Público
Público

JUDICI AL PROCÉS La recta final del judici al procés: el dimecres quedarà vist per sentència

El Tribunal Suprem escoltarà durant els dos pròxims dies els informes finals de les defenses, i donarà la paraula per segona vegada als 12 processats, quan es compleixen quatre mesos de judici. Després de la compareixença de 422 testimonis, i amb els relats antagònics de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sobre si va haver-hi o no violència encara presents, els lletrats perfilen els seus discursos, conscients que caldrà esperar fins després de l'estiu per conèixer la sentència.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president del tribunal que jutja el procés, Manuel Marchena (2d), durant la sessió d'avuii al Tribunal Suprem/EFE

El judici a la cúpula del procés afronta a partir d'aquest dimarts les seves últimes 15 hores, condensades en dues sessions, abans de quedar vist per a sentència. El dimecres es compleixen exactament quatre mesos des de l'arrencada del judici oral al Tribunal Suprem, el 12 de febrer, i serà la segona ocasió en la qual la Sala penal escolti als 12 dirigents independentistes que seuen a la banqueta dels acusats.

L'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, serà el primer a intervenir. Si segueix la línia adoptada a l'inici del judici, es presentarà com un pres polític, i negarà haver comès cap delicte. Com ell, la resta de processats tindran dret a un torn d'última paraula que hauran de reduir a 15 minuts. Serà el dimecres a la tarda, si es compleixen els temps marcats per la Sala penal.

Les defenses buscaran els punts cecs dels relats de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sobre els fets, que a més són antagònics: la primera aprecia violència, la segona la nega

Abans, a les 9.30 hores del dimarts, prendran la paraula les seves defenses, i durant una hora per cadascun dels 12 processats podran desglossar tots els seus arguments: sobre la innocència dels seus defensats; sobre la inconsistència del relat de les acusacions i els seus punts cecs, així com sobre l'absència dels requisits jurídics per donar per provada la rebel·lió o la sedició, i fins i tot sobre l'absència de proves que 10 dels 12 processats cometessin un suposat delicte de malversació.

També parlaran sobre el mateix esdevenir del judici -suposades irregularitats o errors-, i previsiblement, alguns d'ells incidiran en la presumpta vulneració dels drets polítics dels seus defensats -especialment els cinc que han vist suspesa la seva condició de diputats i senador, respectivament, adquirida en els comicis del 28-A. En el cas de Junqueras, també eurodiputat electe després del 26-M, la seva situació ni tan sols està clara.

Fonts de les defenses consultades per Público expliquen que seguiran l'ordre d'intervencions mantingut fins avui: primer prendrà la paraula el lletrat Andreu Van den Eynde, que representa a Junqueras i a Raül Romeva, per la qual cosa podrà parlar durant dues hores. Com a molt, esperen que el tribunal arribi a escoltar a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig, abans de donar per conclosa la jornada.

En qualsevol cas, immediatament al costat de Van den Eynde a l'estrada se situa l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que serà qui prengui el testimoni. La seva estratègia és precisament la que més s'aparta de les de la resta de les defenses, sobretot dels qui s'exposen a majors peticions de presó i passen més temps sota els focus; davant del j'accuse de Cuixart, i l'acte-reivindicació de Junqueras o Romeva com a presos polítics, Melero va deixar clar des del primer dia que l'equip que encapçala s'enfronta a un judici penal "com una estafa o una alcoholèmia", i ha donat diversos cops d'efecte en aquests mesos.

Barallarà per demostrar que Forn, conseller d'Interior durant el procés, no es va servir del seu càrrec -d'ell depenien els Mossos d'Esquadra- per afavorir el referèndum, com més han assegurat tots els alts comandaments de la policia catalana anomenats com a testimonis. Els mateixos que també han criticat les seves declaracions sobre el fet que els Mossos permetrien el referèndum, i que han emfatitzat que estava present en les reunions en les quals la cúpula del Cos va transmetre a Carles Puigdemont, Junqueras i al mateix Forn, el previsible risc que es produïssin xocs violents l'1 d'octubre de 2017, la jornada del referèndum sobiranista.

L'ANC i Òmnium Cultural es preparen per tornar a lluir múscul amb noves protestes al carrer, quan ja s'han sobrepassat els 600 dies des de l'entrada a presó provisional de Sànchez i Cuixart

Els equips de Els Jordis, per part seva, treballaran per demostrar que els líders de l'ANC i Òmnium Cultural només van tenir un rol destacat en protestes pacífiques i democràtiques, i per tant que no van afavorir cap "insurrecció" ni "alçament", com aprecia el Ministeri Públic.

De fet, si s'ha de jutjar per l'escenificació de les acusacions la setmana passada, la consistència del terra en el qual trepitgen les parts no sembla clara. El dimarts, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van demostrar que tenen dues visions antagòniques sobre els delictes de major gravetat que cadascuna d'elles atribueix als processaments.

El Ministeri Públic va dedicar gairebé tres quartes parts del seu temps en aquesta jornada -el que va provocar crítiques entre les defenses-, a justificar la seva acusació per rebel·lió, en entendre que per a la comissió d'aquest delicte no fan falta armes: el procés hauria estat una rebel·lió "diferent", sense armes però amb el grau de violència "necessari" per la consecució del seu objectiu últim, la independència de Catalunya -si bé no van aconseguir aquesta meta, i tots els acusats excepte Junqueras, que no ha entrat en la qüestió, s'han referit a la declaració unilateral d'independència (DUI) com un mer gest polític-. La DUI tampoc va ser reconeguda per cap Estat membre de la UE.

Seoane, advocada de l'Estat: "No està provat que l'ús de la violència hagi estat un dels elements estructurals del pla dels acusats"

La tesi sobre el "cop d'estat" de la Fiscalia, que es curava en salut i rebutjava que pogués sostenir-se l'acusació per sedició -“Va haver-hi cent sedicions per trencar l'ordre constitucional”, en paraules del fiscal Fidel Cadena- xocava així amb la que va defensar l'advocada de l'Estat, Rosa Seoane. Ella sí que considerava provada la sedició, però va negar que hi hagués rebel·lió i, per tant, que els episodis de violència durant el procés fossin quelcom calculat i buscat pels processats. "No podem considerar provat que la violència, com a mitjà de major intensitat que l'ús de la força, hagi estat un dels elements estructurals del pla dels acusats, com a mitjà per aconseguir les seves finalitats", resolia.

Amb aquesta situació, i amb l'acusació popular que exerceix el partit ultradretà Vox aprofitant per marcar-se un al·legat d'autobombo, la 50a sessió del judici es donava per conclosa. Els processats i les seves defenses tornen a intervenir per última vegada aquesta setmana, i després els tocarà esperar a la sentència, que previsiblement no arribarà fins després de l'estiu.

No obstant això, que aquest judici conclogui no permet escriure un punt final: hi ha tot un laberint de causes sobre el procés en instrucció, i d'altres pendents de l'inici del judici oral. Quan arribi la sentència sobre el judici al Suprem encara quedaran moltes pàgines per escriure. Mentrestant, l'ANC i Òmnium Cultural es preparen per tornar a lluir múscul amb noves protestes al carrer, quan ja s'han sobrepassat els 600 dies des de l'entrada a la presó provisional de Sànchez i Cuixart.