Público
Público

Mor l'històric fotoperiodista Horacio Seguí als 93 anys

Ha estat una de les figures més rellevants del fotoperiodisme català: deixa un llegat amb retrats del món musical, polític i esportiu de la Barcelona de la segona meitat del segle XX

Horacio Seguí fotografiat durant el rodatge del documental 'El gran arxiu de la música dels anys 60’
Horacio Seguí fotografiat durant el rodatge del documental 'El gran arxiu de la música dels anys 60’. Ceida a l'ACN

L'històric fotoperiodista Horacio Seguí ha mort aquest dijous als 93 anys a la ciutat de Barcelona. Ho ha avançat aquest matí el seu net Ignasi Bea Seguí en una breu publicació a la xarxa social X, adjuntant fotografies on apareix el seu avi. La capella ardent s'obrirà a les quatre de la tarda al Tanatori de les Corts, i el funeral serà aquest divendres a les 13 h.

Nascut a Barcelona el 5 d'abril de 1930, ha estat una de les figures més rellevants del fotoperiodisme català i deixa un llegat amb retrats del món musical, polític i esportiu de la Barcelona de la segona meitat del segle XX. Va ser reporter gràfic de revistes com Sábado gráfico, Discóbolo y Velocidad, i col·laborador a publicacions com Mundo Diario, Dicen, Record i Barça.

Entre altres personatges, Horacio Seguí va fotografiar els Beatles, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Tom Jones, Montserrat Caballé, Julio Iglesias, Joan Manuel Serrat, Raimon, Lluís Llach, Josep Tarradellas o Joan Fuster. També especialment a la majoria dels jugadors del FC Barcelona de l'època, com l'holandès Johann Cruyff.

Seguí va començar a formar-se de manera autodidàctica als 16 anys. Durant la seva primera època es va especialitzar en fotografia musical, especialment els festivals de música com el San Remo, el Mediterráneo o Eurovisió, i va fer instantànies per il·lustrar les cobertes dels discos d'artistes. Posteriorment, va cobrir grans esdeveniments esportius no només de futbol i bàsquet, sinó també de ciclisme, natació o waterpolo. Ja més endavant va complementar l'obra amb temes polítics coincidint amb la Transició, firmant imatges de vagues i manifestacions.

Horacio Seguí va ser fundador de l'Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa, i president a Catalunya des de 1978 i fins a 1989. Convertida posteriorment en l'Associació d'Informadors Gràfics de Premsa i TV de Catalunya, també la va presidir fins a la dissolució. Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents premis i ha exposat l'obra al Palau de la Virreina, al Museu Colet, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i al Museu del Barça.

El lligam amb el Barça

Arran de la seva trajectòria al costat del FC Barcelona, el club va adquirir el subfons d'Horaci Seguí el 2006, que recull la història blaugrana en imatges des del 1963 fins al 2003 i que està dipositat al Centre de Documentació i Estudis del Club. L'artista va arribar a acumular al voltant de 250.000 fotografies relacionades amb el Barça, imatges que van aparèixer a nombroses publicacions en sèrie i monografies.

L'any passat Seguí va reconèixer en una carta que una de les fotografies icòniques que fins aleshores li havia estat atribuïda va ser en realitat capturada pel seu germà Rafa, també fotògraf, que aleshores treballava per una agència propietat d'Horaci. Es tracta de l'anomenat 'gol impossible' que Cruyff va marcar a l'Atlètic de Madrid la temporada 1973-74.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?