Davant de l'ofec econòmic de la majoria dels ajuntaments catalans, l'impost sobre béns immobles (IBI) pujarà aquest 2024 un 5% de mitjana a les principals poblacions. Els increments són generalitzats a les capitals de comarca i les ciutats de més de 20.000 habitants, arribant a superar el 15% en alguns casos. Arriben enmig de l'afany dels consistoris per quadrar els comptes enmig d'una situació complexa en l'àmbit local i global.

Es tracta de casos com el de Pineda de Mar (Maresme), el municipi amb un augment percentual més alt dels 89 analitzats, amb un 25%. El segueixen Sort (Pallars Sobirà) amb prop d'un 21%, Tortosa (Baix Ebre) amb un 18% i Salt (Gironès) amb un 15%. Els residents d'aquests municipis pagaran rebuts que superaran els 50 euros l'any més que el 2023.

El tipus impositiu de l'IBI mitjà en els municipis seleccionats era del 0,767% sobre el valor cadastral total de cada habitatge aquest 2023, en el cas dels immobles urbans. La xifra se situa aproximadament en el 0,805% pel 2024, amb aquest 5% que es tradueix en uns 23 euros més per rebut, amb una quota mitjana anual que passa dels 457 als 481 euros.

Els tipus impositius d'IBI urbà més alt entre els municipis seleccionats són els de Reus (Baix Camp), Blanes (Selva), Tortosa (Baix Ebre) i el Vendrell (Baix Penedès), amb xifres que oscil·len entre l'1,15% i l'1,2%. A l'altra banda de la balança, els tipus més baixos per al 2024 són els de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), Castelldefels (Baix Llobregat), Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i el del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que no arriben al 0,5%.

El preu més alt per rebut és a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), amb uns 700 euros per família. Igualada (Anoia), Barcelona, Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) o Martorell (Baix Llobregat) s'apropen també als 700 euros. D'altra banda, el Pont de Suert no arriba als 200 euros per immoble en concepte d'IBI, mentre que Gandesa (Terra Alta), Tremp (Pallars Jussà) i Sort (Pallars Sobirà) no arriben als 300 euros.

Les Borges Blanques (Garrigues) i Lleida són els únics dos municipis analitzats que han baixat l'IBI, entorn del 2%. N'hi ha una vintena més - com Barcelonna - que l'han congelat. Alguns ho han fet per voluntat del govern municipal i altres per impossibilitat d'aprovar les ordenances fiscals al ple, que prorroga les vigents.

Llei de governs locals i d'hisendes locals

La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, apunta al "dèficit de finançament estructural" dels ajuntaments com un dels motius de l'augment. Els consistoris cada vegada tenen "més competències", però no venen acompanyades de més diners, lamenta. "De vegades prestem serveis que haurien de donar altres administracions", explica. "Cal una llei de governs locals, acompanyada d'una d'hisendes locals" perquè es regulin les competències dels ajuntaments i s'especifiqui com es financen.

La taxa d'escombraries, també a l'alça

La taxa d'escombraries també s'ha disparat en alguns casos, un augment relacionant també amb la nova Llei de Residus i Sols Contaminants per una Economia Circular que a partir de l'abril de 2025 obliga els ajuntaments a cobrar una taxa que cobreixi el 100% del cost del servei. Budó diu que això "generarà un increment del cost pels municipis" i farà que inevitablement la taxa pugi.