El judici al Procés va agafant en ocasions un regust similar al del dia de la marmota. La vuitena setmana de la causa a la Sala Penal del Tribunal Suprem va arrencar aquest dimarts amb la declaració com a testimoni d'un alt càrrec de la Policia Nacional, i continuarà dimecres i dijous amb els testimonis de fins a 43 agents de la Guàrdia Civil, d'un total de 51 testimonis citats en aquests tres dies: els piolins han pres la Sala.

"Piolins" és la paraula que ha fet servir l'únic mosso d'esquadra que va declarar aquest dimarts, la que van utilitzar altres agents de la policia catalana citats per guàrdies civils en les seves compareixences, i és el terme amb el que col·loquialment es coneixia els membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat destinats a Catalunya als voltants de l'1-O, en referència a la imatge de Piolín i altres personatges de dibuixos animats que cobrien un dels vaixells on pernoctaven part d'aquests agents, el ferri Moby Dada.

"Mira, aquí venen dos piolins", és també el que va dir quan passaven dos guàrdies civils un altre Nosso d'Esquadra a Lleida, un dia després de l'1 d'Octubre de 2017. Va ser un dels agents de la policia catalana que després els va insultar, acusant-los d'haver colpejat els seus amics i familiars a la jornada del referèndum, sempre segons el seu relat.

Com la setmana passada, aquests "piolins" tornen a ser protagonistes d'aquesta fase de declaracions, en què hi ha dos punts d'inflexió clars fins dijous: la declaració del comissari en cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional a Catalunya, Juan Manuel Quintela, que va transcórrer durant el matí de dimarts, i la testifical de l'exnúmero dos del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos, Ferran López Navarro, prevista per aquest dimecres.

I, mentre les declaracions se succeïen ràpidament durant la tarda, la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'investigar per desobediència el president de la Generalitat, Quim Torra, per mantenir llaços grocs en façanes d'edificis públics -contra la decisió de la Junta Electoral Central-, copava els titulars dels mitjans de comunicació. El gruix de denúncies dels agents eren similars a les exposades la setmana passada, i entre elles afloraven insults, amenaces i escenes de tensió.

Potser, la novetat arribava amb el relat de dos caps de la Guàrdia Urbana de Badalona que van intervenir cartells de propaganda de l'1-O, el 25 de setembre de 2017. Un d'ells destacava el paper en aquesta actuació de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, per al qual la Fiscalia demana 17 anys de presó per rebel·lió: afirmava que Cuixart va sol·licitar als agents que fessin la "vista grossa" i els permetessin quedar-se amb aquests materials. Els cartells lluïen eslògans com "Hola Europa", "Hola nou país" i "Hola República", i la vintena de persones que eren al lloc van començar a increpar-los i insultar-los quan els van intervenir, sempre segons el seu relat.

Els dos agents han reconegut que Cuixart no va participar en aquests insults, si bé el president d'Òmnium Cultural i dues persones més van obstaculitzar el pas del vehicle de la Guàrdia Urbana en què els policies van decidir apartar-se dels concentrats, per exigir-los que tornessin un dels DNI de les persones identificades, que en aquest moment no apareixia: "Fins i tot vaig riure, era una situació còmica i molt rara", relatava un d'aquests guàrdies urbans.

Gairebé "còmica" es tornava també la situació al Suprem quan relataven com va reaccionar l'aleshores tercer tinent d'alcaldia de Badalona, ​​José Téllez, quan li van demanar el carnet d'identitat per identificar-lo, en la mateixa protesta. Abans els havia reclamat que li lliuraressin els cartells. "Téllez es va quedar absort, catatònic, com pensant en el que havia fet", relatava un d'ells.

O quan el fiscal Jaime Moreno, després que un dels guàrdies urbans negués haver-se sentit desautoritzat per Cuixart, -l'altre afirmava el contrari-, repreguntava, amb evident caràcter suggestiu: "¿No li sembla que repartir els cartells contra la voluntat de vostès és desautorizar-los? ", esgrimia. I el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, havia de cridar-li l'atenció: "Senyor fiscal, ha dit que no s'ha sentit desautoritzat pel senyor Cuixart", tancava.

De fet, el mateix Marchena tirava d'ironia per deixar caure que ell també apreciava certs tints de dia de la marmota en aquest judici, davant l'enèsima queixa de les defenses pel veto del tribunal a l'exhibició de vídeos durant les testificals: "Jo sé que forma part de l'escenografia d'aquest judici el reclamar cada dia els vídeos".

I "rar", per inusual -i per usar el terme del testimoni- era també el somriure del magistrat president en finalitzar els interrogatoris i corregir la seva pròpia relliscada: primer va dir que el judici continuaria a les 11.00 de dimecres; després va rectificar i va recordar que arrencarà a les 10.00h, com acostuma a ser habitual. Abans d'aquesta hora estan citats López i Joan Carles Molinero, el cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial durant el 20-S i l'1-O, i és precisament a partir de les 11.00 -previsiblement els dos primers testimonis s'estendran i finalment serà molt més tard- quan estan citats als 6 guàrdies civils que han de comparèixer durant el matí. Hi ha més de 200 agents d'aquest cos i de la Policia Nacional cridats a declarar en la causa.

Una altra situació "rara"

En un altre ordre de coses, el comissari Quintela s'ha convertit en el primer comandament policial que "lamenta" públicament les conseqüències de l'actuació policial de l'1 d'octubre, concretament el tret d'una bala de goma que va deixar sense la visió d'un ull a Roger Español, un dels concentrats en els col·legis electorals en la jornada del referèndum.

No obstant això, tot seguit Quintela va restar-li importància a aquesta situació, en afirmar que Español era a la primera línia dels concentrats i mostrava una actitud "hostil", o que li van atribuir "cinc agressions directes" a policies en un informe sobre aquesta jornada. La seva advocada, Anaïs Franquesa, ha titllat aquest dimarts d'"extremadament alarmant" que el comissari es referís a "un informe inexistent", recull l'Agència EFE. Però el comissari ja havia deixat de declarar feia hores, i el dia de la marmota seguia el seu curs.