Público
Público

Qui està a favor i qui està en contra de la Llei Aragonès?

Segons el Govern, el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones servirà per blindar-ne la qualitat, per evitar que es prioritzi l'oferta més baixa en les externalitzacions de serveis i per marcar com s'han de portar a terme. La CUP, Catalunya en Comú Podem i sindicats com la CGT, la Intersindical o la COS s'hi oposen, amb l'argument que obriria la porta a noves privatitzacions de serveis, extrem que Economia nega. 

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès EFE

Totalment allunyat dels focus polítics i mediàtics durant mesos, el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, també conegut com a Llei Aragonès -en referència al vicepresident i màxim responsable d'Economia del Govern-, ha irromput amb força al debat públic les darreres setmanes, sobretot arran de les crítiques que li fan diverses organitzacions d'esquerres. Però què és la Llei Aragonès? La normativa pretén regular els contractes onerosos que liciten les administracions catalanes -Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions- per oferir prestacions de caràcter social.

Iniciada durant l'etapa de Raül Romeva com a conseller d'Afers Exteriors i Transparència, el text va aturar-se per l'aplicació del 155 i posteriorment el va reprendre l'àrea d'Economia, que encapçala Pere Aragonès. Al novembre va superar el debat inicial al Parlament sense rebre cap esmena a la totalitat, però les darreres setmanes s'ha intensificat una forta oposició al projecte, amb el leitmotiv que obre la porta a una privatització massiva de serveis. El projecte de llei estableix com s'han de licitar i adjudicar els contractes, així com controlar l'execució d'un servei. Entre d'altres, contempla camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d'ocupació i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar.

Fixa que el preu no pot ser l'únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i en rebaixa l'impacte al 40% de la puntuació, xifra que baixa al 30% en els serveis de salut. A més a més, també pretén donar una millor puntuació a les empreses que millorin les condicions del conveni col·lectiu als seus treballadors, a banda de prioritzar també les que contemplin mesures d'igualtat de gènere, responsabilitat ambiental o d'inserció laboral de persones amb discapacitat. A grans trets, estableix com s'han de fer les privatitzacions, si bé des del govern es recalca que no diu que s'hagi d'externalitzar res, sinó que simplement marca com fer-ho. La versió del govern, com expressa el secretari general de Vicepresidència, Albert Castellanos, a Nació Digital, és que serà cada administració la que decidirà si externalitza o no un servei, però que amb la nova normativa se'n garantiria la qualitat en cada cas.

Més enllà dels dos socis de Govern -ERC i JxCat- només la CUP i Catalunya en Comú Podem han expressat un rebuig clar a la normativa des del Parlament, si bé s'ha manifestat les darreres setmanes. Ni PSC, ni PP ni Cs hi expressen, almenys de moment, una diferència abismal, si bé tampoc està clar que hi votin a favor quan se'n debati l'aprovació definitiva a la cambra legislativa. UGT i CCOO tampoc rebutgen la llei. Si bé aposten per la gestió pública, coincideixen a subratllar que la Llei Aragonès permetrà millorar les condicions dels treballadors dels serveis externalitzats i només s'oposen amb força a què no es blindi el caràcter públic de la gestió dels serveis d'ocupació. La Confederació Empresarial del Tercer Sector també aplaudeix la normativa, amb l'argument que "en matèria d'ajuts socials, ja està tot externalitzat".

Rebuig de bona part del món sindical

El rebuig polític l'encapçalen la CUP i Catalunya en Comú Podem. La formació de l'esquerra independentista considera que la normativa "consolida i obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics", a banda de no servir per millorar els serveis públics, ni per millorar les condicions laborals dels treballadors. Finalment, assegura que a qui beneficiaria seria a "les grans empreses". Catalunya en Comú Podem exigeix que se'n paralitzi la tramitació. Segons la presidenta del grup, Jéssica Albiach, “ja sabem què passa quan qui vol fer negoci entra en els serveis públics, baixa la qualitat del servei públic i empitjoren les condicions laborals". El partit considera que "obre les portes a la mercantilització dels serveis públics" i defensa la necessitat de "blindar els serveis públics", una cosa que "es fa prioritàriament amb la gestió directa". 

Bona part dels sindicats també rebutgen el projecte de llei. La Intersindical – CSC assegura que "apostem per la defensa dels serveis públics i, per tant, considerem que els ha de prestar de forma prioritària el sector públic directament, garantint la qualitat dels serveis i principis com l’equitat, la transparència, l’accés universal i la justícia social.  Per aquests motius no podem estar d’acord en una regulació només encarada a l’externalització dels serveis públics adreçats a les persones".

La CGT considera que "estem davant d’una llei creada a mida de les patronals del sector per garantir seguretat jurídica i facilitar la realització de licitacions. Una autèntica autopista que faciliti el cos legal per afavorir la consolidació d’aquells serveis ja en mans del capital i adjuntant tota una nova relació de nous ‘paquetets’ que ja preparen els següents". La Coordinadora Obrera Sindical (COS)  també diu "no" a una llei que veu com de "privatització de serveis públics".

La IAC o sindicats sectorials, com la Ustec o Metges de Catalunya també s'hi oposen. Una entitat especialment contundent en el rebuig a la Llei Aragonès és la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) per a qui es tracta de "l'externalització més gran del govern en educació". La Marea Blanca és un altre moviment que s'hi ha posicionat en contra.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?