoplàsties, mastectomies i material protètic. En aquest sentit, seran les comunitats autònomes, que tenen la competència en salut, les responsables de garantir serveis.

Pel que respecta als serveis de reproducció assistida a les persones trans amb capacitat de gestar, la llei estableix que aquestes tècniques seran part també del sistema de salut. Això inclou, a més, l'accés a les tècniques de congelació de teixit gonadal i de cèl·lules reproductives en persones que se sotmetin a tractaments hormonals.

Pel que fa a la pràctica de l'esport, el text recull que les persones trans participaran en esdeveniments esportius en funció del seu "sexe registral" i que no es podran realitzar proves "de verificació del sexe". El mateix passa en el cas de les persones que són internades en centres penitenciaris. La llei preveu que siguin "tractades i separades segons el seu sexe registral", tret que considerin que això posi en perill la seva integritat.

Discrepàncies amb el PSOE

Al llarg dels últims mesos, diverses veus dins del PSOE, al Govern espanyol en coalició, i alguns sectors del moviment feminista han mantingut un debat encès contra la llei trans en oposició a altres feministes a favor de la despatologització de les persones trans. Les primeres mantenen que l'autodeterminació de gènere "esborra les dones", considerant que les dones trans no ho són, de dones. Per contra, les partidàries de la iniciativa d'Igualtat defensen que aquest posicionament atempten contra les persones trans i, en concret, contra les dones, i celebren que la llei posarà la primera pedra per protegir els seus drets, reconeguts per estaments internacionals. 

En el si del Govern espanyol, el PSOE va arribar a desafiar la proposta de Montero amb un document signat, entre altres, per Carmen Calvo, vicepresidenta de l'Executiu estatal, afirmant que la llei generava "inseguretat jurídica". De fet, fonts del PSOE han manifestat que no es tracta d'una llei del Govern espanyol, sinó d'un text que presenta Unidas Podemos. Des del ministeri que dirigeix Irene Montero han afirmat, no obstant això, que "no tenen constància que el Ministeri d'Igualtat no formi part del Govern", i afirmen que el que "realment causa inseguretat jurídica és que existeix una sentència del Tribunal Constitucional que diu que la llei 2/2007 incompleix drets a la integritat moral i física de les persones trans i que tinguem 14 lleis autonòmiques diferents que regulen l'autodeterminació de gènere". Des del Ministeri d'Igualtat insisteixen que no és possible que "tenir o no drets depengui d'on vius".

Consultats per les possibles discrepàncies entre els socis de Govern espanyol, fonts del Ministeri d'Igualtat no han volgut entrar en els detalls i han afirmat que el text és pràcticament el mateix que la proposició que el PSOE va presentar en 2019 per a modificar la llei de 2007 i que moltes parts del text han estat acordats en la comissió d'Igualtat al llarg de la passada legislatura. Des d'Igualtat expliquen que hi ha temps per a buscar amplis consensos. Fonts del Ministeri d'Igualtat afirmen que el text del projecte de llei s'aprovarà en Consell de Ministres abans de mitjans de febrer i que hi ha temps suficient per això, tot i que abans que passi s'han de recaptar i incorporar les opinions o modificacions de diversos ministeris i secretaries d'Estat. "El que és important és continuar negociant", van afegir.