"Em moriré lluitant per aquest barri, sense poder veure com desapareix l'estigma", diu Carmen Galindo, de 75 anys, a la sortida de la Taula sobre drogues, on participen diverses entitats per debatre sobre els problemes de La Mina, a Sant Adrià del Besòs. Després de 45 anys al barri i més de 35 de lluita, la Carmen, presidenta de la Plataforma d'Entitats de La Mina, es lamenta de la imatge que sovint els mitjans donen sobre el seu barri. "En fan un retrat pitjor que la realitat; així l'estigma no desapareixerà mai. Les diferents administracions mai han fet res per solucionar els problemes del barri i ara és massa tard".

És un dia assolellat, entre setmana; i del CAP, on s'ha fet la trobada, surten els diferents actors que formen part de la Taula. Una parella de Mossos d'Esquadra saluda la Carmen i li pregunten si encara li fan tant mal les mans. "Anem tirant, diu ella". I continua: "Jo tinc sis néts, tots estan estudiant a la universitat; les meves filles també hi van anar. Quan els pregunten d'on són i ells responen que de La Mina, els seus companys de classe s'estranyen", diu entre enfadada i trista.

La Mina és barri d'estigma, però també és seu d'un potent moviment veïnal que treballa amb les entitats per tirar endavant diferents projectes: d'alfabetització, d'inserció al món laboral o de millora de la salut comunitària, entre d'altres. L'objectiu és repensar el barri en clau positiva i canviar-ne la mirada que els mateixos residents en tenen.

Carmen Galindo, presidenta de la Plataforma d'Entitats de La Mina. BRU AGUILÓ.

El Centre Cultural Gitano, emblema del barri

El 1978, amb l'arribada de la democràcia, es va constituir la primera associació gitana de l'Estat espanyol, el Centre Cultural Gitano amb base a La Mina. Va néixer fruit del moviment veïnal, que es va organitzar per aturar uns desallotjaments. "Vam muntar l'associació per tenir un punt de trobada i poder reivindicar-nos. Durant més de 500 anys, la veu de la comunitat gitana no havia estat escoltada, mai havíem estat visibilitzats i se'ns tractava com si no fóssim ningú", diu Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano i membre del Consejo de Ancianos, qui assegura que el moviment gitano beu directament de la lluita de les associacions veïnals de l'època.

Més enllà de la formació, l'objectiu essencial del Centre Cultural Gitano és ajudar la gent del barri: "Fem assessorament burocràtic, escoltem les demandes, intentem solucionar els talls de llum i altres problemes relacionats amb l'habitatge. També ens ocupem de les reivindicacions com a col·lectiu", explica Rafael. També organitza cada any el festival de flamenc, que durant l'edició passada va acollir més de 14.000 persones, o la Feria de Abril i el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra el 8 d'abril. "Un dels nostres cursos més populars, a més del de guitarra o de ball, és el de les classes de carnet de conduir per a neolectors: fem les classes teòriques més pausades i en els últims anys s'ha reduït considerablement la gent que circula sense carnet de conduir", explica Perona.

Al centre també s'hi troba un dels dos Punts Òmnia que hi ha al barri. La Lara n'és la responsable: "La gent es pensa que La Mina és una narcosala gegant però no és així, hi ha molts projectes i iniciatives positives que estan tirant endavant. Al Punt Òmnia fem cursos d'iniciació a la informàtica per a la gent gran, tallers de com elaborar currículums per a fomentar la inserció al mercat laboral o acompanyament formatiu per a gent que ha deixat d'estudiar. (...) També fem altres gestions, sempre tenint al cap les necessitats de la gent del barri. Sobretot acompanyem en el procés de recerca de feina, però també ajudem amb el tràmits burocràtics, com demanar cita prèvia per al DNI, renovar els papers de la paradeta del mercat o signar l'atur".

Aprendre per desaprendre

"Els que fa tants anys que treballem en acció social no esperem cap messies ni necessitem que vinguin les administracions ni els paios a blanquejar-nos. Sóc una dona gitana, amb els mateixos defectes i les mateixes virtuts que qualsevol altra dona gitana, i no vull ser referent de res", diu Paqui Perona, germana de Rafael. Arremet contra les administracions i la comunitat paia que li demana que sigui una gitana exemplar. "Per què he de ser exemplar? La meva comunitat no m'ho demana. M'ho demanen l'administració i els paios".

Enfadada amb la nova narcosala, situada a només 10 metres d'una escola, apunta a la clau de tot plegat: "S'han d'entendre les dinàmiques de La Mina, no es pot jutjar des de l'altra part. Hem d'aprendre per desaprendre, tant nosaltres com vosaltres. Si tinc una família extensa, un salari de 600 euros i la societat em demana que consumeixi per ser una ciutadana de primera, què se suposa què he de fer? Doncs buscar-me la vida. No es pot senyalar a ningú i acusar-lo de voler sobreviure", assegura.

Superar l'estigma

Les barreres arquitectòniques naturals i les fetes per l'administració van convertir La Mina en un gueto. "L'única sortida que hem tingut fins fa poc ha estat la sortida al Besòs. Durant molt de temps hem viscut en una condició de gueto, però no es pot mirar només cap al barri. Cal assenyalar les institucions, que històricament ens han abandonat i han provocat que la gent s'hagi de buscar la vida", diu Rafael Perona.

El tren del pla de transformació de la Barcelona del 1992 va passar de llarg i el 2004, amb l'ampliació de la Zona Fòrum, no es va tenir en compte la idiosincràsia del barri i les administracions van tornar a mirar cap a una altra banda. "El 2004 va haver-hi molta especulació urbanística a la zona del Besòs i va haver-hi, certament una transformació, però la rehabilitació social no va arribar", es lamenta. "Necessitem plans d'inserció laboral per a la gent del barri, ja que gran part de la població no té accés al mercat laboral", afegeix Perona.

Un dels epicentres de les diferents activitats que es fan al barri és la Biblioteca Font de La Mina. Una de les seves responsables és Montse Espuga: "No és una biblioteca convencional. Intentem donar respostes a les necessitats de la gent del barri. Per exemple, tenim la wifi sempre oberta; a la nit, quan tanquem, ve molta gent a connectar-se a fora. I nosaltres, contentes". Des de la biblioteca es duen a terme projectes d'alfabetització, programes de foment de la lectura i sessions d'assessorament organitzades per l'Ajuntament de Sant Adrià. "També tenim un parell de treballadors en benefici de la comunitat que ens ajuden en les activitats que preparem a la biblioteca".

El mural ple de somnis de La Mina. BRU AGUILÓ.

Un mural ple de somnis

El Jacobo, nascut al barri, és educador a l'Associació Casal Infantil La Mina, on es treballa en tres línies: l'atenció a la infància (dels 3 als 10 anys), l'educació amb les famílies (programes compartits entre adults i infants on es treballa perquè les persones siguin les protagonistes del seu projecte de vida) i el treball comunitari, que té com a objectiu canviar el relat reproduït pels infants sobre el seu propi barri. "Ens trobem sovint que reprodueixen el relat que senten als mitjans. És per això que a través de diferents projectes intentem despertar-los el sentit crític", assegura.

En aquest moment, un dels projectes és el de "La cara oculta de La Mina". "Volem que els infants se' n'adonin de les coses positives que passen al nostre barri, que les reconeguin i que les valorin, que siguin conscients que als nostres carrers poden aprendre molts valors positius". Una de les accions més visibles d'aquest projecte és un mural pintat en una de les façanes on els infants han pogut mostrar els seus somnis. "Es van conceptualitzar les idees dels infants i amb l'ajuda de dos artistes urbans vam pintar el mural de 25 metres", explica en Jacobo.
La recuperació dels carrers per als infants, fomentar una mirada reflexiva sobre el barri, canviar les dinàmiques i el relat negatiu que s'imposa i intentar donar els recursos per fomentar una mirada crítica són alguns dels objectius.

Panoràmica des del CAP del barri de La Mina. BRU AGUILÓ.

Un CAP adaptat a les necessitats

Des del Centre d'Atenció Primària la Mina, Juan Manuel Mendive, metge de família i comunitària i ara director del centre, explica les diferents iniciatives que s'estan duent a terme. "Un cop al mes sortim de passejada amb la gent del barri, per exemple. És el projecte La Mina Camina, que té dos objectius: d'una banda caminar per fer salut i, de l'altra, fomentar la socialització per aconseguir més cohesió al barri. També fa anys que fem el La Mina s'activa: dos infermers/es, dos dies per setmana, treballen al poliesportiu municipal amb un grup de gent fer fomentar l'activitat física i els hàbits saludables".

A més d'aquests dos projectes, a Ràdio La Mina, cada setmana hi ha un espai setmanal: Tiempo de Salud i des del CAP també es coordina el programa Escola i Salut, en el qual es fan xerrades en matèria de salut sexual i reproductiva, drogues o nutrició destinades als adolescents. Per a Mendive, el repte és aconseguir la coordinació entre totes les activitats i projectes que estan sorgint des de les diverses entitats, per això es vol "elaborar una Taula de Benestar que persegueixi la salut comunitària i el benestar del barri", diu. Treballaria en nou direccions diferents: benestar físic, cultural, econòmic, intel·lectual, social, ambiental, emocional, ocupacional i espiritual.

La passejada pel barri acaba amb la visita a l'hort comunitari, a prop de la Rambla Camarón, un dels epicentres de trobada de La Mina. Cada entitat té la seva parcel·la. Ara, els calçots llueixen formosos. "Quan estiguin a punt farem una calçotada popular per a tothom que s'hi vulgui apuntar", diu la Montse. “Ja estem preparant el concurs de salsa romesco!”, remata.