L'Ajuntament de Badalona aprovava en ple el 2003 un dels projectes urbanístics més importants de la dècada: la transformació del barri del Gorg, amb la construcció de 2.000 habitatges a costat i costat d'una làmina d'aigua que uniria el port –en aquell moment, encara en construcció– amb el Palau Olímpic. Eren 217.000 metres quadrats de superfície a urbanitzar en els que quedaven vestigis d'antigues indústries i algunes cases en peu. Aquell canal navegable s'esperava per a 2009, però el projecte es va reduir: el curs d'aigua només arribaria fins al carrer Guifré i la resta seria una rambla. Amb la crisi, la grandària dels habitatges també va disminuir i finalment la zona comptarà amb 2.700 pisos.

A principis de segle, l'Ajuntament de Badalona –liderat per la socialista Maite Arqué– esperava convertir aquest barri en la nova centralitat de la ciutat. És el mateix concepte que utilitza avui l'alcalde Xavier Garcia Albiol (PP), gran defensor del pla urbanístic del Gorg tots aquests anys. Després dels replantejaments del projecte, les crisis econòmiques, la reducció de costos i els obstacles administratius, Albiol manté que el canal estarà llest el 2023. "Abans de l'estiu signarem el conveni amb Adif per a realitzar les obres del viaducte", afirma l'alcalde. I és que aquesta és l'obra que ha causat més demora en el projecte. "El de les vies és un moviment complex", reconeix Albiol. El viaducte es finançarà amb els diners obtinguts per la construcció de l'hotel del port, que Sallés Hotels obrirà el gener de 2022; un hotel que també arribarà amb retard, ja que es va projectar per a l'any 2010.

Garcia Albiol manté que el canal navegable serà "un element que pot donar-li un toc de qualitat a la ciutat". Després de tants anys d'espera, "és la culminació d'un gran projecte de ciutat que servirà per a convertir aquest entorn en la nova centralitat de Badalona", assegura. Amb un cost de 10 milions d'euros, tindrà 360 metres de llarg i 32 d'ample. Serà navegable per a embarcacions de menys de vuit metres d'eslora. El projecte urbanístic permetrà obrir fins al passeig marítim els carrers Ponent i Tortosa, comunicant així la ciutat amb el front marítim.

Els veïns, escèptics

"Fins que no vegi les màquines treballant en les vies del tren, jo no me'l crec”, diu Manel Rejón, un dels nous veïns del canal del Gorg i durant molts anys portaveu de la plataforma d'afectats pel projecte urbanístic. Rejón vivia al barri de Llefià i va decidir comprar-se un pis al Gorg, a dos carrers de la nova urbanització, el 2007. Malgrat els retards del projecte, va adquirir el 2014 sobre plànol un habitatge al mateix canal. "Ens van prometre la làmina d'aigua per a 2017; després, per a 2021; i, ara, per a 2023", recorda el portaveu veïnal, que fa un temps que ja s'ha traslladat al seu nou pis. "Esperances les tinc totes, però no m'ho crec; porto molts anys esperant", afegeix.

Rejón no és l'únic escèptic amb la nova data d'inauguració. Segons Eva Castella, presidenta de l'Associació de Veïns del Front Marítim de Badalona –a l'altre costat de la via del tren, a primera línia de mar–, "no es pot confiar quan ni tan sols estan licitades les obres". En aquest barri saben el que és esperar un projecte que pateix retards. Els primers pisos del litoral badaloní es van aixecar el 2002 amb la promesa de l'arribada d'un port, un canal i un passeig marítim. Quan sortien a la terrassa veien el mar, però també van veure un terreny desert durant anys. El passeig marítim es va inaugurar el 2012. Fa uns dies s'han reunit amb els responsables de Marina Badalona, la gestora del port. "No ens han donat ni dates ni detalls del procés", lamenta Castella.

Els únics que es mostren esperançats que l'arribada del canal sigui el 2023 són els veïns del Gorg. És el barri ja existent que ha vist com s'ha projectat una zona de luxe al seu entorn. "Portem tant de temps, que volem confiar que estarà acabat", assegura Teresa Vinuesa, presidenta de la Associació de Veïns del Gorg des de 2006. Després d'anys de viure al costat de terrenys amb rates i una degradació extrema, comencen a veure la llum al final del túnel. La zona ha canviat radicalment, encara que a un ritme massa lent. On abans hi havia solars buits i plens de brutícia, ara ja conviuen més de 3.000 nous veïns, en una urbanització amb alguns locals comercials, però sense serveis. "Per a anar al supermercat del passeig marítim, trigo 20 minuts", lamenta Manel Rejón. "No tenim botigues, ni suficient il·luminació", afegeix.

Tant ells com els veïns del Gorg reclamen que s'acceleri la construcció dels equipaments promesos per a la zona: el CAP està contruint-se, però encara falta l'escola promesa, una biblioteca, un centre cívic i un centre de dia per a persones grans. Encara que fins ara antics i nous veïns anaven a la una, els nous residents del canal estan en procés de creació d'una nova associació, a través de la que pretenen unir les seves reclamacions. Una d'elles passa perquè es redueixi el soroll del pas del tren, aprofitant les obres del viaducte.

Un projecte ple de dubtes

Després de la inauguració del port de Badalona el 2005, la segona fase consistia en la creació del canal. Després de l'expropiació dels edificis que es mantenien en peu a la zona, el 2008, l'alcalde socialista Jordi Serra feia saltar totes les alarmes: proposava fer un passeig en lloc d'un canal. El motiu principal era el cost de la intervenció, ja que tot el projecte estava pressupostat en 20 milions d'euros. Després de dos anys de debats entre partidaris i detractors, l'alcalde reconeixia que el canal podia ser bo per a l'entorn, però anunciava una reducció del 50% del cost: les vies no s'elevarien per a deixar pas a l'aigua, sinó que es construiria un viaducte, i el projecte final costaria 10 milions d'euros.

Però va arribar la crisi econòmica i els plans es van truncar. No va ser fins el 2012 quan el sector immobiliari va començar a reviure i van començar a construir-se habitatges a l'entorn del canal. Ja amb García Albiol a l'alcaldia (2011-2015) van començar a aixecar-se edificis, i el 2015 van començar les obres del canal. El mateix any tornava a canviar el govern, i l'executiu de Guanyem Badalona en Comú, ICV-EUiA i ERC proposava parar les obres i replantejar el projecte urbanístic, amb el qual no combregaven. Els ecosocialistes sempre s'havien oposat a aquesta gran obra, i tant ells com Guanyem consideraven que els 10 milions d'euros que costaria el desenvolupament del canal havien de destinar-se a altres prioritats. Reconeixien que calia "dignificar la zona" amb la construcció dels equipaments pendents, però amb un projecte alternatiu i més econòmic. Per als veïns, que ja s'havien comprat pisos a la zona, allò va ser un gerro d'aigua freda. "Jo em vaig posar a plorar a l'Ajuntament", recorda Rejón.

Els dubtes van durar un any, fins que el consistori badaloní va decidir continuar amb el projecte, això sí, comptant amb les aportacions dels veïns. "Que ara ningú surti a dir que no es farà", diu Teresa Vinuesa, de l'Associació de Veïns del Gorg. Després d'anys d'incerteses, García Albiol promet acabar el que va començar durant el seu primer mandat. "És un salt importantíssim que podem comparar amb la transformació que es va fer a Badalona per als Jocs Olímpics del 92; és el gran projecte pendent", afirma orgullós l'alcalde.