Público
Público

L'avançament electoral dinamita ponts entre les esquerres catalanes

PSC, ERC i comuns entren en una espiral de retrets que paralitza la possibilitat d'un govern de coalició a Barcelona i complica aliances postelectorals futures, mentre la CUP aguditza el seu discurs anticapitalista contra la resta de partits

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, parlant el líder del PSC, Salvador Illa, després de la votació sobre la B-40
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, parlant amb el llíder del PSC, Salvador Illa, després de la votació sobre la B-40. Marta Sierra / ACN

Les campanyes electorals són sempre un temps gens procliu als pactes i les enteses polítiques. La pugna electoral entre partits fa difícil qualsevol acord i, per això, les negociacions i l'activitat parlamentària s'acostumen a aparcar. Entra dins de la normalitat. Però una cosa és aquest fenomen puntual i una altra és el terratrèmol polític generat amb la caiguda dels pressupostos de la Generalitat i l'avançament electoral a Catalunya, que ha esquerdat de manera considerable les relacions entre les forces polítiques catalanes d'esquerres, dinamitant alguns ponts que caldrà veure si l'escenari postelectoral permet reconstruir.

PSC, ERC i comuns han entrat en una espiral de retrets mutus

De moment, PSC, ERC i comuns han entrat en una espiral de retrets mutus. Però segons ha pogut constatar Públic, en conversa amb dirigents dels tres partits del més alt nivell, la confrontació va més enllà de la dialèctica electoral i les relacions polítiques entre les cúpules de les tres formacions se n'han ressentit fortament. El desacord va més enllà de la fallida negociació pressupostària o del polèmic Hard Rock. Un mar de fons que, d'entrada, paralitza per exemple la possibilitat d'un govern de coalició a l'Ajuntament de Barcelona i complica aliances postelectorals futures.

Entre la "freda cortesia" i el "sincer enuig"

Totes les fonts consultades admeten que la relació entre dirigents dels comuns com Ada Colau i Jéssica Albiach i dels socialistes com el mateix Salvador Illa o l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es poden definir com a molt de "freda cortesia", en paraules d'alguns dels esmentats. I per la seva banda, les relacions de Colau i Albiach amb dirigents d'ERC com Pere Aragonès o Oriol Junqueras es poden definir ara mateix de "sincer enuig", i això va en les dues direccions. Paral·lelament, els republicans han refredat la seva relació amb el PSC després de la convocatòria electoral per al 12 de maig, mentre la CUP aguditza el discurs anticapitalista contra la resta del conjunt de partits.

El presidente de la Generalitat, Pere Aragonès, recibe al nuevo alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del PSC, y a los nuevos concejales, entre ellos, Xabier Trías (JUnts) y Ada Colau (En Comú Podem). E.P./ Alberto Paredes
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, el dia de la recepció al nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del PSC, i als nous regidors, entre ells, Xavier Trías (Junts) i Ada Colau (Barcelona en comú). — Alberto Paredes / EUROPA PRESS

Això a Catalunya, però també cal apuntar a un cert malestar sorgit entre el PSOE i Sumar per la desestabilització provocada a la política catalana, i fins i tot una esquerda en l'estreta relació que mantenen el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Yolanda Díaz. Evidentment, el que pugui passar a partir d'ara a Catalunya marcarà l'esdevenir de la legislatura espanyola, encara que Junts i ERC insisteixen que les negociacions i els acords vigents es mantindran al marge dels resultats electorals del 12 de maig.

Les claus, Barcelona i el model de país

La pregunta clau seria que és el que ha passat entre les tres forces d'esquerres catalanes que la política clàssica anomena com el tripartit d'esquerres. Un tripartit que, més enllà de l'etapa històrica de les presidències de Pasqual Maragall i José Montilla, i després del parèntesi que ha suposat el Procés independentista, havia refet llaços governant en aquests moments tres de la quatre diputacions catalanes, diversos ajuntaments, aprovant pressupostos a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, o amb els acords d'investidura per al govern de coalició de Pedro Sánchez entre el PSOE i Unides Podemos primer, i el PSOE i Sumar ara. I la resposta és clara, que les relacions entre les tres forces han patit un deteriorament notori.

Les relacions entre ERC i Barcelona en Comú es van fracturar el 2019 quan Ada Colau va frustrar l'alcaldia d'Ernest Maragall

En el perquè, l'episodi del Hard Rock que ha enfrontat els comuns i el PSC, amb Esquerra al mig, que s'ha endut pel davant a la legislatura catalana –i veurem si l'espanyola-, pot ser un detonant però no pas l'explosiu. Hi ha diversos factors de fons. Un essencial, sens dubte, és l'Ajuntament de Barcelona, la segona joia de la corona a la política catalana després de la Generalitat. Les relacions entre ERC i Barcelona en Comú es van fracturar el 2019 quan Ada Colau va frustrar l'alcaldia d'Ernest Maragall després que el republicà guanyés les eleccions municipals. També entre els republicans i el PSC, a qui Maragall va acusar d'ordir el pacte amb els dissidents de Ciutadans liderats per Manuel Valls per fer alcaldessa a Colau. Paradoxalment, després el Saló de Cent -sala noble de l'Ajuntament de Barcelona-, també ha estat l'escenari d'un dur enfrontament entre el PSC i Barcelona en Comú, atès que els de Colau van fer alcalde el socialista Jaume Collboni, amb el suport del PP, però això no s'ha traduït en la seva incorporació al govern municipal.

També hi ha altres derivades ideològiques que han augmentat les diferències entre partits sobre models econòmics i socials, tant pel que fa a Barcelona com al conjunt de Catalunya. En temes com ara les infraestructures, el turisme de masses, l'habitatge, o els serveis públics. Amb un PSC que ha fet bandera de grans projectes com ara noves autopistes, ampliació de l'aeroport o el mateix Hard Rock. I amb un Collboni que ha desmantellat bona part de les banderes de Barcelona en comú com l'urbanisme tàctic i la pacificació del trànsit. I una Esquerra que navega entre aquests dos mars. Ho descriu perfectament aquesta frase d'Ada Colau: "Ens sorprèn la supeditació d'ERC al PSC més de dretes de la història i també a la Caixa –i podria ampliar-se a altres poders fàctics i econòmics-".

Reunions al més alt nivell per reconduir les relacions

Segons ha pogut saber Públic, aquestes últimes setmanes no han faltat les trucades i fins i tot les trobades personals del més alt nivell entre els dirigents de les tres formacions polítiques de l'esquerra catalana. Entre Colau i Illa, entre Illa, Albiach i Aragonès, o entre Yolanda Díaz i Colau, però també amb el president de la Generalitat parlant telefònicament amb Díaz, etc. Per parlar de pressupostos i Hard Rock, però també per "establir un mínim denominador comú al full de ruta per a Catalunya, més enllà de temes puntuals, que permeti crear un espai comú per entendre'ns", assenyalen fonts coneixedores dels contactes. Unes converses definides com a "infructuoses" i que han desembocat en el bloqueig parlamentari de dimecres i la convocatòria electoral.

Aquestes últimes setmanes no han faltat trobades personals del més alt nivell entre els dirigents del PSC, comuns i ERC per parlar de les relacions entre les esquerres

Una alta dirigent dels comuns explica que en aquests contactes "davant la pregunta de cap a on volen portar el país el PSC i ERC, ens hem trobat amb respostes decebedores, uns socialistes immobilistes que es limiten a evitar aquest debat i una Esquerra aferrada a continuar governant sense rumb". La visió de les altres dues parts és, òbviament, diferent. Des del PSC admeten els contactes però acusen En Comú Podem de dogmatisme i de voler "imposar el seu model de país a Catalunya des d'una posició absolutament minoritària", en paraules de la portaveu al Parlament del PSC, Alícia Romero. Mentrestant, Esquerra responsabilitza directament Ada Colau de la situació generada, en paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i als comuns de "vetar els pressupostos per un interès merament partidista aparcant els interessos del país i de la ciutadania". Acusacions que alhora han produït un fort enuig en la màxima dirigent dels comuns que exigeix una rectificació a Aragonès.

Bloqueig total a l'Ajuntament de Barcelona

La forta tensió política generada entre les forces d'esquerra catalanes té conseqüències directes i de futur. El primer efecte devastador ha estat a l'Ajuntament de Barcelona. El que semblava imminent ingrés d'Esquerra al govern municipal del socialista Jaume Collboni, després de l'acord pressupostari, ha quedat totalment frenat. Des d'ERC admeten que la convocatòria electoral ha impactat a la política local i que ara "no es donen les condicions per incorporar-nos a la governabilitat de la ciutat". Collboni es queda així sense reforços per governar i sense pressupostos, ja que Barcelona en comú ja ha traslladat la seva intenció de votar en contra dels primers comptes de Collboni "si el PSC no en rectifica la posició".

Vetos creuats i exigències per després del 12 de maig

Però el malestar també pot tenir conseqüències postelectorals. L'aritmètica del Parlament que sorgeixi del 12 de maig definirà si hi ha opcions viables per formar un nou Govern, i si Aragonès continuarà a la presidència o serà substituït per Salvador Illa, les dues opcions que apunten les principals enquestes, amb els socialistes al capdavant. Però el que sembla segur és que no hi haurà majoria absoluta que valgui i caldrà negociar coalicions. I amb el front independentista totalment fracturat a causa de l'enfrontament entre Junts i ERC –i amb la CUP fora de qualsevol de les equacions possibles–, el tripartit d'esquerres semblaria l'opció més solvent. Una via, però, que amb la tensió actual cal veure si és transitable.

Pere Aragonès compareix al Palau de la Generlaitat a la galeria gòtica per anunciar eleccions
Pere Aragonès durant la compareixença al Palau de la Generlaitat a la galeria gòtica per anunciar eleccions. Quique García / EFE
ERC: "Nosaltres competim amb el PSC per la presidència, això va entre ells i nosaltres i en cap cas farem president Salvador Illa, quedem com quedem"

Les fonts consultades no auguren gaires possibilitats. Amb ERC i comuns tancats en banda i un PSC més ambigu. Des de la direcció d'Esquerra donen per fet que "nosaltres competim amb el PSC per la presidència, això va entre ells i nosaltres i en cap cas farem president Salvador Illa, quedem com quedem". Alts càrrecs dels republicans ratifiquen aquesta idea: "seria un suïcidi" assenyalen, i asseguren que ERC buscarà la victòria i després es veurà quines opcions de negociació s'obren, i si no ho aconsegueixen optaran pel paper d'oposició als socialistes. Les fonts republicanes descarten totalment un tripartit i es pregunten: "Si Illa necessita els vots d'En Comú Podem, renunciarà al Hard Rock que els socialistes han imposat fent una pinça irresponsable amb els comuns per portar-nos a la situació actual?"

Comuns: "No investirem cap president que porti sota el braç projectes caducs i insostenibles"

Per la seva banda, des de la direcció dels comuns s'insisteix que aposten per un Govern d'esquerres però avisen que "no investirem cap president que porti sota el braç projectes caducs i insostenibles en infraestructures, fiscalitat o polítiques socials". I asseguren que "mantindrem ferma la posició exigint una renúncia al Hard Rock i tot el que significa, perquè el contrari porta Catalunya a la precarietat i el desastre mediambiental".

I finalment, el PSC es mostra prudent, i la direcció recrimina a les altres forces polítiques d'esquerres que "fixin ara vets, quan governem en moltes institucions i hem arribat a molts acords importants", segons Alícia Romero. La portaveu parlamentària socialista marca l'objectiu del PSC en què Salvador Illa pugui assumir la presidència de la Generalitat, i per això deixen totes les opcions obertes: "primer guanyarem les eleccions i després parlarem amb tothom, excepte amb Vox".

A la política tot és possible, però en aquestes eleccions catalanes del 12 de maig res no serà tasca fàcil a partir de l'endemà. I la tensió entre les esquerres catalanes ho complica molt més quan semblava superada l'etapa dels blocs independentista i constitucionalista. Per tant, caldrà esperar els resultats i no descartar res. Tant qualsevol pacte imprevist, en què veurem quin paper tenen partits de la dreta com el PP o Junts, i fins i tot l'escenari de bloqueig i de repetició electoral.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?