Albert Botran (38 anys) és un dels dos diputats de la CUP al Congrés. El seu nom es troba a l'àmplia llista de dirigents i activistes independentistes espiats a través del sistema israelià Pegasus, un cas d'espionatge polític sobre el qual pesen molts dubtes i hi ha poques respostes. Amb vista a donar llum sobre aquest escàndol, de la resolució del qual podria dependre l'estabilitat de la legislatura, el parlamentari lamenta la falta de protecció i empara rebut per part de la Cambra Baixa i del Govern espanyol. En aquest sentit, urgeix al PSOE a donar suport, com a mínim, a la comissió d'investigació sobre el Catalangate. Així mateix, considera que Unides Podem, que també ha patit "les pràctiques il·legals i delictives de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat", s'hauria de "plantar" dins del Govern estatal perquè hi hagi una investigació profunda sobre aquesta qüestió. En qualsevol cas, a Botran no el sorprenen les "males arts que fa servir l'Estat espanyol per combatre els seus adversaris polítics", assegura.

Quan té coneixement que ha estat espiat amb Pegasus?

L'any passat em va arribar un avís de gent que treballava en aquesta investigació i tenien la sospita que diverses persones vinculades a l'independentisme català havíem estat espiades. Els primers casos que van saltar a la llum van ser el president del Parlament en aquell moment, que era Roger Torrent, i algun altre càrrec polític. Aleshores van dir: "Però tenim la sospita que això va més enllà, que hi ha una operació que ha estat molt més gran". Aleshores, una sèrie de persones els vam facilitar la informació que necessitaven als nostres telèfons mòbils i l'anàlisi tècnica de la prova va resultar que moltes, entre les quals em trobo, havíem estat espiats amb aquest programa.

En el seu cas, quan es va produir aquesta intrusió i quantes vegades?

Que en tinguem coneixement, va ser a principis de l'any 2020, mancant una investigació més exhaustiva que pugui determinar si hi ha hagut més ocasions.

Quan va arribar l'avís, s'imaginava la magnitud de l'atac?

De l'Estat espanyol em sorprenen poc les males arts que fa servir per combatre els seus adversaris polítics. Ho hem vist al llarg de la història. I diguem que el franquisme va ser l'expressió més brutal de la repressió política, però van continuar moltes de les dinàmiques. Especialment, certs comportaments abusius per part de les forces de seguretat de l'Estat, dels serveis secrets o de la judicatura. I ho havíem vist en casos de l'independentisme basc i també en el cas de l'independentisme català. Aleshores, molt sorprenent no és, cosa que no vol dir que no sigui igualment condemnable i indignant, perquè fer servir eines d'aquest tipus per espiar representants polítics quan, en teoria, ells diuen que cal respectar les regles de joc democràtic i que s'ha de canalitzar tot per canals democràtics... Espiar representants polítics és de tot menys democràtic.

S'han posat en contacte amb vosté des del Govern espanyol o des del Congrés per aquest assumpte?

No, i em sembla simptomàtic que hi hagi diputats de primera i segona. Jo imagino que si això hagués afectat segons quins diputats, segons quins grups parlamentaris, això tindria una protecció de la pròpia presidenta del Congrés [Meritxell Batet], de la Mesa o el Ministeri de la Presidència, que també té assignada les relacions amb les Corts , s'haurien posat en contacte amb nosaltres. Ni tan sols hi ha hagut un missatge de cortesia.

Entenc que és una manera també de normalitzar això. Encara que diguin que no va amb ells, el fet que no estiguin donant gens la cara els compromet com a còmplices, com a mínim. Citzen Lab no s'està inventant aquest cas, ja que és un institut que ha destapat el mateix espionatge a altres països, com és el cas de Mèxic, amb dossiers molt exhaustius. I, aleshores, atès que això no és una remor, sinó que és un estudi profund, el mínim que podien fer els responsables del Govern espanyol i del Congrés és posar-se al servei de les persones afectades, facilitant la investigació i l'empara política.

Quines explicacions hauria de donar el Govern més enllà d'escudar-se a les lleis de seguretat nacional i secrets oficials?

Hauria de facilitar al màxim qualsevol investigació si no vol veure tacada altre cop més la seva reputació democràtica. És a dir, a la Unió Europea tenim notícia que aquest sistema l'han fet servir Polònia i Hongria, dos països que no són dos referents precisament de protecció de drets civils i de democràcies exemplars. Aleshores, l'Estat espanyol està caient en aquesta divisió de democràcia molt defectuosa. I si el Govern espanyol a sobre posa traves a què s'investigui, directament és còmplice d'aquesta degeneració democràtica.

Aquest programa només el poden adquirir els Estats. Considereu que el Govern espanyol està darrere de l'espionatge o s'ha pogut tractar d'accions individuals impulsades dins d'Interior o Defensa?

Si està al corrent, és preocupant, però si no està al corrent és igualment preocupant perquè vol dir que hi ha uns poders que funcionen al marge dels representants democràticament escollits. Aleshores, en aquest segon cas, crec que encara és més preocupant i encara reforça més la nostra voluntat de ruptura independentista amb l'Estat perquè uns poders que no es poden ni tan sols controlar democràticament són uns poders que han de ser anul·lats. És a dir, que hi hagi sectors de la Policia, dels serveis secrets, que estiguin funcionant així, em sembla molt, molt, molt preocupant.

D'altra banda, si es vol aïllar els comportaments de certes unitats, tampoc no em sembla gaire seriós políticament perquè ja serien massa coincidències. Hi va haver una Operació Catalunya, que es va activar ja el 2014 o uns mesos abans del 2014. Això ha estat objecte de de comissió parlamentària, etc. Ara veiem que això també forma part de la mateixa lògica, per això no són comportaments d'alguns elements desviats dins de les forces de seguretat, sinó que hi ha una voluntat de perseguir adversaris polítics quan nosaltres el que plantegem és un repte democràtic, és a dir , volem votar i votar lliurement, i la seva resposta són aquestes males arts.

Al marge de la posició del PSOE, li sembla contundent el posicionament d'Unides Podem, demanant una investigació i que "rodin caps"?

Jo crec que Unides Podem està enganxant amb massa contradiccions de la seva presència al Govern espanyol i es pot entendre que són àmbits en els quals ells no hi participen directament. Però el fet que el Govern segueixi amb plena normalitat, també és preocupant que sigui així. Ja ho va ser amb la qüestió del Sàhara i altres aspectes. I ara que hi hagi un Govern, en el qual ells participen, que no vulgui donar cap mena d'explicació, ni tan sols facilitar cap mena d'investigació sobre una mala praxi, doncs em sembla que s'haurien de plantar encara més.

Ells [Unides Podem] han estat víctimes d'aquestes pràctiques il·legals i delictives de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb la complicitat de certs mitjans de comunicació. I llavors ells saben què és aquest tipus de persecució, per la qual cosa haurien de plantar-se de manera que hi hagi investigacions.

Entre les iniciatives registrades al Congrés, una és una comissió d'investigació. Creieu que es podrà constituir aquest òrgan parlamentari tenint en compte que el suport del PSOE és indispensable?

Està dins de la seva responsabilitat facilitar aquesta investigació. És a dir, si ens neguen fins i tot una cosa tan de mínims, que és una comissió d'investigació parlamentària, doncs insisteixo en el que deia al principi, els converteix directament en encobridors d'una operació d'espionatge polític.

Una investigació d''El País' i 'The Guardian' ja va revelar el juliol del 2020 que Pegasus es va fer servir el 2019 per rastrejar l'expresident del Parlament Roger Torrent, l'exconseller Ernest Maragall i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Per què no hi va haver tant enrenou llavors per part de l'independentisme?

Probablement en aquell moment ja se sospitava que l'operació seria més gran i es va esperar tenir més dades per veure l'abast d'aquest espionatge polític.

I ara que se n'han conegut molts més detalls, creu que hi ha hagut silenci polític i mediàtic?

En el cas dels mitjans de comunicació espanyols és força escandalós, amb algunes honroses excepcions, com Público i alguns altres. Pel que fa als mitjans de capçalera, de premsa escrita i televisió, han estat ignorant moltíssim allò que és un escàndol polític. És a dir, si hagués succeït a qualsevol altre Estat europeu que 65 persones, entre les quals hi ha representants electes, presidents, etc, han estat espiats, això seria notícia a tots els mitjans d'informació.

Aquí el que vénen a demostrar és que nosaltres som ciutadans de segona i que contra nosaltres es valen de sistemes dels que no es valdrien contra altres adversaris polítics. És una manera de normalitzar una excepcionalitat democràtica quan nosaltres hem fet servir les eines pròpies de la democràcia: un referèndum i presentar-nos a les eleccions. Som partits amb representants democràticament electes i, tot i això, aquesta invisibilització que fan la majoria de mitjans de comunicació espanyols i amb la complicitat dels grans partits, també d'àmbit estatal, el que ve a dir és que, bé, són coses normals perquè contra ells això es pot fer.

Quines conseqüències polítiques, més enllà de les judicials, tindrà aquest cas pel que fa a les aliances amb el Govern de Pedro Sánchez?

Jo crec que el Govern espanyol ha d'estar compromès a facilitar tota la informació i la investigació. Si no és així, els partits independentistes ens hem de replantejar seriosament el suport que rep el Govern espanyol per part de les nostres formacions. La nostra és la que menys, ja que tenim molt poc tracte amb el Govern, però altres formacions que tenen més tracte haurien de replantejar-se aquesta aliança d'un encobriment i una complicitat si ni tan sols faciliten un mínim de recerca, ja sigui a través de les compareixences o d'una comissió parlamentària, del que sigui. Si fins i tot es neguen a aquests mínims, la relació no pot seguir com fins ara perquè és acceptar aquest tracte com a representants polítics de segona, d'excepció.