Público
Público

Les batalles laborals per incompliment del conveni: l'altra cara dels acords salarials

Els treballadors del metall de la província de Barcelona, els de l'àrea blava i verda d'aparcament de la capital catalana i els remolcadors del port opten per la via del conflicte col·lectiu per millorar les seves condicions de feina

09/05/2023 - Protesta sindical recent davant de la seu del Centre Metal·lúrgic del Vallès.
Protesta sindical recent davant de la seu del Centre Metal·lúrgic del Vallès. Albert Segura / ACN

La setmana passada, després de la ratificació per part dels sindicats UGT i CCOO i de la patronal CEOE, va tancar-se un acord per incrementar els salaris dels treballadors, una situació que es mantenia estancada des de l'any 2019. El desbloqueig afavoreix un consens més ampli, inclòs en l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Colectiva (AENC, segons les seves sigles en castellà).

Fruit d'aquest aspecte, que funciona com marc base per a revisar els convenis col·lectius i els augments dels sous dels treballadors, s'ha pactat una alça salarial el 4% per enguany i del 3% pel 2024 i el 2025. El pacte es reserva una clàusula per acollir una pujada complementària de l'1% en cas que la inflació es tornés a disparar.

Més enllà d'aquesta entesa, a Catalunya subsisteixen alguns desacords laborals per l'aplicació dels convenis col·lectius, que han forçat els treballadors per l'opció del conflicte col·lectiu, en la qual les divergències per determinats aspectes laborals poden desembocar en la via judicial.

La recuperació o no dins de la jornada laboral del permís retribuït de 12 hores anuals, pactat en el marc del conveni, és el que ha marcat la lluita d'UGT Catalunya i CCOO Catalunya en el conveni del metall de la província de Barcelona. De fet, el passat dimarts, representants del darrer sindicat, es van manifestar davant de la seu del Centre Metal·lúrgic del Vallès, ubicada a Sabadell, per "l'incompliment reiterat del conveni".

Els representants sindicals acusen la patronal del metall de "qüestionar el permís dels treballadors i obligar-los a recuperar les hores"

El punt de fricció es troba en aquest permís i la seva interpretació, que no es va tancar jurídicament en el moment de la negociació, del qual va formar part la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), patronal a qui pertany el Centre Metal·lúrgic del Vallès. Els representants sindicals acusen la patronal de "qüestionar la mesura i obligar els empleats a recuperar les hores".

En el context de les negociacions, que ja han arribat a la Comissió Paritària del conveni, el secretari d'Acció Sindical de la secció d'Indústria de CCOO Catalunya, José Juan Marín, qualifica d'"intransigent" l'actitud de la patronal, afegint que "la comissió paritària del conveni ja ha exigit que es compleixi el pactat, però la patronal metal·lúrgica ha respost posant-se de perfil". Marín recorda que el conveni del metall de Barcelona, el que afecta més treballadors de Catalunya, amb més de 170.000 persones, acostuma a servir d'exemple als acords d'altres sectors.

"Menyspreu" a la negociació col·lectiva

El director el Centre Metal·lúrgic del Vallès, Gabriel Torres, critica el posicionament sindical, especialment el de CCOO Catalunya. "Llençar ous a la nostra façana i mostrar aquesta actitud xulesca ens ha provocat una gran indignació, ja que és sabut que les funcions de la Comissió Paritària són limitades". La patronal apunta al "vandalisme sindical que practica CCOO".

En un comunicat posterior a la mobilització, s'assenyala que "el Centre Metal·lúrgic és únicament un membre més de la mesa negociadora. Des de la seva signatura el conveni s'està complint, fil per randa, per totes les empreses del metall de la província de Barcelona. Únicament ha aparegut una diferència de criteri en un permís retribuït de 12 hores que la patronal interpreta que és recuperable i pels sindicats no ho és".

Un segon conflicte, que en aquest cas ha derivat en una vaga, és dels vigilants de les zones blaves i verdes d'aparcament de la ciutat de Barcelona. En aquest cas, el comitè d'empresa de Barcelona Serveis Municipals (B:SM), l'empresa municipal que gestiona el servei, ha decidit allargar les aturades, que es porten a terme els caps de setmana i els festius, fins al 7 de gener del 2024. El comitè denuncia "el menyspreu per part de l'empresa, el que ens obliga a mantenir la vaga".

La vaga dels vigilants de les zones blaves i verdes d'aparcament de Barcelona està tenint un seguiment d'entre el 80 i el 90%

La plantilla de Barcelona Serveis Municipals ha pres la decisió després d'un procés amb tres mediacions, que han acabat sense acord i a l'espera del judici per conflicte col·lectiu, que tindrà lloc d'aquí a gairebé un any, el 18 d'abril del 2024. La vaga, segons les xifres dels convocants, està assolint un seguiment d'entre el 80 i el 90% des de principis d'any. Entre les reivindicacions dels treballadors, es troben la millora de les condicions econòmiques, impulsar mesures de conciliació i l'increment de la contractació de personal davant de l'augment de les zones d'estacionament de pagament.

Negativa a l'augment salarial

Un darrer episodi en aquesta línia de conflictes laborals és el del sector del remolc al Port de Barcelona. Així, la secció sectorial de la Plataforma de Serveis Portuaris de la Coordinadora Estatal dels Treballadors Portuaris (CETP), ha anunciat possibles mobilitzacions davant la negativa de l'empresa de remolcadors Barcelona Towage a abonar als treballadors l'augment salarial pactat per conveni, si bé hi confia a arribar a un acord amb la patronal.

De fet, a principis de l'any 2022, més d'un centenar d'amarradors del Port de Barcelona ja van realitzar una vaga indefinida per exigir una millora en la seguretat dels treballadors, augmentar la contractació per garantir uns mínims de personal, l'equiparació salarial i el pagament de serveis.

Malgrat els avenços en l'àmbit del mercat del treball, a conseqüència de la nova Reforma Laboral o el recent acord pels increments salarials dels convenis, a Catalunya encara persisteixen alguns casos en els quals els treballadors es decideixen per la figura del conflicte col·lectiu, incompatible amb el dret a vaga, i que acostuma a ser el pas previ a la judicialització del procés.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?