El desconfinament progressiu ha diluït la sensació d'alarma entre la població, que ja fa algunes setmanes que es mostra més laxa amb les mesures de seguretat sanitàries. No són poques les imatges de platges abarrotades i revetlles de Sant Joan amb aforament complet que hem vist aquests dies després d'una dura quarantena que, com és lògic, ara genera el seu efecte rebot als carrers. Fins i tot entenent el factor humà, els sanitaris temen que la gent abaixi la guàrdia i els rebrots que en puguin sorgir. Mostra d'això són els que ja s'han viscut a Lleida, la Franja, Màlaga, Alemanya i Portugal.

"Ens preocupa el que està passant en determinats llocs on està fent calor. Està havent-hi rebrots i no són ni petits ni concentrats", explica Magda Campins, epidemiòloga de l'hospital Vall d’Hebron. Com és sabut, els sanitaris apunten que el perill més gros de brots és a la tardor: "Aquest pronòstic es fa sobre la base del comportament dels virus respiratoris. Circulen més a l'hivern i, si la Covid-19 es comporta igual, el fred hauria de facilitar la seva capacitat de supervivència". Així i tot, l'epidemiòleg de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Joaquim Contreras apunta que aquesta previsió no és una ciència exacta: "És cert que l'epidèmia està de baixada, però aquesta sensació general és tramposa. Mentre estiguem indefensos, cal estar preparats, perquè els brots també poden arribar a l'estiu. Sobretot quan pot afectar tanta població perquè no tenim immunitat".

Traçabilitat dels contactes

Tots dos epidemiòlegs coincideixen en la importància del rastreig de casos per poder prevenir un gran brot. Aquesta és la funció del dispositiu del 061 gestionat per l'empresa Ferrovial, que va indignar a gran part dels sanitaris per haver-se optat per una gestió privada. L'empresa, que ha estat gestionant el telèfon d'emergències des de 2010, quan se li va adjudicar sota el mandat del Govern d'Artur Mas, ara també es fa càrrec del rastreig dels contactes de casos positius des de les seves seus a L'Hospitalet de Llobregat. Aquesta informació arriba a partir de l'atenció primària, que atén els malalts amb símptomes, fa les proves PCR i, en cas que siguin positives, recull els números de telèfon de totes les persones amb les quals hagin estat en contacte. Després són els rastrejadors o scouts del 061 els que els contacten.

Aquesta és la funció de Laura –nom fals–, qui explica a aquest diari com ha sigut treballar durant aquest mes en els telèfons del 061. "Som tots estudiants de ciències de la salut, sigui medicina, infermeria o psicologia. Tenim l'aplicació del rastreig a l'ordinador, on ens arriben les dades de persones que han estat en contacte amb positius de coronavirus", explica. Els scouts contacten amb aquestes persones una primera vegada, al cap de set dies i al cap de 14: "Els preguntem si tenen símptomes, els avisem que han de fer un confinament preventiu de 14 dies i els preguntem si tenen problemes per aïllar-se en el seu domicili. I no sempre ens fan cas. A vegades, quan els tornem a trucar dies més tard ens diuen que han sortit a comprar".

Malgrat tenir-ho tot preparat, aquesta treballadora relata que els 60 scouts de la seva sala quasi no han rebut trucades durant el mes de juny: "L'ambient era una  mica hostil perquè havies d'estar entre vuit i dotze hores davant d'una pantalla, amb els cascos posats i sense cap trucada". Aprofitant que coincidia amb el final del curs universitari, la majoria de treballadors han utilitzat  aquestes setmanes per estudiar: "Era una espècie de biblioteca organitzada". La Laura assenyala que, si bé el salari era bo –prop dels 10 euros l'hora–, ara han acomiadat a gran part de la plantilla: "Primer ens van dir que el servei estava sobredimensionat per a estar preparats per si hi havia un brot. Finalment, com no hi havia feina, a finals de mes ens han rescindit els contractes d'obra i servei a molts de nosaltres".

Aquest desplegament té la intenció d'evitar costi el que costi un altre confinament que paralitzi l'economia i la vida social: "La intenció és que es puguin fer confinaments quirúrgics, com es va fer en la Conca d’Òdena", diu l'epidemiòloga de la Vall d’Hebron. Campins tem que, encara que el dispositiu sigui encertat, no compti amb els recursos suficients per evitar un gran brot i la temuda paràlisi total per confinament: "No hi ha suficients persones treballant si cal controlar un gran brot com a Barcelona", adverteix.

Per contra, des del Departament de Salut afirmen tenir-ho tot preparat per si el coronavirus torna amb força. El director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol, afirmava en declaracions a TV3 que l'Agència de Salut Pública i els centres d'atenció primària tenen prou capacitat per actuar ràpidament davant qualsevol rebrot i fins i tot ser capaços d'aplicar confinaments carrer a carrer: "Això de la Conca d’Òdena no ho considerem un confinament quirúrgic".

El sistema es prepara per a la tardor

Més enllà de la prevenció, Ramentol també recordava que Salut compta en l'actualitat amb un estoc d'EPI per aguantar fins a quatre mesos amb el nivell de consum del brot d'aquesta primavera. A més, continua havent-hi més de 1.000 llits d'UCI i el Departament ha fet compres de respiradors. Pel que fa als espais, el sanitari afirma que encara no han clausurat tots els equipaments extra que es van habilitar, com ara el pavelló de la Vall d’Hebron o alguns hotels a Lleida, per si es tornen a necessitar.

Sobre els professionals, Campins assegura que es podria tornar a cridar a files a aquells metges jubilats o estudiants que es van reclutar durant el brot de primavera, i recorda el gran cansament que acusa el col·lectiu: "Hi ha qui té síndrome d'estrès posttraumàtic després de tot. És difícil imaginar-se tornar a un rebrot de la mateixa intensitat...". Fa ja setmanes que als sanitaris els estan recomanant agafar-se les vacances aquest estiu per estar disponibles a la tardor davant un possible rebrot, quelcom que confirma a aquest diari Metges de Catalunya.

Restriccions per a les residències

Controlar els possibles brots no serà tan sols una qüestió de mantenir confinaments geogràfics, també dependrà de com s'atenguin els sectors de la població més vulnerables. "Ara sabem on està la gran mortalitat del coronavirus. La meitat de les defuncions van ser en residències. En canvi, veiem com els joves i els nens no sofreixen tant amb la Covid-19", apunta Campins. En efecte, la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava aquest dilluns que les escoles podran obrir i fer activitat presencial sense problemes gràcies a la baixa incidència del virus.

En canvi aquest plantejament és impensable a les residències de gent gran, per a les quals la Generalitat ja ha desenvolupat un pla de contingència per a prevenir qualsevol indici de brot, passant pel control d'aquests centres des de l'Atenció Primària de Salut. Les residències categoritzaran els espais en funció dels grups de risc, establint zones verdes per a persones sense Covid-19, zones grogues per a residents sospitosos d'infecció o pendents d'evolució i zones vermelles per a positius. Les persones que vulguin ingressar a un d'aquests centres hauran de romandre aïllades durant 10 dies i les visites de familiars estaran restringides, entre altres mesures.

L'altre focus calent són els centres de treball, tal com s'ha vist a Alemanya o entre els temporers de Lleida. "Els rebrots es donen en empreses on hi ha molta precarietat. És evident que està relacionat", denuncien fonts de la CGT. Més enllà de les recomanacions genèriques sobre les mesures higièniques o els dispositius de detecció de casos, des d'aquest sindicat apunten que no és possible tenir una prevenció adequada si les condicions laborals no acompanyen: "Es criminalitza als joves o als runners, però es deixa de costat les condicions en els centres de treball. Fan falta més inspectors controlant les mesures de seguretat", afegeixen.

Campins creu que fa falta una aproximació molt més social a la crisi de salut pública desencadenada per la Covid-19: "En el cas dels temporers de Lleida, per exemple, és normal que no es vulguin fer PCR. Temen que, si no tenen papers, els registrin i els deportin, i per això s'amaguen". L'epidemiòloga critica que no es podrà fer un control efectiu del virus sense donar resposta a situacions de precarietat social: "Els temporers fa molts anys que viuen en condicions infrahumanes. És trist que s'intenti posar solució ara que ens pot afectar a tots".