Público
Público
pobresa energètica

Quan viure en un barri obrer significa quedar-te sense llum

Barris de Badalona, Girona i Figueres es queden sense energia durant els moments de màxim consum. Els veïns assenyalen la falta d’inversions d’Endesa, mentre l’elèctrica atribueix els talls a les sobrecàrregues produïdes per veïns enganxats a la xarxa il·legalment.

Els fanals del barri de Sant Roc, a Badalona, estan sense vidres. Quan se'n va la llum, el sistema d'il·luminació públic tampoc funciona.
Els fanals del barri de Sant Roc, a Badalona, estan sense vidres. Quan se'n va la llum, el sistema d'il·luminació públic tampoc funciona. Maria Rubio

"Ha marxat la llum, Maria. Fa cinc minuts". La impotència envaeix de nou la Sònia, una veïna del barri de Sant Roc, a Badalona, que mostra amb unes fotografies per Whatsapp com se les empesca per il·luminar casa seva amb una llanterna a piles. Com ella, els habitants dels blocs del seu carrer s’han quedat sense electricitat de nou després de dinar, com sempre: "Cada dia compto els minuts". El de Sant Roc no és l’únic barri que pateix talls de subministrament, també passa al Culubret, a Figueres, a Font de la Pólvora, a Girona, i a d'altres de tot l’Estat. Endesa culpa de la situació les sobrecàrregues pels domicilis enganxats il·legalment a la xarxa, així com al cultiu de marihuana, que fan que es tanqui l’aixeta d’energia, mentre els veïns segueixen patint talls de llum amb independència de si paguen les factures o no i demanen ajudes socials.

La Sònia és asmàtica i fa un mes que no es recupera d’una bronquitis produïda pel fred: "Les cases són neveres. No dormo bé del fred. I pago les meves factures!", explica per telèfon per evitar sortir al carrer amb les baixes temperatures. No és l'única persona vulnerable al barri. També ho és com el pare del Mohammed Ariful i el seu germà, l'Anis, que ens acompanyen en una visita: "El nostre pare és diabètic, camina amb muletes i no veu bé. L’altre dia va caure al lavabo perquè era fosc". Tampoc ho tenen fàcil els que teletreballen. L'Anis, per exemple, tem per la seva feina telemàtica de professor: "Com se suposa que he de carregar el portàtil o connectar-me a internet?", pregunta.

Restes de la foguera dins d'una banyera que els veïns del barri de Sant Roc, a Badalona, utilitzen per escalfar-se quan es talla la llum. Maria Rubio
Mohammed Ariful:“Els tècnics d’Endesa venen escortats de la policia a Sant Roc, però si els aplaudim!"

El sol de gener escalfa la façana d’uns blocs de pisos construïts durant el franquisme per acollir barraquistes de Montjuïc i el Somorrostro que acusen el pas del temps i l’abandó institucional. Desenes de persones es recolzen a les parets i absorbeixen l’escalfor dels rajos solars abrigats amb anoracs i bufandes. "És dimecres al matí i no estic aquí per gust. Recullo ferralla, però amb el confinament ho tinc molt complicat", explica un home, cansat dels periodistes que surten del barri per publicar la seva història, mentre que cap operari d’Endesa hi entra a arreglar la situació: "Al final se’ns anirà el cap". Un parell de blocs més enllà, el Luís fuma un cigarret, preocupat: "No estic portant els nens al cole perquè no els puc posar roba neta, és antihigiènic. I ara què? Vindrà la DGAIA a treure-me’ls?".

A Sant Roc, els veïns fa més d’un mes que protesten pels talls, però un gran desplegament policial ha dissuadit a molts de persistir. La pandèmia tampoc està posant les coses fàcils al barri de la Font de la Pólvora, a Girona, on segons la Pamela Hidalgo, portaveu de l’associació de veïns, la gent gran té por del virus. Tot i això, els veïns es manifestaven durant el primer dia del temporal Filomena contra els talls "en plena onada de fred": "Portem set anys així. El 2013 n'hi havia pocs, però ara cada cop és pitjor. Els nens pateixen, i la gent gran. No podem escalfar-nos, ni guardar el menjar". Hidalgo explica com una dona quasi s’ofega quan la llum va marxar a mitjanit i el respirador que utilitza es va apagar: "El seu marit i el seu fill no descansen vigilant que no marxi la llum".

Restes d'una foguera que els veïns del barri de Sant Roc utilitzen per escalfar-se per les nits. Maria Rubio

Endesa culpa els veïns

Pamela Heredia: "Hi ha molta gent enganxada a la xarxa perquè fa uns anys Endesa els va treure el comptador"

Per què hi ha aquests talls i per què penalitzen veïns que estan al dia de les factures? Endesa els atribueix a "connexions irregulars" que provoquen sobrecàrregues i que generen "una interrupció preventiva del subministrament" que afecten barris sencers per tal que no es produeixi un incendi. Els veïns, però, estan convençuts que la xarxa és deficitària i que no s’han fet les inversions pertinents: "Aquí no venen tècnics. Quan arriben, venen escortats per la policia. No sé a què tenen por, si quan entren els aplaudim!", diu el Mohammed Ariful. A Sant Roc senten que els fan fora: "Quan ja no s’hi pugui viure, arribarà un inversor a construir pisos", afegeix. La Pamela també creu que hi ha un tracte desigual a la seva ciutat: "Crec que hi ha hagut un abandonament social. Això no hauria passat a altres barris de Girona".

Qui també ha alçat la veu davant l’agreujament del problema han estat els tres ajuntaments més afectats de Catalunya, amb colors polítics molt diferents. L’Ajuntament de Girona, liderat per Marta Madrenes (JxCat), ha optat per encarregar una auditoria externa cedint a la pressió dels veïns per dirimir si la xarxa no està en bon estat i per forçar Endesa a assumir obres de sectorització. L’Ajuntament de Figueres, governat per una coalició d’esquerres entre ERC, el PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres, ha optat per obrir un pressupost de 60.000 euros per ajuts socials, mentre que l’Ajuntament de Badalona, amb el PP de Xavier García Albiol al capdavant, centra gran part del seu discurs en perseguir plantacions de marihuana, ja que ho considera un dels problemes principals.

Dues pancartes dels veïns de Font de la Pólvora queixant-se a l'ajuntament de Girona aquest divendres 8 de gener de 2021. Gerard Vilà / ACN

Els ajuntaments demanen que les persones que punxen la llum regularitzin la seva situació, com explica la regidora de Drets Socials de Girona, Marta Pi: "Hem dit que ajudarem a cobrir el cost dels comptadors, però no estem aconseguint motivar els veïns", lamenta. La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, recorda que les elèctriques no poden tallar la llum per impagament: "Molts d’ells potser no saben que si es regularitzen, és il·legal que els tallin la llum". Però aquests veïns no tenen molts incentius per fer-ho en la situació actual: "Pago 200 euros al mes i no tinc llum! Hi ha molta gent que ara està enganxada perquè fa uns anys els van treure el comptador. No se’n fien. Prefereixen comprar-se un motor de gasolina que pagar-li a Endesa".

Més enllà de la marihuana

Pere Casellas: "Marihuana n'hi ha a tot l’Empordà, també grans plantacions en barris on no hi ha talls"

Endesa també atribueix aquestes sobrecàrregues a les plantacions de marihuana en aquests barris, com també fa Albiol només amb Sant Roc. Per contra, l’Ajuntament de Badalona considera que el principal problema d’altres barris com la Pau o el Centre, que també han patit talls puntuals, és que tenen una xarxa que "ha quedat obsoleta". "Ens volen criminalitzar. Aquí qui no està actuant per erradicar el problema del tràfic és la policia i els serveis socials", denuncia Ariful.

També creu que és un enfocament erroni el vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, sobre els talls al Culubret: "Marihuana n'hi ha a tot l’Empordà. S’han trobat grans plantacions a altres indrets, com la de Marca de l’Ham a Figueres, i allà no hi ha talls de llum". Caselles creu que l’argument del tràfic de drogues serveix per esquivar l’atenció dels veritables focus: "No tot és culpa del tràfic. La situació de pobresa derivada de la Covid-19 és crítica, i la manca d’inversions també".

Els barris de tot l'Estat afectats pels talls fan pinya

La situació que viuen als barris del Culubret (Figueres), Sant Roc (Badalona) i la Font de la Pólvora (Girona) es repeteix a altres de Madrid, Granada, Almeria o Sevilla. "Tots són barris abandonats per l’administració, molt humils, al marge de les ciutats, i que no tenen el focus mediàtic que sí que tenen altres llocs de la ciutat", explica la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano. Ara han signat un manifest per reclamar al Govern espanyol que s’encarregui d’aturar els talls de subministrament.

L’activista creu necessari fer auditories externes per analitzar en profunditat l’estat de la xarxa, així com que sigui l’empresa qui assumeixi els costos d’instal·lar generadors mentre no se soluciona el problema. Altres vies passen per la sectorització, que implica subdividir la xarxa per tal que un tall de subministrament no deixi sense energia tot el barri, com s’està fent a Girona, on han aconseguit el compromís perquè Endesa tiri endavant amb les obres.

La Font de la Pólvora denunciarà

L’associació de veïns de la Font de la Pólvora (Girona) prepara una denúncia contra Endesa per haver deixat sense subministrament elèctric persones que estan al dia dels pagaments: "Si algú fa les coses malament, no és culpa de la ciutadania", denuncia la Pamela Heredia, portaveu de l’organització.