Les llars i la famílies d'arreu de l'Estat han pagat en els dos últims anys 12.000 milions d'euros de més en els rebuts de la llum i del gas, en haver suportat uns càrrecs regulats superiors en aquesta quantia als quals requerien el sistema elèctric i el gasístic.

Aquesta clatellada, augmentada per l'aplicació de l'Impost Especial i de l'IVA en localitzar-se en la part fixa del rebut -encara que parcialment pal·liats per les mesures d'alleujament per la inflació que comencen a aixecar-se aquest mes- ha estat executada per les companyies energètiques en aplicació de les normes que ha anat establint el Govern espanyol, que ara es veu obligat a reaccionar per tractar de pal·liar els danys.

A quant pujada la 'clatellada' en el rebut de la llum?

Les liquidacions de les activitats regulades del sector elèctric que elabora la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) indiquen que entre gener i octubre de l'any passat "la desviació transitòria entre ingressos i costos va ser de +3.435,3 milions", ja que "els ingressos han estat suficients per cobrir els costos reconeguts".

Aquestes mateixes liquidacions xifren en 6.190 milions el superàvit del 2022, la qual cosa eleva la xifra conjunta d'aquests dos exercicis, el segon d'ells incomplet, fins als 9.625 milions.

Aquest registre, que arriba després d'una altra acumulació de beneficis de 837 milions en els dos anys anteriors, s'ha vist incrementat en la pràctica en 481 milions més per l'aplicació de l'IVA reduït del 5%. Si s'hagués mantingut el gravamen del 21%, el sobrecost tributari sobre la clatellada reguladora hauria ascendit a 2.021 milions.

I a quant puja en la factura del gas?

Les liquidacions aprovades per la CNMC fins a setembre quantifiquen en 2.671 milions el superàvit acumulat per les companyies del gas en aquests primers nou mesos de l'any passat per cobrar costos regulats netament superiors a les despeses que realment va comportar l'explotació de les xarxes.

Aquesta xifra i els onze milions d'excedent de l'exercici anterior sumen 2.682 milions, als quals en aquest cas caldria afegir un recàrrec d'IVA de 134 milions que, de no haver estat en vigor les mesures d'alleujament, hauria arribat a 563 milions.

Què són els costos regulats i el dèficit de tarifa?

La CNMC explica en el seu blog com els peatges que s'inclouen en el rebut de la llum o el gas "no són per a les companyies distribuïdores, que són meres recaptadores", sinó que aquests diners "es redistribueix entre els diversos agents que tenen els seus costos regulats".

Els costos regulats són "les activitats de transport, distribució, comercialització a tarifes, els costos permanents del sistema i els costos de diversificació i seguretat de proveïment", que històricament s'havien considerat inassumibles per les companyies.

Sobre el paper, i per paradoxal que pugui semblar vists els seus resultats, el negoci no els donava a les companyies de la llum i del gas per prestar el servei per elevat que fora el consum d'electricitat o de gas. Per això, els diferents governs han anat optant, i amb major ímpetu des de la privatització del sistema, per incloure en el rebut uns càrrecs destinats a finançar el funcionament de la xarxa i, també, la construcció de noves infraestructures.

"Aquests ingressos formen part del sistema de liquidacions de les activitats regulades", explica el regulador. Aquest "efectua la liquidació de les obligacions de pagament i drets de cobrament necessaris per a retribuir els costos", explica la CNMC.

I aquesta liquidació, que fa una dècada arribava a generar sumes financeres com els més de mil milions del sistema gasista de 2014, és el que ha començat a generar uns desmesurats saldos positius que, en realitat, responen a l'acumulació de les quantitats cobrades de més, per sobre del necessari, a empreses i llars, o aportada en excés pel Ministeri d'Indústria.

Aquest superàvit "procedeix dels peatges, per la qual cosa ve dels consumidors, o dels pressupostos, per la qual cosa procedeix de la ciutadania", anota Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables, que recorda com aquest tipus de càrrecs resulten per a les llars "sis vegades majors que per a la gran indústria, i més del doble que per a les pimes".

I el Govern espanyol què diu o fa?

El Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), que és el competent en assumptes d'energia a Espanya, ha trigat molt a reaccionar a aquest desfasament econòmic, i ha acabat fent-ho d'una manera una mica ambigua, encara que des del departament de Teresa Ribera asseguren que el desfasament "s'ha destinat a abaixar la tarifa".

El decret que prorroga les mesures d'alleujament per la inflació, convalidat en la tempestuosa sessió parlamentària del 9 de gener, estableix en l'article 39 que "de manera extraordinària" es destinarà "al sector elèctric" una quantitat "equivalent al superàvit d'ingressos" de 2022 (deduït el traslladat a 2023) i que aquesta "es durà a terme en la primera liquidació provisional" de la CNMC, "corresponent a l'exercici 2024".

I, paral·lelament, indica que "es podrà destinar" als càrrecs de 2024 "un percentatge del superàvit" de 2023 per "mantenir els càrrecs a pagar pels consumidors en 2024 en els mateixos nivells" de l'any passat, i la quantia del qual es determinarà en una ordre ministerial que es troba en tramitació.

Encara que, d'entrada, fins que una ordre estableixi el contrari i segons assenyala l'article 40, en 2024 començaran a aplicar-se els mateixos càrrecs que en 2023.

El decret preveu també que els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat incloguin una partida destinada a pal·liar eventuals dèficit del sistema elèctric, en el qual els desquadraments negatius estan prohibits per llei.